Pere de Palou
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) |
| Mort | dècada del 1440 Barcelona |
 19è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1434 (Gregorià) – 1437 (Gregorià) ← Marc de Vilalba – Pere de Darnius → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Canonge de la seu de Barcelona |
Pere de Palou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el juliol de 1434.[1]
Fill d'una família de la noblesa del Vallès, el seu pare havia estat conseller de la ciutat de Barcelona, procurador general del Regne de Sardenya amb Ferran I i vicealmirall de Catalunya (1397).
Canonge de la seu de Barcelona des de 1412, participà com a procurador a les Corts Catalanes de 1431, 1436 i 1440. El 1432 va ser rector de Santa Maria del Mar.
A les Corts de Montsó (1435-1436), la reina Maria de Castella demana fons per pagar el rescat de 30.000 ducats exigit per Nàpols a canvi dels presoners nobles -entre els quals es trobava el rei Alfons i el seu germà Joan- capturats a la batalla de l'illa de Ponça i que és considerada la primera derrota d'una armada catalana.
Gran amant dels llibres, les darreres informacions que consten d'ell són del 1440.
Referències
[modifica]- ↑ Cifuentes i Comamala, Lluís. «Pere de Palou, canonge i precentor de la Seu de Barcelona (1434-1437)». A: Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. ed. 11 juliol 2018. Barcelona: Edicions de la Gran Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 8441208832.
| Precedit per: Marc de Villalba |
President de la Generalitat de Catalunya 1434-1437 |
Succeït per: Pere de Darnius |
