Vés al contingut

Leopoldo María Panero Blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Leopoldo María Panero)
Plantilla:Infotaula personaLeopoldo María Panero Blanc
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1948 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 2014 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata -
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLeopoldo Panero Modifica el valor a Wikidata  i Felicidad Blanc Modifica el valor a Wikidata
GermansMichi Panero
Juan Luis Panero Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0659347 FilmAffinity: 295846204 TMDB.org: 37738 Modifica el valor a Wikidata

Leopoldo María Panero Blanc[a] (Madrid, 16 juny de 1948 - Las Palmas de Gran Canaria, 5 març de 2014[1][2]) fou un poeta,[3] narrador, assagista, traductor[4] i actor madrileny, enquadrat en la poesia espanyola contemporània dins el grup dels novíssims.[5] A part de la seva extensa obra poètica també cultivà el gènere narratiu i assagístic, tot i que en menor proporció. El 2011 publicà, com a traductor, la seva obra Traducciones / Perversiones[6][7] on traduí, d'una forma característica, diversos escrits i poemes de diferents autors. En molts dels seus llibres de poemes o, fins i tot, en el llibre de traduccions Leopoldo María solia afegir pròlegs o assaigs al final en els quals escrivia i reflexionava sobre diferents temes. En l'àmbit cinematogràfic fou actor, tot i que sense fer cap paper de personatge fictici, sinó que en els diversos documentals cinematogràfics que protagonitzà "feia" d'ell mateix i relatava sobre les seves vivències i les de la seva família. També aparegué en diverses sèries de televisió on sovint era entrevistat o convidat com a tertulià. Entre la seva participació en el món del cinema destaca el seu treball com a guionista del curtmetratge Hyde & Jekill de Sara Mazkiaran.[8]

Leopoldo María Panero fou considerat un poeta maleït a causa de la seva vida obscura al marge de la societat i els temes que emprava en les seves obres poètiques. Els temes més recurrents en la seva escriptura són: la deshumanització i la inutilitat de l'art, la transgressió de la idea acceptada de Literatura i la pèrdua de la identitat de l'individu, així com la idea de la destrucció com a idea entrellaçant, entre d'altres.[9]

Gran part de la seva vida, uns 30 anys en total, visqué entre diferents hospitals psiquiàtrics espanyols com l'antic Hospital Psiquiàtric Alonso Vega de Madrid,[b][10] l'Hospital Psiquiàtric San Juan de Dios de Ciempozuelos,[R 2] el psiquiàtric Provincial de Colmenar, l'hospital Santa Isabel de Leganés, al de Santa Águeda a Saragossa, la Clínica Psiquiàtrica Pedralbes a Barcelona, l'hospital Hermanas Hospitalarias de Nuestra Señora de la Paz a Elizondo, Pamplona, el sanatori Psiquiàtric Hermanos de Dios a Mondragón, Guipúscoa, l'hospital Insular de Las Palmas, i la clínica Pere Mata de Reus.[8]

Morí a 65 anys, ingressat en l'Hospital Psiquiàtric Juan Carlos I a Las Palmas de Gran Canaria a causa d'una fallada multiorgànica.[1] Posteriorment a la seva mort, diversos artistes d'entre diferents disciplines com l'art, la música, la literatura o fins i tot el cinema i la televisió han retret homenatge o han fet referència a la figura de Leopoldo María Panero.[11][12]

Vida

[modifica]

Inicis

[modifica]

Leopoldo María Panero Blanc va néixer a casa dels seus pares al carrer Ibiza, número 25 a Madrid el 16 de juny de 1948 fill del poeta astorgà Leopoldo Panero (1909-1962), emmarcat dins de la "poesia aferrada de postguerra" i membre de la Generació del 36,[13] i Felicidad Blanc (1913-1990) escriptora que conreà també el gènere poètic.[14] Fou el mitjà d'entre tres germans. El seu germà gran, el poeta Juan Luis Panero (1942-2013)[15] i el menor dels tres, l'escriptor i columnista Michi Panero (1951-2004);[16] nebot del poeta Juan Panero[c] (1908-1937)[17][18] i cosí del periodista, crític de cinema i actor teatral José Luis Panero González-Barosa (1975-actualitat).[19][5] Nascut en una família de poetes i escriptors Leopoldo María Panero des de ben petit visqué emmarcat dins d'un ambient de literatura. Durant la seva infància, diverses amistats del cercle d'intel·lectuals de l'època anaven a visitar al seu pare Leopoldo Panero, entre algunes d'aquestes amistats hi havia l'escriptor Luis Rosales i el poeta de la Generació del 27 Dámaso Alonso. A l'inici de la Guerra Civil, el seu pare, fou acusat de relacionar-se amb intel·lectuals marxistes i gairebé l'afusellen; un cop acabada la guerra, el pare ocupà càrrecs culturals dins el règim franquista i finalment acabà sent director de l'Institut de Cultura Hispànica.[20]

Estudis i militància política

[modifica]

Leopoldo Panero, el pare, morí finalment a la dècada dels 60, anys en què per altra banda Leopoldo María, el fill, milità en el Partit Comunista d'Espanya. Durant els seus estudis de Filosofia i Lletres a la Universidad Complutense de Madrid, Leopoldo María, fou detingut diverses ocasions a causa de diferents activitats contra la dictadura del règim. També estudià Filologia francesa a la Universitat Central de Barcelona.[21] A finals de l'any 1967, amb motiu del Premi Nacional de Literatura conegué a Madrid a l'escriptor Pere Gimferrer. Leopoldo María viatjà a Barcelona abandonant la militància política. L'any 1968 va ser l'any en què va treure el seu primer llibre Por el camino de Swan i ingressà —després d'un intent de suïcidi— a l'Institut Frenopàtic de Barcelona.[R 3][22] De retorn a la seva ciutat, durant el 1968, s'envià cartes amb poetes com Anna Maria Moix o Guillermo Carnero, a més del mateix Pere Gimferrer.[23][24] Fou detingut, al mateix any, a Madrid junt a Eduardo Haro Ibars, per consum de marihuana i els aplicaren la llei franquista de Vagos y Maleantes.[25] Ingressà a l'antiga presó de Carabanchel de la qual després passaria a ingressar al psiquiàtric San Juan de Dios de Ciempozuelos.[4] Després d'estar un any a París, tornà a Espanya l'any 1979.[26]

Ingressos hospitalaris

[modifica]

La vida de Leopoldo María estigué fortament marcada per les llargues estances d'ingrés en hospitals psiquiàtrics. Des de gairebé a mitjans de la dècada dels 80 fins a la seva mort, les entrades i sortides en diferents hospitals psiquiàtrics foren constants.[27]

Començà a ser ingressat ja en la seva adolescència. D'ençà que tenia 19 anys visqué diverses etapes en hospitals psiquiàtrics. Felicidad Blanc, la seva mare, l'ingressà en un hospital psiquiàtric l'any 1986. L'any 1997 sortí d'allà però tornà a ingressar tres mesos després. A 53 anys internà a l'Hospital Clínic de Madrid, a la plaça de Cristo Rey.[8] El sanatori de Las Palmas fou d'alguna manera "la llar" de Leopoldo María Panero, el lloc on escrigué la majoria de la seva obra poètica.[28] Durant tota la seva vida ingressà en més de 10 hospitals psiquiàtrics, amb vàries entrades i sortides. Entre alguns d'ells també destaquen el San Juan de Dios de Ciempozuelos, l'hospital Santa Isabel de Leganés i el sanatori Psiquiàtric Hermanos de Dios a Mondragón, Guipúzcoa.[8]

Mort

[modifica]

L'hospital on estava ingressat Leopoldo María tenia la tutela d'aquest, ja que no tenia familiars directes. El seu metge, el doctor Segundo Manchado Romero,[21][R 4] anuncià que Leopoldo María morí entre les 21.00 i les 22.00 hores del 5 de març de 2014 a 65 anys, a causa d'una fallada multiorgànica, a l'àrea de salut mental de l'Hospital Juan Carlos I[R 5][R 6] a Las Palmas de Gran Canaria —hospital on estava ja ingressat—.[29][22][R 7][R 8][R 9] La incineració tingué lloc al tanatori San Miguel de Las Palmas de Gran Canaria.[26][R 10]

Obra

[modifica]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

Leopoldo María Panero conreà diversos gèneres de literatura amb molts temes diferents però hi destaquen alguns com la deshumanització i la inutilitat de l'art, la transgressió de la idea acceptada de Literatura i la pèrdua de la identitat de l'individu, així com la idea de la destrucció com a idea entrellaçant;[9] també en els seus escrits apareixen moltes referències i cites d'altres autors o personatges importants per a ell. Entre els gèneres literaris que usà destaquen la poesia, la narrativa i l'assaig i també elaborà una tècnica peculiar com a traductor.[30][31]

Abans d'internar-lo en l'Hospital Juan Carlos I a Las Palmas de Gran Canaria va estar ingressat al Psiquiàtric Hermanos de Dios a Mondragón, lloc on escrigué el seu llibre Poemas del manicomio de Mondragón (1987) que consta de diversos poemes i un assaig final que tracta de la psiquiatria, la bogeria i de la seva vida en aquest món.[27]

A continuació es mostren els tres gèneres dividits amb el nom original de l'obra i l'any inicial de publicació:[30]

Poesia

[modifica]

A continuació es presenten amb els títols originals les seves obres poètiques:

  • Por el camino de Swan (1968).[32]
  • Así se fundó Carnaby Street (1970).[33]
  • Teoría (1973).[34]
  • Narciso en el acorde último de las flautas (1979).[35]
  • Last River Together (1980).[36]
  • El que no ve (1980).[37]
  • Dioscuros (1982).[38]
  • El último hombre (1984).[39]
  • Antología (1985).[40]
  • Poesía 1970-1985 (1986).[41]
  • Poemas del manicomio de Mondragón (1987).[42]
  • Contra España y otros poema de no amor (1990).[43]
  • Agujero llamado Nevermore (Selección poética, 1968–1992) (1992).[44]
  • Heroína y otros poemas (1992).[45]
  • Piedra negra o del temblar (1992).[46]
  • Cadáveres exquisitos y un poema de amor (juntament amb José Luis Pasarín Aristi, 1992).[47]
  • Palabras de un asesino (1992).[48]
  • Orfebre (1994).[49]
  • Locos (juntament amb Luis Arencibia, 1995).[50]
  • Tensó (juntamebt amb Claudio Rizzo i Joaquim Marco, 1997).[51]
  • El tarot del inconsciente anónimo (1997).[52]
  • Guarida de un animal que no existe (1998).[53]
  • Abismo (1999).[54]
  • Teoría lautreamontiana del plagio (1999).[55]
  • Suplicio en la cruz de la boca (2000).[56]
  • Teoría del miedo (2000).[57]
  • Poesía completa (1970–2000) (2001).[58]
  • Águila contra el hombre: poemas para un suicidamiento (2001).[59]
  • Me amarás cuando esté muerto (juntament amb José Águedo Olivares, 2001).[60]
  • ¿Quién soy yo?: apuntes para una poesía sin autor (juntament amb José Águedo Olivares, 2002).[61]
  • Buena nueva del desastre (2002).[62]
  • Los señores del alma: Poemas del manicomio del Dr. Rafael Inglot (2002).[63]
  • Conversación (2003).[64]
  • Esquizofrénicas o la balada de la lámpara azul (2004).[65]
  • Erección del labio sobre la página (2004).[66]
  • Danza de la muerte (2004).[67]
  • CD-Libro Moviedisco Colección Lcd El Europeo. Carlos Ann, Enrique Bunbury, José María Ponce i Bruno Galindo (2004).[68]
  • Poemas de la locura: seguido de El hombre elefante (2005).[69]
  • Presentación del superhombre (juntament amb Félix J. Caballero, 2005).[70]
  • Visión (juntament amb Félix J. Caballero, 2006).[71]
  • Apocalipsis de los dos asesinos (juntament amb Félix J. Caballero, 2006).
  • Jardín en vano (juntament amb Félix J. Caballero, 2007).
  • Outsider, un arte interior (Versos esquizofrénicos, Poemas sugeridos por los dibujos de esquizofrénicos) (Eneida, 2007).
  • Páginas de excremento o dolor sin dolor (Editorial Azotes Caligráficos, 2008). Edició manuscrita amb dibuixos del mateix autor.
  • Gólem (Igitur, 2008). Pròleg de Túa Blesa.
  • Mi lengua mata (Arena llibres, 2008).
  • Sombra (Huerga y Fierro editors, 2008).
  • Escribir como escupir (Calambur editorial, 2008).
  • «Conjuros contra la vida» (Ed. Festival Internac. de Cine de LPGC, 2008), dins del volum Después de tantos desencantos. Vida y obra poéticas de los Panero, de Federico Utrera.
  • Voces en el desierto (Azotes Caligráfics, 2008). Amb Félix J. Caballero.
  • Esphera (El ángel caído, 2009).
  • Tango (El ángel caído, 2009). Amb Félix J. Caballero.
  • La tempesta di mare (Huacanamo, 2009). Amb Félix J. Caballero.
  • Reflexión (Casus-Belli, 2010).
  • Locos de altar (Alea blanca, 2010).
  • La flor en llamas (Casus-Belli, 2011). Amb Félix J. Caballero.
  • Traducciones/Perversiones (Ed. Túa Blesa) (Visor de poesia, 2011).
  • Territorio del miedo/Territoire de la peur (Anthologie poétique, traduction Stéphane Chaumet) (L'Oreille du Loup, 2011).
  • Cantos del frío (Casus-Belli, 2011).
  • El ciervo aplaudido (El ángel caído, 2012). Amb Ianus Pravo i Michela Scalia.[72][9]
  • Poesía completa. 2000-2010 (Edició de Túa Blesa, Visor, 2013).
  • Poemas del pájaro y la oruga Edicions Vitruvio, 2014).
  • Rosa enferma (Huerga y Fierro editors, 2014).
  • Estantigua (El ángel caído, 2015). Amb Ianus Pravo.

Narrativa

[modifica]

A continuació es presenta la seva obra narrativa amb els títols originals:

  • El lugar del hijo (Tusquets, 1976), llibre de relats fantàstics.
  • Dos relatos y una perversión (Edicions Libertarias, 1984)
  • Paradiso o le revenant (1984).[73]
  • Y la luz no es nuestra (Los infolios, 1991, Edicions Libertarias, 1993)
  • Palabras de un asesino (Edicions Libertarias, 1992)
  • Los héroes inútiles [epistolari amb el jove escriptor Diego Medrano] (Ellago Edicions, 2005)
  • Papá, dame la mano que tengo miedo (Cahoba Edicions, 2007), la seva última creació.
  • Cuentos completos, recopilats per Túa Blesa (Editorial Pàgines d'Espuma, 2007). ISBN 978-84-95642-95-0.

Assaig

[modifica]

També cultivà el gènere assagístic, a continuació es presenten les seves obres amb els títols originals:

  • Aviso a los civilizados, (Edicions Libertarias, 1990)
  • Mi cerebro es una rosa, (Roger, 1998)
  • Prueba de vida. Autobiografía de la muerte, (Huerga y Fierro, 2002).
  • Prosas encontradas, (Visor, 2014).

Traducció

[modifica]

Leopoldo María també traduí diversos autors tot i que reivindicà un nou mode de traducció no literal sinó interpretativa per ell mateix. Així traduí autors com John Clare, Georges Bataille, Guillem IX d'Aquitània, Lewis Carroll, Edward Lear, Cátulo Castillo, i altres que agrupà en el següent llibre:[74]

  • Traducciones / Perversiones (2011).[6][7] Recull bilingüe que agrupa escrits i poemes originals de diversos autors junt amb la traducció que feu Leopoldo María Panero, amb un extens pròleg, escrit també per ell, titulat «Teoría y práctica de la traducción como perversión».[74]

Filmografia

[modifica]
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
Any Títol Paper Notes Referències
1976 El desencanto Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Documental de Jaime Chávarri on els "germans Panero" i la mare narren les seves vivències. [75][76]
1994 Después de tantos años Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Documental de Ricardo Franco. [77][78]
1999 Negro sobre blanco Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Sèrie de TV, 1 episodi el 26 de setembre de 1999. [79]
2000 Hyde & Jekill Guionista Curtmetratge dirigit per Sara Mazkiaran basat en un guió de Leopoldo María Panero, adaptació del clàssic L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson. [80][81]
2005 Un día con Leopoldo María Panero Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Documental breu. [82]
2012 Cinematógrafo, magnetófono, buen chico y sádico Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Documental. [83]
2014 Página 2 Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Sèrie de TV, episodi 7.22 l'any 2014. [84]

Llegat

[modifica]

El 6 de juliol de 2017 se celebrà a Astorga el primer Congrés Internacional que rendí tribut a Leopoldo María Panero.[85] Inicià el congrés el professor i escriptor Túa Blesa en l'actual seu de l'Associació d'amics de la Casa Panero.[86]

Art

[modifica]

El pintor i il·lustrador espanyol Álvaro Delgado retratà a Leopoldo María Panero de pierrot quan aquest era petit i posteriorment el tornà a retratar ja de gran, aquesta relació amb el pintor portà a Leopoldo María Panero a escriure un poema anomenat "El hijo de puta de Álvaro Delgado".[87][88][R 11]

Música

[modifica]

El baixista de Radio Futura Luis Auserón, en el seu primer disc en solitari publicat el 1994, feu referència a Leopoldo María Panero.[21] L'any 2004 els cantants Carlos Ann i Enrique Bunbury junt amb els escriptors José María Ponce i Bruno Galindo tragueren un disc-llibre anomenat Panero amb dos CD's on recitaren i cantaren versos de Leopoldo María.[11] El cantant de rap català Pablo Hasél el mencionà en la seva cançó de 2010, presentada a la plataforma de YouTube, Buscando el exorcismo definitivo on diu "[...]Recuerdo temblando que casi acabo como Leopoldo María Panero.[...]". Així com en altres de les seves cançons introdueix breus fragments, a la "intro", on parlen membres de la família Panero, així com en la seva cançó de 2012, també presentada a la plataforma YouTube, Puestos a escoger s'escolta a Michi Panero parlant. El cantant Nacho Vegas li dedicà una cançó apòcrifa anomenada El hombre que casi conoció a Michi Panero.[21]

Cinema i televisió

[modifica]

El 10 de gener de 2018 al programa This is Art que s'emeté per TV3,[89] en l'últim capítol del programa anomenat 'Bogeria' es recitaren versos de diferents poemes de María Panero, afegint que el poeta «va escriure uns poemes meravellosos sobre el seu estat mental».[12]

Premis, reconeixements i aparicions

[modifica]

El seu conte Paradiso o le revenant obtingué el premi de contes Gabriel Miró l'any 1984, però li retiraren, ja que havia estat editat anteriorment a la revista literària La luna de Madrid. L'any 2003 obtingué el Premio Estaño de Literatura amb la seva Antología poética.[R 12] Feu un únic recital l'any 2005 a La Paloma de Barcelona per presentar el disc-llibre Leopoldo María Panero i el documental Un día con Leopoldo María Panero.[26]

Anècdotes

[modifica]

Consumidor, de jove, de diverses drogues com l'heroïna i alcohol i ja de gran tingué diversos "vicis" com el tabac i la Coca-Cola. En el documental El desencanto de Jaime Chávarri, el mateix Leopoldo María Panero comentà que ell fou un dels primers consumidors d'àcid lisèrgic que hi hagué a Madrid.[4]

Notes i referències

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ En l'article referirem a la persona com a Leopoldo María Panero, amb el nom complet Leopoldo María Panero Blanc o senzillament com a Leopoldo María. Així s'evitaran possibles confusions amb quan referim a noms semblants o al mateix pare, Leopoldo Panero.
  2. ↑ Cal tenir en conte que l'Hospital Psiquiàtric Alonso Vega era anomenat així durant la dictadura franquista, seguidament s'anomenà Hospital Psiquiàtric de Madrid i actualment és l'Hospital Doctor Rodríguez Lafora.[R 1]
  3. ↑ Germà de Leopoldo Panero.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Muere el poeta Leopoldo María Panero» (en castellà). abc.
  2. ↑ «Adiós a Panero: loco, enorme, extremista, creador como pocos». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 24 novembre 2017].
  3. ↑ «ABC (Madrid) - 04/11/2001, p. 46 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Leopoldo María Panero, el último poeta transgresor (XV) > elmundolibro - Anticuario». [Consulta: 25 novembre 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 Manrique Sabogal; Intxausti, Winston; Aurora «Muere Leopoldo María Panero, poeta de los Nueve Novísimos». El País, 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Panero, memoria de ultratumba» (en castellà). abc.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Traducciones / Perversiones libro - Leopoldo Maria Panero .pdf - chasrustsalre». [Consulta: 26 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 País, Ediciones El «Columna | Panero el loco» (en castellà). EL PAÍS, 20-09-2001.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Panero, Leopoldo María. El ciervo aplaudido (en castellà). Espanya: el ángel caído, 2012. ISBN 978-84-940681-4-0. «a la Introducció» 
  10. ↑ País, Ediciones El «Tribuna | La asistencia médico-asistencial del hospital Alonso Vega, de Madrid» (en castellà). EL PAÍS, 20-04-1978.
  11. ↑ 11,0 11,1 País, Ediciones El «Bunbury y Carlos Ann cantan los atormentados versos de Panero» (en castellà). EL PAÍS, 30-09-2004.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Bogeria, a "This is art"». ccma.cat.
  13. ↑ «Biografia de Leopoldo Panero» (en castellà). [Consulta: 21 novembre 2017].
  14. ↑ Galerstein, Carolyn L.; McNerney, Kathleen. Women Writers of Spain: An Annotated Bio-bibliographical Guide (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1986. ISBN 9780313249655. 
  15. ↑ Marcos, Javier Rodríguez «Muere el poeta Juan Luis Panero a los 71 años en Torroella de Montgrí» (en castellà). EL PAÍS, 18-09-2013.
  16. ↑ León, Diario de «El escritor Michi Panero muere a los 52 años en su casa de Astorga» (en castellà). Diario de León. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 21 novembre 2017].
  17. ↑ «Juan Panero vuelve de la sombra. nortecastilla.es». [Consulta: 21 novembre 2017].
  18. ↑ «Biografia de Juan Panero» (en castellà). [Consulta: 21 novembre 2017].
  19. ↑ «Adiós a Panero: loco, enorme, extremista, creador como pocos». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 21 novembre 2017].
  20. ↑ «Los Panero. Fin de trayecto». [Consulta: 24 novembre 2017].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 20Minutos «Muere el poeta Leopoldo María Panero, arquetipo del 'malditismo' - 20minutos.es». 20minutos.es - Últimas Noticias.
  22. ↑ 22,0 22,1 Marcos, Javier Rodríguez «Leopoldo María Panero, maldito sea» (en castellà). EL PAÍS, 07-03-2014.
  23. ↑ «Leopoldo María Panero Blanc. Escritor y poeta.» (en castellà). Real Academia de la Historia, 07-03-2014. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 21 novembre 2017].
  24. ↑ «Leopoldo María Panero, el último poeta transgresor (XV) > elmundolibro - Anticuario». [Consulta: 24 novembre 2017].
  25. ↑ Barrie, Borja Loma. Introducción a la Literatura Española: Diccionario Imprescindible de Autores, Generaciones, Vanguardias y Obras (en castellà). Borja Loma Barrie, 2017-09. 
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Muere Leopoldo María Panero». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 25 novembre 2017].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Versos nascuts al psiquiàtric». Ara.cat.
  28. ↑ León, Diario de «Túa Blesa: «La obra poética de Panero es el relato de la desolación»» (en castellà). Diario de León. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 25 novembre 2017].
  29. ↑ ARRIZABALAGA; RODRIGO, M.; I. M. «Muere el poeta Leopoldo María Panero». ABC (diari), 2014.
  30. ↑ 30,0 30,1 Mallorca, Diario de «Leopoldo María Panero, el escritor ´maldito´». diariodemallorca.es.
  31. ↑ «Revista Clarín » El cuchillo de Panero». [Consulta: 15 gener 2018].
  32. ↑ Panero, Leopoldo María. Por el camino de Swann (en castellà). Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1968. 
  33. ↑ Panero, Leopoldo María. Así se fundó Carnaby Street (en castellà). Llibres de Sinera, 1970. 
  34. ↑ Panero, Leopoldo María. Teoría (en castellà). Editorial Lumen, 1973. 
  35. ↑ Panero, Leopoldo María. Narciso en el acorde último de las flautas (en castellà). Visor, 1979. 
  36. ↑ Panero, Leopoldo María. Last river together (en castellà). Ayuso, 1980. 
  37. ↑ Panero, Leopoldo María. El que no ve (en castellà). Edic. de la Banda de Moebius, 1980. ISBN 9788485769056. 
  38. ↑ Panero, Leopoldo María. Dioscuros (en castellà). Editorial Ayuso, 1982. 
  39. ↑ Panero, Leopoldo María. El último hombre (en castellà). Libertarias, 1984. 
  40. ↑ Panero, Leopoldo María. Antología (en castellà). Ediciones Libertarias, 1985. 
  41. ↑ Panero, Leopoldo María. Poesía: 1970-1985 (en castellà). Visor Libros, 1986. ISBN 9788475222066. 
  42. ↑ Panero, Leopoldo María. Poemas del manicomio de Mondragón (en castellà). Hiperión, 1987. ISBN 9788475172095. 
  43. ↑ Panero, Leopoldo María. Contra España y Otros Poemas No de Amor (en castellà). Libertarias/Prodhufi, 1990. ISBN 9788487095306. 
  44. ↑ Panero, Leopoldo María. Agujero llamado Nevermore: (selección poética, 1968-1992) (en castellà). Cátedra, 1992. ISBN 9788437611150. 
  45. ↑ Panero, Leopoldo María. Heroína y otros poemas (en castellà). Ediciones Libertarias, 1992. ISBN 9788476831540. 
  46. ↑ Panero, Leopoldo María. Piedra negra o del temblar (en castellà). Libertarias/Prodhufi, 1992-03-01. 
  47. ↑ Panero, Leopoldo María; Aristi, José Luis Pasarín. Cadáveres exquisitos y un poema de amor (en castellà). Libertarias/Prodhufi, 1992. 
  48. ↑ Panero, Leopoldo María. Palabras de un asesino (en castellà). Libertarias/Prodhufi, 1992-04-01. 
  49. ↑ Panero, Leopoldo María. Orfebre (en castellà). Visor, 1994. ISBN 9788475223278. 
  50. ↑ Panero, Leopoldo María; Arencibia, Luis. Locos (en castellà). Ediciones Libertarias, 1995. ISBN 9788476833728. 
  51. ↑ Panero, Leopoldo María; Rizzo, Claudio; Marco, Joaquín. Tensó (en castellà). Hiperión, 1997. ISBN 9788475174976. 
  52. ↑ Panero, Leopoldo María. El Tarot del inconsciente anónimo (en castellà). Valdemar, 1997. ISBN 9788477021940. 
  53. ↑ Panero, Leopoldo María. Guarida de Un Animal Que No Existe (en castellà). Visor, 1998. ISBN 9788475223841. 
  54. ↑ Panero, Leopoldo María. Abismo (en castellà). Ediciones Endymion, 1999-05-01. 
  55. ↑ Jiménez, María Clementa Millán. Textos Literarios Contemporáneos: Literatura española de los siglos XX y XXI (en castellà). Editorial Universitaria Ramon Areces, 2010-03-05. ISBN 9788480049474. 
  56. ↑ Panero, Leopoldo María. Suplicio en la cruz de la boca (en castellà). El Gato Gris, ediciones de Poesía, 2000. ISBN 9788495530004. 
  57. ↑ Panero, Leopoldo María. Escribir como escupir (en castellà). Calambur, 2008. ISBN 9788483590584. 
  58. ↑ Panero, Leopoldo María. Poesía completa, 1970-2000 (en castellà). Visor Libros, 2001. ISBN 9788475229898. 
  59. ↑ Panero, Leopoldo María. Águila contra el hombre: Poemas para un suicidamiento (en castellà). Valdemar, 2001. ISBN 9788477023647. 
  60. ↑ Panero, Leopoldo María; Olivares, José Aguedo. Me amarás cuando esté muerto (en castellà). Lumen, 2001. ISBN 9788426428349. 
  61. ↑ Panero, Leopoldo María; Olivares, José Águedo. Quién soy yo?: (apuntes para una poesía sin autor) (en castellà). Pre-Textos, 2002. ISBN 9788481914948. 
  62. ↑ Luvina: Literatura, arte (en castellà). PUBLIPER, 2004. 
  63. ↑ Panero, Leopoldo María. Los señores del alma: Poemas del manicomio del Dr. Rafael Inglot (en castellà). Valdemar, 2002. ISBN 9788477024088. 
  64. ↑ Panero, Leopoldo María. Conversación (en castellà). Nivola, 2003. ISBN 9788495599551. 
  65. ↑ Panero, Leopoldo María. Esquizofrénicas, o, La balada de la lámpara azul (en castellà). Hiperión, 2004. ISBN 9788475177953. 
  66. ↑ Panero, Leopoldo María. Erección del labio sobre la página (en castellà). Valdemar, 2004. ISBN 9788477024613. 
  67. ↑ Panero, Leopoldo María. Danza de La Muerte (en castellà). Igitur Ediciones, 2004. ISBN 9788495142306. 
  68. ↑ «LaFonoteca, Disco: Panero: Bunbury, Carlos Ann, Bruno Galindo y José María Ponce» (en espanyol europeu). [Consulta: 12 febrer 2018].
  69. ↑ Panero, Leopoldo María. Poemas de la locura: seguido de El hombre elefante (en castellà). Huerga Y Fierro Editores, 2005. ISBN 9788483745052. 
  70. ↑ Panero, Leopoldo María; Caballero, Félix. Presentación del superhombre (en castellà). Valdemar, 2005. ISBN 9788477025078. 
  71. ↑ Panero, Leopoldo María; Caballero, Félix. Visión (en castellà). Huerga Y Fierro Editores, 2006. ISBN 9788483745946. 
  72. ↑ «Salen a la luz los poemas inéditos de Leopoldo María Panero» (en castellà). eldiario.es.
  73. ↑ Ibiza, Diario de «Leopoldo María Panero, el escritor ´maldito´». diariodeibiza.es.
  74. ↑ 74,0 74,1 León, Diario de «La traducción como perversión» (en castellà). Diario de León. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 26 novembre 2017].
  75. ↑ «El desencanto (1976)». IMDb.
  76. ↑ elmundo.es. «El desencanto: biopsia de los Panero | elmundo.es». [Consulta: 15 gener 2018].
  77. ↑ «Después de tantos años (1994)». IMDb.
  78. ↑ «Punto final al desencanto: adiós Leopoldo María Panero. Noticias de Cine» (en castellà). El Confidencial.
  79. ↑ «Negro sobre blanco». IMDb.
  80. ↑ «Hyde & Jekill (2000)». IMDb.
  81. ↑ «Hyde & Jekill | Arxiu en línia de la Mostra Internacional de Films de Dones». [Consulta: 24 novembre 2017].
  82. ↑ «Un día con Leopoldo María Panero (2005)». IMDb.
  83. ↑ «Cinematógrafo, magnetófono, buen chico y sádico (2012)». IMDb.
  84. ↑ «Página 2 (2007–)». IMDb.
  85. ↑ «EI I Congreso Internacional de Leopoldo María Panero muestra textos inéditos del poeta» (en castellà). eldiario.es.
  86. ↑ «Astorga rinde tributo a Leopoldo María Panero» (en 21/07/2017). eldiario.es.
  87. ↑ «Cuando Panero amaba a Karina» (en castellà). ELMUNDO.
  88. ↑ León, Diario de ««No es injusto decir que Panero fue un maldito»» (en castellà). Diario de León. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 24 novembre 2017].
  89. ↑ NacióDigital ««This is art», el nou programa de TV3 que t'emocionarà». Nació Digital.

Referències addicionals

[modifica]
  1. ↑ Madridiario «Al cuidado de la mente» (en castellà). Madridiario.
  2. ↑ «La Fiscalía del TS pide investigar al psiquiátrico de Ciempozuelos por si la vida de un tutelado corre peligro». La Vanguardia.
  3. ↑ HERRERABARCELONA, INMA SANTOS «On la bogeria va passar a ser una malaltia» (en castellà). elperiodico, 22-02-2012.
  4. ↑ «"Murió de forma dulce, en su cama"». [Consulta: 26 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «HOSPITAL MILITAR JUAN CARLOS I - Las Palmas de Gran Canaria - Real del Castillo, 152 BAJO - HOSPITALES Páginas Amarillas» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2017].
  6. ↑ «Comienza a funcionar la unidad de salud mental del hospital Juan Carlos I» (en castellà). eldiario.es.
  7. ↑ Barcelona, EL PERIÓDICO/ «Muere el poeta Leopoldo María Panero» (en castellà). elperiodico, 06-03-2014.
  8. ↑ «Leopoldo María Panero, la muerte del último poeta». [Consulta: 25 novembre 2017].
  9. ↑ «Muere Leopoldo María Panero, la sombra de Peter Pan» (en castellà). ELMUNDO.
  10. ↑ «Leopoldo María Panero, la locura que se hizo poesía» (en castellà). abc.
  11. ↑ León, Diario de «Álvaro Delgado a través de sus coleccionistas» (en castellà). Diario de León. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 24 novembre 2017].
  12. ↑ «Muere el poeta Leopoldo María Panero» (en castellà). Libertad Digital - Cultura, 06-03-2014.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Leopoldo María Panero Blanc
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leopoldo_María_Panero_Blanc&oldid=34043959»