Rasa del Salt
| Tipus | curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 1.285 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Capolat (Berguedà) | ||||
| Localització | Cal Llangot | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 660 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Berguedà (Catalunya) | ||||
| Localització | Montclar | ||||
| Desembocadura | riera de Navel | ||||
| |||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 6 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 797 ha | ||||
| Pendent | 10,04 percentatge | ||||
La Rasa del Salt,[1] anomenada també Rasa del Sallent en el tram inicial, és un torrent afluent per la dreta de la Riera de Navel que neix al sud del poble de Capolat (Berguedà). El su nom prové del fet que poc després del seu naixement salta els Cingles de Capolat pel Salt de Sallent.
Municipis per on passa
[modifica]Des del seu naixement, la Rasa del Salt passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de Capolat | 1.657 | 27,59% |
| Per l'interior del municipi de l'Espunyola | 3.306 | 55,05% |
| Per l'interior del municipi de Montclar | 1.042 | 17,35% |
Xarxa hidrogràfica
[modifica]
La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Salt està integrada per 15 cursos fluvials que sumen una longitud total de 15.584 m.
Vessants
[modifica]
| Vessants | ||
| nombre de subsidiaris |
Longitud total (en m.) | |
|---|---|---|
| Vessant dret | 10 | 7.284 |
| Vessant esquerre | 4 | 2.331 |
Distribució per termes municipals
[modifica]
| Distribució municipal de la xarxa[3] | |
| Municipi | Longitud que hi transcorre |
|---|---|
| Capolat | 3.632 m. |
| l'Espunyola | 10.279 m. |
| Montclar | 2.085 m. |
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.