Reial Madrid Club de Futbol

Reial Madrid CF

Real Madrid Club de Fútbol
Dades
Sobrenom	Blancos (Blancs) Merengues (Merengues) Vikingos (Vikings)
Tipus	club de futbol
Creació	6 març 1902
Fundador	Julián Palacios, Joan Padrós i Rubió i Carles Padrós i Rubió
Activitat
Esport	futbol
Lliga	Primera divisió espanyola de futbol (1929–)
Instal·lació esportiva	Estadi Santiago Bernabéu: Madrid . 78.297
Penyes	2.350 (2014)
Socis	101.115 (2019)
Governança corporativa
Seu	Madrid
Presidència	Florentino Pérez Rodríguez (2009–)
President	Florentino Pérez Rodríguez
Entrenador principal	Carlo Ancelotti (2021–)
Propietari de	Real Madrid TV (en) Estadi Alfredo Di Stéfano Estadi d'O'Donnell Ciudad Real Madrid Estadi de Chamartín Raimundo Saporta Pavilion (en) Estadi Santiago Bernabéu Ciudad Deportiva del Real Madrid (en) La Saeta (2007–2008)
Altres
Color	blanc, violat
Premis  FIFA Club of the Century (en)
Equipament esportiu
Equipament	Adidas
Patrocinador	Emirates
Lloc web	realmadrid.com
Localització geogràfica

El Reial Madrid Club de Futbol (castellà: Real Madrid Club de Fútbol) és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya. Va ser fundat el 6 de març del 1902 amb el nom de Sociedad Madrid Foot-Ball Club. Té més de 99.000 socis^[1] i més de 2.350 penyes.

A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món,^[2] el Reial Madrid no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus més de 99.000 socis.^[3]

L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món, destacant entre d'altres: 36 Campionats de Lliga espanyola, 20 Copes del Rei, 13 Supercopes d'Espanya, 15 Copes d'Europa, 5 d'aquestes de dubtosa oficialitat,^[4] 6 Supercopes d'Europa, 2 Copes UEFA i 5 Mundials de Clubs. És el club amb més títols internacionals (36) superant l'Al-Ahly amb 26, i el Futbol Club Barcelona amb 20.^[5] És per tant el segon equip amb més títols d'Espanya i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món, escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX, Club of the XX Century).^[6]

Posseeix en l'actualitat una altra secció de bàsquet, amb la qual és el club amb més títols nacionals d'Espanya i amb més campionats internacionals d'Europa.^[7] El seu màxim rival és el Futbol Club Barcelona, tot i que també manté una gran rivalitat amb l'Atlètic de Madrid.

L'equip filial de l'equip de futbol és el Reial Madrid Castella Club de Futbol i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el major nombre possible de jugadors del planter. Així mateix, a nivell femení, el club compta des de 2020 amb un equip de futbol femení, el Club Deportivo TACON, i un equip de futbol formatiu.

L'estadi on juga els partits com a local és el Santiago Bernabéu, amb una capacitat per 81.044 espectadors.^[8] Els seus seguidors són coneguts com a vikingos i el nombre de penyes repartides per tot el món és de més de 2.350.^[9] Tot plegat fa que sigui una de les entitats esportives més importants d'Espanya (un 39% dels espanyols escull el Reial Madrid com el seu equip preferit)^[10] i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.

El futbol fou introduït a Madrid per professors i estudiants de la Institución Libre de Enseñanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge.^[11] Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al matí a Moncloa. Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New Foot-Ball de Madrid i el Club Español de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julián Palacios. D'una escissió d'aquest darrer club el 1902 nasqué el Madrid FC.^[12]

El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julián Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit després de l'oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de març.

El 15 d'abril següent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronació del Rei Alfons XIII. Així es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei.

Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusionà amb el Moderno FC, l'Amicale FC i el Moncloa FC, i el fins aleshores president de la Federación Madrileña de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrós assoleix la presidència del club, que mesos més tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creació de Federació de Futbol Internacional Amateur (FIFA).

El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campió de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforçat amb jugadors de l'Atlètic de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de París, amb motiu de la visita del president de la República Francesa, amb empat a 1 gol.

El 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, en guanyar-la tres vegades seguides.

El 29 de juny de 1920 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Reial (Real).

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín. El partit inaugural enfrontà l'equip madrileny contra el Newcastle United anglès, campió de la Copa Anglesa.

La primera jornada de lliga espanyola va enfrontar al Madrid i al CE Europa de Barcelona el 10 de febrer de 1929. El conjunt blanc va guanyar per 5 gols a 0, sent el primer líder de la història de Primera Divisió. El club fitxa a Ricard Zamora al RCD Espanyol al setembre de 1930 per 150.000 pessetes, un dels millors porters de tots els temps.

Amb l'inici de la Segona República Espanyola (1931) el club perd la denominació de Real i torna a ser Madrid Club de Fútbol, guanyant la primera lliga espanyola, sense perdre cap partit.

Després de la Guerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El seu president, Antonio Ortega, militar republicà d'ideologia comunista que va ocupar el càrrec entre el 1937 i el 1939, va ser assassinat al garrot vil després de la victòria dels colpistes.^[13] El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el 19 d'abril de 1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esforç econòmic mitjançant donatius dels socis per refer el terreny de joc.

El 15 de setembre de 1943 Santiago Bernabéu va ser elegit president per unanimitat. A partir d'aleshores es va decidir iniciar la construcció de l'estadi Santiago Bernabéu, acabat el 1947. L'estadi s'inaugurà el 14 de desembre de 1947 davant l'Os Belenenses portuguès.

El 1952 se celebren les Núpcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, el IFK Norrköping, campió de Suècia i el Club Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stéfano, campió de Colòmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios gràcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar a Colòmbia i Veneçuela per negociar per Alfredo Di Stéfano i jugar la Petita Copa del Món, títol aconseguit per l'equip madrileny.

El 1953 comença una etapa daurada al fitxar a Alfredo Di Stéfano, Paco Gento i Marquitos. Les negociacions pel jugador argentí van ser molt difícils, ja que el FC Barcelona també volia el jugador. Després de molts contactes entre River Plate, Club Deportivo Los Millonarios, el Reial Madrid, el FC Barcelona i el Torino italià (equip on el Barça volia vendre el jugador), la Federació Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugués dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, després de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Reial Madrid.

El 13 de juny de 1956 aconsegueix la primera Copa d'Europa de la història davant de l'Stade de Reims. No obstant això, Jacques Ferran més tard admetria que aquesta edició del torneig va estar arreglada perquè se li facilitaran les coses als "millors clubs" participants, assegurant que el Reial Madrid CF va ser el que més va subornar.^[14] Aquesta va ser la primera de cinc Copes d'Europa seguides, guanyant també la primera Copa Intercontinental contra el Peñarol de Montevideo.

L'any 1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rècord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitxà als primers jugadors d'una nova generació anomenada la dels yé-yés. Hi destacaven Grosso i Pirri. Di Stéfano havia deixat el Madrid la temporada anterior. L'11 de maig de 1966, el Madrid tornaria a guanyar la Copa d'Europa a l'estadi belga d'Heysel.

El 1972 l'Agrupación Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, el Castella. Aquest any se celebren les Núpcies de Plata de l'Estadi Santiago Bernabéu, que va servir d'homenatge a Paco Gento.

Al mes de juny de 1978, mor el president Santiago Bernabéu. El seu càrrec l'ocupa Luis de Carlos. A la temporada següent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu expresident.

A finals del 1983 i 1984 comença a debutar amb el primer equip la generació batejada com La Quinta del Buitre. El 4 de desembre de 1983, amb Alfredo Di Stéfano com a entrenador, van debutar Rafael Martín Vázquez i Manolo Sanchís, que marcaria l'únic gol del partit, donant el triomf al conjunt blanc. El 5 de febrer de 1984 debutaria el jugador que va donar nom a la seva generació, Emilio Butragueño, que marcaria dos gols al seu debut, al camp del Cadis CF, aconseguint la victòria per 2-3. Aquell any, arribaria a ser el major golejador de Segona Divisió amb el Castella. Miguel Pardeza també debutaria aquell any, i a la temporada següent, Míchel també jugaria amb el primer equip.

Després de guanyar dues Copes de la UEFA, l'any 1985 i el 1986, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la Copa d'Europa, perdent contra el Bayern de Múnic el 1987, contra el PSV Eindhoven, (que va ser campió empatant els últims cinc partits de la competició) i contra el poderós AC Milan.

El 12 de gener de 1998, abans de guanyar la seva setena Lliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus exjugadors, Alfredo Di Stéfano i Ferenc Puskas són triats entre els 10 millors jugadors de la història.

El 1998, després de 32 anys, el Reial Madrid guanya de nou la Copa d'Europa contra el Juventus de Torí amb un gol de Predrag Mijatovic. Conquereix al desembre la seva segona Copa Intercontinental davant del Vasco de Gama a Tòquio amb gols de Roberto Carlos i Raúl.

Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any 2000 davant el València CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat. Florentino Pérez guanya les eleccions presidencials i fitxa a Luís Figo, del FC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, exjugador del club.

El 15 de maig del 2002 guanya la seva novena Lliga de Campions, davant l'equip alemany del Bayer Leverkusen, guanyant també la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental el 2003.

Després de 12 anys sense guanyar la UEFA Champions League, un 24 de maig de 2014, el Reial Madrid tornava a proclamar-se campió a l'antic continent després d'una de les finals més intenses de la història on es van enfrontar per primera vegada a una final d'aquesta competició dos equips de la mateixa ciutat (Atlètic de Madrid vs. Reial Madrid). Encara que l'Atlètic de Madrid va dominar el resultat fins gairebé el final del partit, un gol de cap de l'actual capità del conjunt blanc, Sergio Ramos, va esfondrar l'alegria del club "colchonero" al minut 93. Al temps extra d'aquesta final celebrada a l'estadi Da Luz de Lisboa, el Reial Madrid va aconseguir imposar-se per un 4-1 i aixecar la tan anhelada "décima" Copa d'Europa.

Dos anys més tard, aquest cop a l'estadi de San Siro (Milà), es tornaven a trobar els dos clubs a la final d'aquella edició (2015/16) de la UEFA Champions League. Malgrat l'intent de revenja de l'Atlètic de Madrid, el club "merengue" es va tornar a imposar en el llançament de penals, amb el gol decisiu de Cristiano Ronaldo.

El 2016, l'empresa tornà 20,3 milions d'euros que havia rebut per ajudes irregulars a l'ajuntament de la Vila de Madrid, obligat per una resolució de la Comissió Europea sobre ajudes il·legals de 2011.^[15]

Tant el 2017 com el 2018, el Reial Madrid tornaria a guanyar la UEFA Champions League, convertint-se en el primer equip que la guanya de forma consecutiva 2 i 3 anys seguits des de l'edició moderna d'aquesta competició (1992). Zinedine Zidane va ser l'entrenador que va fer possible aquest tri-campionat.

L'uniforme de l'equip és de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les tres línies característiques de la firma esportiva Adidas. Des del 2013 porta publicitat de la marca Fly Emirates.

Primer equipament 1902-1908 1908-1911 1911-1914 1914-1920 1920-1925 1925-1926 1926-1931 1931-1941 1941-1952 1953-1954 1954-1955 1955-1980 1980-1982 1982-1984 1984-1986 1986-1989 1989-1990 1990-1992 1992-1993 1993-1994 1994-1996 1996-1997 1997-1998 1998-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 (4) 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 2017-2018 2018-2019 2019-2020 2020-2021 2021-2022 2022–2023 2023–2024

El primer escut del Madrid Football Club va tenir un disseny molt simple. Consistia a entrellaçar les tres inicials del club, és a dir, la "M", la "F" i la "C", que anaven a un fons blau fosc, sobre la samarreta blanca.^[16] Però a la vegada, el reglament establia que per partits amb conjunts d'altres societats, l'equip hauria de portar l'escut de la ciutat de Madrid al costat esquerre del pit, reemplaçant l'escut del club.

La primera variant data de 1908. Les lletres entrellaçades van adoptar una forma més estilitzada i van aparèixer inscrites en un cercle.^[16] El següent canvi en la configuració de l'escut no va ser fins al 1920, any en el qual el rei Alfons XIII va concedir al club el títol de Real. Per aquesta raó se li va afegir la Corona Reial, les inicials es van veure una mica més estilitzades i el club va passar a anomenar-se Real Madrid Football Club.^[16] Als partits oficials, es va adoptar l'escut de la ciutat junt amb la corona borbònica.

Amb la instauració de la II República el 1931 es van eliminar tots els símbols de la Reialesa, de manera que es va perdre la corona que anys abans havia obtingut. A canvi, se li va afegir la banda en diagonal de la regió de Castella.^[16]

Un cop acabada la Guerra Civil, el 1941 l'escut va recuperar la Corona Real, però també va mantenir la franja morada. A més, es van modificar els colors, sent aleshores el daurat el predominant, i el club va passar a denominar-se Real Madrid Club de Fútbol.^[16] És amb aquest escut amb el qual el club guanyaria els màxims èxits del futbol mundial, i que es va mantenir fins a finals dels anys noranta.

L'última modificació es va donar el 2001 sota la presidència de Florentino Pérez, creant un escut més adient amb els nous temps, i adequant-lo al màrqueting, fent les línies més gruixudes i la banda va passar a ser de color blau.^[16]

• 
  Primer escut propi amb les inicials entrellaçades
  (1900-08).
• 
  L'escut del club inscrit en un cercle més estilitzat
  (1908-20).
• 
  Primer escut del club amb la corona reial atorgada
  (1920-31).
• 
  Apareix la banda en lloc de les al·lusions monàrquiques
  (1931-40).

L'himne del Reial Madrid cantat per José d'Aguilar va anar prenent forma en un tren que feia el trajecte Aranjuez-Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant La Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Reial Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de José d'Aguilar, 32 músics d'aquella època que eren primeres figures, ja que entre ells hi havia catedràtics de conservatori i integrants de l'Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique García (violinista), que és el pare del director d'orquestra Enrique García Asensio.

"Himne del Reial Madrid"

De las glorias deportivas, que campean por España va el Madrid con su bandera, limpia y blanca que no empaña. Club castizo y generoso, todo nervio y corazón, veteranos y noveles, veteranos y noveles, miran siempre sus laureles con respeto y emoción. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Noble y bélico adalid, caballero del honor. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! A triunfar en buena lid, defendiendo tu color ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Enemigo en la contienda, cuando pierde da la mano sin envidias ni rencores, como bueno y fiel hermano. Los domingos por la tarde, caminando a Chamartín, las mocitas madrileñas, las mocitas madrileñas van alegres y risueñas porque hoy juega su Madrid ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! Noble y bélico adalid, caballero del honor. ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid! A triunfar en buena lid, defendiendo tu color ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!

El 2002, any del centenari del Reial Madrid, es va crear un segon himne compost per José María Cano i cantat per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sinó que tots dos conviuen en l'actualitat com a himnes del Reial Madrid.

L'any 2005, amb motiu del rodatge de Real, la pel·lícula, José Mercé va versionar l'himne clàssic del Reial Madrid.^[17]

Per acabar, l'any 2014, coincidint amb l'obtenció de la desena Uefa Champions League, és compost per Plácido Domingo l'himne de la "dècima", titulat: "Hala Madrid y nada más". Encara que no sigui l'himne oficial, aquest pràcticament l'ha sobreescrit, ja que és el que l'afició acostuma a entonar i el que el club posa abans de l'inici de cada partit com a local.

El 1913 apareix per primer cop el sobrenom de "merengues" a la premsa madrilenya.

L'estadi del Reial Madrid és el Santiago Bernabéu, que és propietat del mateix club. Obra dels arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de desembre del 1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba al Passeig de la Castellana, al districte de Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damián i Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro de Madrid propi, l'Estació Santiago Bernabéu, a la línia 10.

L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del món en incorporar-los.^[18]

El 12 de maig del 2004 s'iniciaren les obres de la Ciudad Real Madrid als afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectàrees de terrenys de futbol i instal·lacions esportives per als equips de bàsquet i futbol i les seves categories inferiors.

Actualment ja estan acabats els camps d'entrenament del primer equip de futbol, i els terrenys de joc de les categories inferiors. També està enllestit el mini-estadi Alfredo Di Stéfano.

Els antics camps del Reial Madrid són: Camp de l'Estrada, Hipódromo, Campo de la Avenida de la Plaza de Toros, Estadio de O'Donnell, Velódromo de la Ciudad Lineal i el vell estadi de Chamartín.

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín.

Categoria principal: Futbolistes del Reial Madrid CF

A 27 juliol 2024^[19]

N. Pos. Nac. Jugador 1 POR Thibaut Courtois 2 DEF Dani Carvajal (2n capità) 3 DEF Éder Militão 4 DEF David Alaba 5 MIG Jude Bellingham 6 MIG Eduardo Camavinga 7 DAV Vinícius Júnior 8 MIG Federico Valverde 9 DAV Kylian Mbappé 10 MIG Luka Modrić (capità) 11 DAV Rodrygo

N. Pos. Nac. Jugador 13 POR Andriy Lunin 14 MIG Aurélien Tchouaméni 15 MIG Arda Güler 16 DAV Endrick 17 DEF Lucas Vázquez 18 DEF Jesús Vallejo 19 MIG Dani Ceballos 20 DEF Fran García 21 DAV Brahim Díaz 22 DEF Antonio Rüdiger 23 DEF Ferland Mendy

Càrrec	Nom
Entrenador	Carlo Ancelotti
Entrenador assistent	David Bettoni Hamidou Msaidie
Entrenador de porters	Roberto Vázquez
Cap d'analistes	Antolín Gonzalo Martín
Entrenador físic	Óscar Caro
Entrenador físic	José Conde
Entrenador físic	Antonio Pintus
Delegat	Chendo

• Darrera actualització: 10 febrer 2019
• Font: Reial Madrid

---

Sotero Aranguren Santiago Bernabéu Gaspar Rubio Ricard Zamora Manuel Olivares Jacinto Quincoces Luis Molowny Pahiño Miguel Muñoz José María Zárraga Santamaría Alfredo Di Stéfano Paco Gento

Ferenc Puskas Raymond Kopa Héctor Rial Ignacio Zoco Velázquez Ramón Grosso Amancio Amaro Pirri Vicente del Bosque García Remón Gregorio Benito José Antonio Camacho Paul Breitner

Santillana Juanito Ricardo Gallego Rafael Gordillo Chendo Jorge Valdano Bernd Schuster Emilio Butragueño Hugo Sánchez Míchel Paco Buyo Michael Laudrup Iván Zamorano

Manuel Sanchís Gheorghe Hagi Fernando Hierro Fernando Redondo Davor Šuker Predrag Mijatović Fernando Morientes Clarence Seedorf Steve McManaman Raúl González Roberto Carlos Guti Claude Makelélé

Luís Figo Iker Casillas Zinédine Zidane Ronaldo David Beckham Sergio Ramos Ruud van Nistelrooy Fabio Cannavaro Arjen Robben Wesley Sneijder Xabi Alonso Kaká Cristiano Ronaldo

Ángel di María

Arthur Johnson 1910 - 1920 Francesc Bru 1934 - 1941 Héctor Scarone 1951 - 1952 Enrique Fernández 1953 - 1954 José Villalonga 1955 - 1957 Luis Carniglia 1957 - 1959 Manuel Fleitas 1959 - 1960 Miguel Muñoz 1960 - 1973 Miljan Miljanić 1974 - 1977 Luis Molowny 1977 - 1979

Vujadin Boškov 1979 - 1982 Alfredo Di Stéfano 1982 - 1984 Amancio Amaro 1984 - 1985 Leo Beenhakker 1986 - 1989 John Toshack 1989 - 1990 Alfredo Di Stéfano 1990 - 1991 Radomir Antić 1991 - 1992 Benito Floro 1992 - 1993 Jorge Valdano 1994 - 1995 Fabio Capello 1996 - 1997

Jupp Heynckes 1997 - 1998 Guus Hiddink 1998 - 1999 Vicente del Bosque 1999 - 2003 Carlos Queiroz 2003 - 2004 Vanderlei Luxemburgo 2004 - 2005 Fabio Capello 2006 - 2007 Bernd Schuster 2007 - 2008 Juande Ramos 2008 - 2009 Manuel Pellegrini 2009 - 2010 José Mourinho 2010 - 2013

Carlo Ancelotti 2013 - 2015 Rafa Benítez 2015 - 2016 Zinédine Zidane 2016 - 2018 Julen Lopetegui (12 de juny - 29 d'octubre) Santiago Hernán Solari (29 d'octubre - 11 de març) Zinédine Zidane (11 de març - 30 de juny) 2018 - 2019 Zinédine Zidane 2019 - 2021 Carlo Ancelotti 2021 -

• President: Florentino Pérez Rodríguez^[20]
• President d'Honor: Francisco Gento
• Vicepresidents:
  • Fernando Fernández Tapias
  • Eduardo Fernández de Blas
  • Pedro López Jiménez
• Secretari:
  • Enrique Sánchez González
• Vocals:
  • Ángel Luis Heras Aguado
  • Santiago Aguado García
  • Luis Gómez-Montejano y Arroyo
  • Jerónimo Farré Muncharaz
  • Enrique Pérez Rodríguez
  • Manuel Cerezo Velázquez
  • José Sánchez Bernal
  • Luis Blasco Bosqued
  • Gumersindo Santamaría Gil
  • Raúl Ronda Ortiz
  • José Manuel Otero Lastres
  • Nicolás Martín-Sanz García
• Director General:^[21] José Ángel Sánchez
• Direcció del Gabinet de Presidència: Manuel Redondo
• Director de l'Àrea Social: José Luis Sánchez
• Director de Relacions Institucionals: Emilio Butragueño
• Director de l'Assessoria Jurídica: Javier López Farré
• Director de Futbol: Miguel Pardeza
• Director de la secció de bàsquet: Juan Carlos Sánchez-Lázaro
• Director Econòmic: Julio Esquerdeiro
• Director de Futbol del primer equip: Santiago Solari

Julián Palacios 1900 -1902 Joan Padrós 1902 - 1904 Carles Padrós 1904 - 1908 Adolfo Meléndez 1908 - 16, 1939 - 40 Pedro Parages 1916 - 1925 Luis d'Urquijo 1926 - 1929 Luis Usera 1929 - 1935 Rafael Sanchez 1935 - 1939 Antonio Santos 1940 - 1943

Santiago Bernabéu 1943 - 1978 Luis de Carlos 1978 - 1985 Ramón Mendoza 1985 - 1995 Lorenzo Sanz 1995 - 2000 Florentino Pérez 2000 - 2006 Fernando Martín 2006 (27 de febrer - 26 d'abril) Luis Gómez-Montejano 2006 (26 d'abril - 2 de juliol) Ramón Calderón 2006 - 2009 Vicente Boluda 2009 Florentino Pérez 2009 -

• 36 Lligues: 1931/32, 1932/33, 1953/54, 1954/55, 1956/57, 1957/58, 1960/61, 1961/62, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68, 1968/69, 1971/72, 1974/75, 1975/76, 1977/78, 1978/79, 1979/80, 1985/86, 1986/87, 1987/88, 1988/89, 1989/90, 1994/95, 1996/97, 2000/01, 2002/03, 2006/07, 2007/08, 2011/12, 2016/17, 2019/20, 2021/22 i 2023/24
• 20 Copes del Rei: 1904-05, 1905-06, 1906-07, 1907-08, 1916-17, 1933-34, 1935-36, 1945-46, 1946-47, 1961-62, 1969-70, 1973-74, 1974-75, 1979-80, 1981-82, 1988-89, 1992-93, 2010-11, 2013-14, 2022-23
• 13 Supercopes d'Espanya: 1988, 1989, 1990, 1993, 1997, 2001, 2003, 2008, 2012, 2017, 2019-20, 2022 i 2024
• 1 Copa de la Lliga: 1984-85
• 1 Copa Eva Duarte: 1947

• 15 Copes d'Europa: 1955/56, 1956/57, 1957/58, 1958/59, 1959/60, 1965/66, 1997/98, 1999/00, 2001/02, 2013/14, 2015/16, 2016/17, 2017/18, 2021/22, 2023/24

Després de guanyar-la 5 vegades seguides, té la Copa d'Europa en propietat i el dret a portar a la màniga esquerra de la seva equipació un cercle blau (UEFA badge of honour) on es mostra la copa i damunt d'aquesta, el nombre de cops que s'ha guanyada^[22].

• 2 Copes de la UEFA: 1984-85, 1985-86
• 6 Supercopes d'Europa: 2002, 2014, 2016, 2017, 2022, 2024
• 3 Copes Intercontinentals: 1960, 1998, 2002
• 5 Campionats del Món de Clubs: 2014, 2016, 2017, 2018, 2022
• 1 Copa Iberoamericana: 1994
• 2 Copes Llatines: 1955, 1957
• 2 Petita Copa del Món: 1952, 1956

• Campionat de Madrid (6): 1902/03 (com a Moderno FC),^[23] 1904/05, 1905/06, 1906/07, 1907/08 i 1912/13
• Campionat Regional de Madrid (12): 1915/16, 1916/17, 1917/18, 1919/20, 1921/22, 1922/23, 1923/24, 1925/26, 1926/27, 1928/29, 1929/30, i 1930/31
• Campionat Regional Mancomunat (5): 1931-32, 1932-33, 1933-34, 1934-35 i 1935-36

Golejades més grans en partit oficial.

• Major victòria com a local a la Lliga

• Major victòria com a visitant a la Lliga

• Major victòria com a local a la Copa d'Europa

• Major victòria com a visitant a la Copa d'Europa

• Major derrota com a local a la Lliga

• Major derrota com a visitant a la Lliga

• Major derrota com a local a la Copa d'Europa

• Major derrota com a visitant a la Copa d'Europa

• Gran Creu de l'orde Imperial del Jou i les Fletxes - "Por su primer gran éxito allende de nuestras fronteras" en assolir la Copa Llatina (1955)^[25]

1928-29 1a Divisió 2n 1929-30 1a Divisió 5è 1930-31 1a Divisió 6è 1931-32 1a Divisió 1r 1932-33 1a Divisió 1r 1933-34 1a Divisió 2n 1934-35 1a Divisió 2n 1935-36 1a Divisió 2n 1936-39 Sense competició 1939-40 1a Divisió 4t 1940-41 1a Divisió 6è 1941-42 1a Divisió 2n 1942-43 1a Divisió 10è 1943-44 1a Divisió 7è 1944-45 1a Divisió 2n 1945-46 1a Divisió 4t 1946-47 1a Divisió 7è 1947-48 1a Divisió 11è 1948-49 1a Divisió 3r 1949-50 1a Divisió 4t

1950-51 1a Divisió 9è 1951-52 1a Divisió 3r 1952-53 1a Divisió 3r 1953-54 1a Divisió 1r 1954-55 1a Divisió 1r 1955-56 1a Divisió 3r 1956-57 1a Divisió 1r 1957-58 1a Divisió 1r 1958-59 1a Divisió 2n 1959-60 1a Divisió 2n 1960-61 1a Divisió 1r 1961-62 1a Divisió 1r 1962-63 1a Divisió 1r 1963-64 1a Divisió 1r 1964-65 1a Divisió 1r 1965-66 1a Divisió 2n 1966-67 1a Divisió 1r 1967-68 1a Divisió 1r 1968-69 1a Divisió 1r 1969-70 1a Divisió 6è

1970-71 1a Divisió 4t 1971-72 1a Divisió 1r 1972-73 1a Divisió 4t 1973-74 1a Divisió 8è 1974-75 1a Divisió 1r 1975-76 1a Divisió 1r 1976-77 1a Divisió 9è 1977-78 1a Divisió 1r 1978-79 1a Divisió 1r 1979-80 1a Divisió 1r 1980-81 1a Divisió 2n 1981-82 1a Divisió 3r 1982-83 1a Divisió 2n 1983-84 1a Divisió 2n 1984-85 1a Divisió 5è Copa de la Lliga 1985-86 1a Divisió 1r 1986-87 1a Divisió 1r 1987-88 1a Divisió 1r 1988-89 1a Divisió 1r 1989-90 1a Divisió 1r

1990-91 1a Divisió 3r 1991-92 1a Divisió 2n 1992-93 1a Divisió 2n 1993-94 1a Divisió 4r 1994-95 1a Divisió 1r 1995-96 1a Divisió 6è 1996-97 1a Divisió 1r 1997-98 1a Divisió 4r 1998-99 1a Divisió 2n 1999-00 1a Divisió 5è 2000-01 1a Divisió 1r 2001-02 1a Divisió 3r 2002-03 1a Divisió 1r 2003-04 1a Divisió 4t 2004-05 1a Divisió 2n 2005-06 1a Divisió 2n 2006-07 1a Divisió 1r 2007-08 1a Divisió 1r 2008-09 1a Divisió 2n 2009-10 1a Divisió 2n

2010-11 1a Divisió 2n 2011-12 1a Divisió 1r 2012-13 1a Divisió 2n 2013-14 1a Divisió 3r 2014-15 1a Divisió 2n 2015-16 1a Divisió 2n 2016-17 1a Divisió 1r 2017-18 1a Divisió 3r 2018-19 1a Divisió 3r 2019-20 1a Divisió 1r 2020-21 1a Divisió 2n 2021-22 1a Divisió 1r 2022-23 1a Divisió 2n 2023-24 1a Divisió 1r 2024-25 1a Divisió

Copa Intercontinental
Campionat del Món de Clubs
Champions League
Supercopa d'Europa

Lliga Europa de la UEFA

Petita Copa del Món
Lliga espanyola
Copa del Rei
Supercopa d'Espanya
Copa de la Lliga

• ¹ Fase de grups. Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, equip classificat peor posicionat en cas d'eliminació.

Copa Intercontinental / Mundial de Clubs
Edició													Quarts	Semifinals	Final / 3r lloc
59/60															CA Peñarol
66/67															CA Peñarol
98/99															V. da Gama
99/00													Corinthians ¹		Necaxa
00/01															Boca
02/03															Olimpia
14/15														Cruz Azul	S. Lorenzo
16/17														América	Antlers
17/18														Al-Jazira SC	Grêmio
18/19														Antlers	Al-Ain
22/23														Al-Ahly	Al-Hilal
Supercopa d'Europa
Edició															Final
98/99															Chelsea FC
00/01															Galatasaray
02/03															Feyenoord
14/15															Sevilla FC
16/17															Sevilla FC
17/18															Manchester United FC
18/19															Atlético
22/23															Eintracht F.
24/25															Atalanta BC
Copa d'Europa / Lliga de Campions
Edició	Fases prèvies										Setzens	Vuitens	Quarts	Semifinals	Final
55/56												Servette FC	FK Partizan	AC Milan	Reims
56/57												Rapid	OGC Nice	M. United	Fiorentina
57/58												Antwerp	Sevilla FC	Vasas	AC Milan
58/59												Besiktas	Viena	Atlètic	Reims
59/60												Jeunesse	OGC Nice	FC Barcelona	Eintracht F.
60/61												FC Barcelona
61/62											Vasas	BK 1913	Juventus FC	Standard	Benfica
62/63											RSC Anderlecht
63/64											Rangers	Dinamo	AC Milan	FC Zürich	Internazionale
64/65											BK 1909	Dukla	Benfica
65/66											Feyenoord	Kilmarnock	RSC Anderlecht	Internazionale	FK Partizan
66/67												Munich	Internazionale
67/68											Ajax	Hvidovre	Sparta	M. United
68/69											AEL	Rapid
69/70											Olympiakos	Standard
72/73											Keflavík	Arges	Dynamo	Ajax
75/76											Dinamo	Derby	Borussia M.	Bayern
76/77											Stal M.	Brugge
78/79											Progrès	Grasshoppers
79/80											Levski	FC Porto	Celtic	Hamburg
80/81											Limerick	Honvéd	Spartak M.	Internazionale	Liverpool FC
86/87											Young Boys	Juventus FC	Estrella Roja	Bayern
87/88											SSC Napoli	FC Porto	Bayern	PSV
88/89											Moss	Górnik Z.	PSV	AC Milan
89/90											Spora	AC Milan
90/91											Odense	Tirol	Spartak M.
95/96												Ferencvárosi TC ¹	Juventus FC
97/98												Rosenborg BK ¹	Bayer L.	Borussia D.	Juventus FC
98/99												Spartak M. ¹	Dynamo
99/00											Olympiakos FC ¹	Dynamo ¹	M. United	Bayern	València CF
00/01											Bayer L.	RSC Anderlecht	Galatasaray	Bayern
01/02											Lokomotiv ¹	Sparta ¹	Bayern	FC Barcelona	Bayer L.
02/03											AEK ¹	Borussia D. ¹	M. United	Juventus FC
03/04											Olympique M. ¹	Bayern	AS Monaco
04/05										Wisla C.	Dynamo ¹	Juventus FC
05/06											Rosenborg BK ¹	Arsenal FC
06/07											Steaua ¹	Bayern
07/08											Werder ¹	AS Roma
08/09											Zenit ¹	Liverpool FC
09/10											Olympique M. ¹	Olympique L.
10/11											Ajax ¹	Olympique L.	Hotspur	FC Barcelona
11/12											Ajax ¹	CSKA	APOEL	Bayern
12/13											Ajax ¹	M. United	Galatasaray	Borussia D.
13/14											Juventus FC ¹	Schalke	Borussia D.	Bayern	Atlètic
14/15											Liverpool FC ¹	Schalke	Atlètic	Juventus FC
15/16											Shakhtar ¹	AS Roma	VfL Wolfsburg	M. City	Atlètic
16/17											Legia Varsòvia ¹	SSC Napoli	Bayern	Atlètic	Juventus FC
17/18											Borussia D. ¹	PSG	Juventus FC	Bayern	Liverpool FC
18/19											Viktoria Plzeň ¹	Ajax
19/20											Bruges ¹	M. City
20/21											Shakhtar ¹	Atalanta	Liverpool FC	Chelsea FC
21/22											Sheriff ¹	PSG	Chelsea FC	M. City	Liverpool FC
22/23											Shakhtar ¹	Liverpool FC	Chelsea FC	M. City
23/24											SC Braga ¹	RB Leipzig	M. City	Bayern	Borussia D.
Recopa d'Europa
Edició	Fases prèvies										Setzens	Vuitens	Quarts	Semifinals	Final
70/71											Hibernians	Wacker	Cardiff	PSV	Chelsea FC
71/72											Fram	Austria V.	Estel Vermeig
82/83											Baia Mare	Újpest FC	Internazionale	Austria V.	Aberdeen FC
93/94											FC Lugano	Wacker	PSG
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició	Fases prèvies										Setzens	Vuitens	Quarts	Semifinals	Final
71/72										Basilea	PSV
73/74										Ipswich
81/82										Tatabánya	Carl Zeiss	Rapid	Kaiserslautern
83/84										Sparta
84/85										Wacker	HNK Rijeka	RSC Anderlecht	Tottenham	Internazionale	Videoton
85/86										AEK	Chornomorets	Borussia M.	Neuchâtel	Internazionale	1. FC Köln
91/92										Slovan	FC Utrecht	Neuchâtel	Sigma	Torino FC
92/93										Politehnica T.	Torpedo M.	Vitesse	PSG
94/95										Sporting L.	Dynamo M.	Odense

Nota: En negreta jugador en actiu. Entre parèntesis les temporades al club. No es tenen en compte partits amistosos.
Nota ⁽¹⁾: Inclosos partits en la Copa d'Europa (E1), Recopa d'Europa (E2), Copa UEFA (E3), Supercopa d'Europa (E4).
Nota ⁽²⁾: Inclosos partits en la Copa Eva Duarte, Supercopa d'Espanya i la Copa de la Lliga, Copa Llatina, Copa Intercontinental i Campionat del Món de Clubs FIFA.

#	Jugador	Temporades	Gols	Lliga	Copa	Europa (1)				Altres (2)	G/P
						E1	E2	E3	E4
1	Cristiano Ronaldo	2009 - 2018 (9)	450	311	22	105	-	-	2	10	1.03
2	Karim Benzema	2009 - Act. (14)	337	228	22	74	-	-	2	11	0.54
3	Raúl González	1994 - 2010 (16)	323	228	18	66	-	-	1	10	0.44
4	Alfredo Di Stéfano †	1953 - 1964 (11)	308	216	40	49	-	-	-	3	0.78
5	Carlos Santillana	1971 - 1988 (17)	290	186	48	22	11	15	-	8	0.45
6	Ferenc Puskás †	1958 - 1966 (8)	242	156	49	35	-	-	-	2	0.92
7	Hugo Sánchez	1985 - 1992 (7)	208	164	19	17	-	6	-	2	0.73
8	Paco Gento	1953 - 1971 (18)	182	126	21	31	-	-	-	4	0.30
9	José Martínez Pirri	1964 - 1980 (16)	172	123	26	18	5	-	-	-	0.31
10	Emilio Butragueño	1983 - 1995 (12)	171	123	16	17	2	8	-	5	0.37

La secció de bàsquet del Reial Madrid Club de Futbol va ser constituïda el 1932. És el club europeu amb més títols i l'únic junt amb el Joventut de Badalona i el Club Baloncesto Estudiantes que sempre ha estat a la lliga espanyola de primera divisió.

• 7 Campionats de Lliga Masculina:

1972, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1983

• 12 Copes d'Espanya:

1954, 1956, 1960, 1969, 1973, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1983

• 1 Copa de la Reina:

1981

• 1 Torneig de Wimbledon:

1966 (Manuel Santana)

• 1 Campionat d'Espanya d'handbol a onze: 1951.
• 1 Lliga espanyola d'handbol masculina: 1953.

• El Clàssic

• Reial Madrid Club de Futbol - Lloc web oficial (castellà)