Ricard Creus i Marzo

Ricard Creus i Marzo

Biografia
Naixement	1928 Barcelona
Mort	novembre 2021 (92/93 anys)
Activitat
Ocupació	escriptor, poeta
Gènere	Poesia
Família
Cònjuge	Esther Boix (1956–2014), mort del cònjuge

Ricard Creus i Marzo (Poblenou, Barcelona, 1928 - Anglès, la Selva, 10 de novembre de 2021) fou un escriptor català.^[1][2]

Estudià a la facultat de Belles Arts, on es va fer amic del futur escultor Josep Maria Subirachs, també fill del barri del Poblenou,^[3] i inicià una carrera artística com a pintor, que abandonà molt aviat per la literatura. Dedicat inicialment a la prosa narrativa, escrigué durant molts anys sense publicar i es donà a conèixer com a poeta pel fet que els primers llibres publicats foren de poesia: Cendra amb foc (1975), Poemes de l'altra veu i de la meva (1976), 36 poemes a partir del 36 (1978) i Si em dónes l'adéu no et prenc pel mot (1979). El 1983 es publicà l'obra en prosa Mutacions i fins al 1985 no veié la llum un dels seus primers treballs narratius, la Trilogia dels hereus, que aparegué en dos volums: L'ocell (1985), reconegut amb el premi Andròmina de narrativa, i Temps imposat, amb les novel·les Les trampes i La runa (1986). El 1987 guanyà el premi Sant Jordi amb la novel·la Posicions i el 1991 obtingué el premi Rosa Leveroni de poesia per la seva obra Retornar a Itàlia. Es publicaren dos llibres més de poemes: Jo amb mi i altres poemes (1994), i M'estimo el cos (1997) i una novel·la: Vol Barcelona-Mèxic (2000). El 2006, Edicions Proa publicà el volum Cada dia un dia. Obra poètica 1968-2003 que conté l'obra completa ordenada segons la data de creació; també hi incorporà poemes inèdits i una mostra dels poemes més recents.

El 1986 es publicaren per Edicions 62, col·lecció El Galliner núm. 91, les obres de teatre Entre aigua i anís i Jo vinc d'un altre temps. La primera d'aquestes fou estrenada a Badalona, el 13 de desembre de 1986 pel grup de teatre Arrels. Els intèrprets foren Felicitat Comas i Josep Solaz, i la direcció anà a càrrec de Neus Viñas. També fou autor de la cantata Cantijoc per a cor infantil, narradors i orquestra, que fou interpretada, amb música de Josep Pons, a la XXV Trobada de Corals Infantils de Catalunya organitzada el 1992 pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). També tingué publicades diverses obres de literatura infantil i juvenil, una de les quals, Una pedra per corona (1979), fou la seva primera obra en prosa. Així mateix, col·laborà en publicacions periòdiques com Cavall Fort, Avui, Reduccions i Tele/eXpres. Paral·lelament es dedicà a les arts plàstiques com a professor d'art i fou coautor de diversos assaigs sobre art i pedagogia de l'art. El novembre de 2021 morí als noranta-tres anys.^[4]

• Cendra amb foc (Edicions 62, Barcelona, 1975).
• Poemes de l'altra veu i de la meva (Editorial Pòrtic, Barcelona, 1976).
• 36 poemes a partir del 36 (Laia, Barcelona, 1978. Reeditat el 2004 per Curbet Editors).
• Si em dónes l'adéu no et prenc pel mot (La Gaia Ciència, Barcelona, 1979).
• Retornar a Itàlia (Columna Edicions, Barcelona, 1992).
• Jo amb mi i altres poemes (L'Aixernador, Barcelona, 1994).
• M'estimo el cos (Pagès Editors, Lleida, 1997).
• Cada dia un dia. Obra poètica 1968-2003. (Proa, Barcelona, 2006).
• Ahir d'amor i avui encara (Editorial Meteora, Barcelona, 2010).

• Mutacions (Ed. 62, Barcelona, 1983).
• L'ocell (Edicions Tres i Quatre, València, 1985).
• Temps imposat (Edicions Tres i Quatre, València, 1986).
• Posicions (Edicions 62, Barcelona, 1988).
• Vol Barcelona-Mèxic (Edi-Liber, Barcelona, 2000).

• Entre aigua i anís. Jo vinc d'un altre temps (Barcelona, Edicions 62, 1986).

• Una pedra per corona (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1979).
• Pa amb xocolata (Teide, Barcelona, 1982).
• El gos i l'oreneta (Argos - Vergara, Barcelona, 1983).
• El moro, les taronges i la guerra (Argos - Vergara, Barcelona, 1984).
• Què somies? (Teide, Barcelona, 1987).
• Sempre passa alguna cosa (Cruïlla, Barcelona, 1989).
• Biografia d'un gat (Cruïlla, Barcelona, 2005).

• Sofia Chiaraviglio. Circolarità (CCG Edicions, Girona 2005)

• Premi Andròmina de narrativa. Premis Octubre 1985: L'ocell
• Premi Sant Jordi de novel·la 1987: Posicions
• Premis Literaris de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia 1991: Retornar a Itàlia

• «Ricard Creus i Marzo». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• Alguns poemes Arxivat 2007-06-29 a Wayback Machine.
• Recull de poemes al Cau de Poesies i Versos Arxivat 2007-03-08 a Wayback Machine.