Vés al contingut

Nandrolona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacNandrolona
Malaltia objecteanèmia, càncer de mama i anèmia Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològicesteroide i estrane steroid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCA14AB01 i S01XA11 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H26O2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular274,193 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS434-22-0 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)9904 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS6949 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB13169 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider9520 Modifica el valor a Wikidata
UNII6PG9VR430D Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07254 i D08250 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI7466 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL757 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand ID6VW Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.006.457

La nandrolona (17β-hidroxiester-4-en-3-ona) és un esteroide anabòlic relacionat estructuralment amb la testosterona.[1] Se subministra en els casos en què hom vol incrementar el pes i el desenvolupament.[1] La nandrolona estimula la síntesi proteica, reduint o fins i tot invertint el balanç negatiu de nitrogen, tot i que requereix l'aportació col·lateral de proteïnes i energia. Presenta també importants efectes androgènics virilitzants. A Europa és emprat, especialment en forma de decanoat, ciclohexanpropionat, fenpropionat, furilpropionat i propionat, en patologies com l'osteoporosi postmenopàusica o senil i retard del desenvolupament de l'estatura. Atès que també té com a efecte l'increment del pes i el desenvolupament dels músculs, alguns esportistes l'utilitzen fraudulentament per augmentar la força muscular. La nandrolona s'administrarà per via intramuscular profunda.

Indicacions

[modifica]

S'utilitza com a coadjuvant en malalties i estats que requereixen un augment de la síntesi de proteïnes en cas de balanç negatiu de nitrogen com, per exemple, durant malalties cròniques debilitants, teràpia perllongada amb glucocorticoides, radioteràpia i després de cirurgia major o traumatisme. Els efectes de la droga inclouen, igualment, creixement muscular, estimulació de la gana i l'augment de la producció de glòbuls vermells i densitat òssia. Els esteroides anabolitzants no estan, però, en cap cas indicats per a potenciar el desenvolupament muscular en individus sans ni per augmentar la capacitat física per bé que sovint són utilitzats amb aquesta finalitat. Els estudis clínics han demostrat que és eficaç, també, en cas d'osteoporosi i en alguns tipus de càncer de mama com a tractament pal·liatiu de determinats casos de carcinoma mamari disseminat.

QV Nandrolona Deca, fàrmac sovint usat per atletes.

Farmacocinètica

[modifica]

Després de l'administració intramuscular, el decanoat de nandrolona presenta una biodisponibilitatdel 77%, arribant a la Cmax a les 12-24 hores. El decanoat de nandrolona s'hidrolitza en el plasma, donant lloc a nandrolona. Aquesta es metabolitza en el fetge. Finalment, s'elimina per metabolisme hepàtic i posterior excreció renal, eliminant amb l'orina tant la nandrolona inalterada com els seus metabòlits.

Dopatge

[modifica]

La nandrolona és una substància prohibida tant dins com fora de la competició esportiva. Es considera resultat analític advers si la concentració d'aquesta substància prohibida, o dels seus metabòlits o marcadors i / o qualsevol altre índex o índexs rellevants en la mostra de l'esportista, es desvia tant del rang de valors que es troben habitualment en l'organisme humà, que és improbable que correspongui a una producció endògena normal. No es considerarà que la mostra conté una substància prohibida si l'esportista demostra que la concentració es pot atribuir a una condició fisiològica i/o patològica.

Reaccions adverses

[modifica]

Els efectes adversos de la nandrolona són, en general, freqüents, moderadament importants i irreversibles en alguns casos. En la major part dels casos, les reaccions adverses són una prolongació de l'acció farmacològica i afecten principalment al sistema endocrí. Apareixen fonamentalment a dosis altes i en tractaments perllongats. En el cas que s'observin aquests símptomes, es recomana suspendre el tractament. Les reaccions adverses més característiques són:

· EN HOMES: En homes prepuberal pot aparèixer un creixement del penis i un augment del nombre de ereccions. En nens postpuberals augmenta la freqüència de acne. Pot aparèixer també priapisme i inhibició de la secreció de gonadotropines amb oligospèrmia, atròfia testicular, ginecomàstia, impotència o reducció de la libido.
· EN DONES: Pot aparèixer hirsutisme, acne, enronquiments de la veu de vegades irreversibles, hipertròfia del clítoris, atròfia mamària i endometrial i dismenorrea. La utilització conjunta d'estrògens no evita la virilització.
  • Osteomusculars: En nens pot aparèixer de vegades un tancament prematur de les epífisis, amb interrupció sobtada del creixement.
  • Hematològiques: Pot aparèixer un augment del temps de protrombina, amb el consegüent risc d'hemorràgies.
  • Metabòliques. Pot aparèixer [hipercolesterolèmia] i disminució dels factors de la coagulació.
  • Hidroelectrolític. A vegades pot produir hipercalcèmia i edema.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • AHFS Drug Information. American Society of Health-system Pharmacists, Bethesda, 2009. ISBN 9781585282272. 
  • Drug Facts and Comparisons. Facts and Comparison, Saint Louis, 2008. ISBN 9781574392913. 
  • Martindale. The Complete Drug Reference. Pharmaceutical Press, London, 2007. ISBN 9780853697039.