Manuel Vilas Vidal
(S'ha redirigit des de: Manuel Vilas)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1962  (62 anys)Barbastre (província d'Osca) |
| Formació | Universitat de Saragossa - filologia hispànica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció literària i poesia |
| Ocupació | poeta |
| Gènere | Poesia, assaig i narració |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Ana Merino |
| Premis | |
| |
 | |
Manuel Vilas (Barbastre, Osca, 1962) és un narrador i poeta espanyol.[1] Escriu habitualment en premsa (ABC, Heraldo de Aragón, El País, La Vanguardia, Cadena SER, El Mundo) i en revistes literàries. Les seves obres s'han traduït al portuguès, el francès i l'alemany, i figura en diverses antologies nacionals, tant de poesia com de narrativa, entre les quals en destaquem les aparegudes recentment: Pequeñas resistencias. Antología del nuevo cuento español (Páginas de espuma, 2010) y Las moradas del verbo. Poetas de la democracia (Calambur, 2010).[2] El 2019 va ser finalista del Premi Planeta, amb la novel·la Alegría, traduïda a diverses llengües.[3]
El 2023, amb l'obra Nosotros, va guanyar el Premi Nadal de novel·la en castellà.[4]
Novel·la
[modifica]- El mejor libro del mundo (Destino, 2024)
- Alegría (Planeta, 2019)
- Ordesa (Alfaguara, 2018)
- Lou Reed era español (Malpaso, 2016)
- El luminoso regalo (Alfaguara, 2013)
- Los inmortales (Alfaguara,2012)
- Aire Nuestro (Alfaguara, 2009)
- España (DVD, 2008; tercera edició a Punto de Lectura, 2012)
- Magia (DVD, 2004)
Relats
[modifica]- Libro de relatos Zeta (DVD, 2002; segona edició a Salto de Página, 2014)
Poesia
[modifica]- Gran Vilas (XXXIII Premio Ciudad de Melilla, Visor, 2012)
- Amor. poesía reunida, 1988-2010 (Visor, 2010)
- Calor (VI Premi Fray Luis de León, Visor, 2008)
- Resurrección (XV Premi Jaime Gil de Biedma, Visor, 2005)
- El Cielo (DVD, 2000)
Texts híbrids
[modifica]- Listen to me (La Bella Varsovia, 2013)
- Dos años felices (Mira editores, 1996)
Assaig
[modifica]- MV Reloaded (Tropo Editores, 2011)
- La región intermedia (Prames, 1999)
- La vida sin destino (Mira editores, 1994)
Referències
[modifica]- ↑ Manuel Vilas
- ↑ «Manuel Vilas». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ «Las protestas por la sentencia llegan a la feria del libro de Frankfurt», 18-10-2019. [Consulta: 21 octubre 2019].
- ↑ «Manuel Vilas se alza con el Nadal 2023 con una novela sobre la muerte y el duelo». El Periódico, 06-01-2023 [Consulta: 7 gener 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Manuel Vilas a Iowa Literaria Arxivat 2018-11-22 a Wayback Machine.
- Manuel Vilas llegeix Ciudad Vilas al Festival Internacional de Poesia de Lima
- Manuel Vilas a ABC Arxivat 2014-10-16 a Wayback Machine.
- «Manuel Vilas presenta su nueva novela Los inmortales», Europa Press
- Entrevista a Jot Down Magazine