Kimiko Date

Kimiko Date

(2010)
Biografia
Naixement	(ja) 伊達 公子 28 setembre 1970 (54 anys) Kyoto (Japó)
Residència	Tòquio
Alçada	163 cm
Pes	53 kg
Lateralitat	esquerrana dretana
Activitat
Ocupació	tennista (1988, 2008–1996), bloguera
Activitat	març 1989 - 12 setembre 2017
Ocupador	Sonoda Women's University (en)
Patrimoni net estimat	3.988.378 $
Nacionalitat esportiva	Japó
Esport	tennis
Mà de joc	dretana  i revés a dues mans
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 450–268   51 Tennis dobles 184–142 83 WTA Info WTA
Trajectòria   Equip Competició - equip del Japó a la Copa Federació
Participà en
2010	Jocs Asiàtics de 2010
1996	Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
1994	Jocs Asiàtics de 1994
1992	Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Família
Cònjuge	Michael Krumm (2001–2016), divorci
Pares	Juichi Date   i Masako Date
Germans	Ryusuke Date Junko Date
Premis
(2018)  Nikkei Woman of the Year (en) (2017)  100 Dones de la BBC
Lloc web	kimiko-date.thetennisdaily.jp

Kimiko Date (伊達 公子, Date Kimiko) (Kyoto, 28 de setembre de 1970) és una extennista professional japonesa. Va arribar a les semifinals de l'Open d'Austràlia de 1994, de l'Open de França (Torneig de Roland Garros) de 1995 i del Torneig de Wimbledon de 1996, i va guanyar l'Open del Japó quatre vegades. Va assolir el rànquing més alt de la seva carrera com a número 4 mundial el 1995 i es va retirar del tennis professional el novembre de 1996.

Va tornar al tennis gairebé 12 anys després, anunciant una reaparició inesperada l'abril de 2008. Després va guanyar el seu vuitè títol WTA a l'Open de Corea del 2009, convertint-se en la segona millor jugadora de l'Era Open, després de Billie Jean King, en guanyar un títol individual a la gira de la WTA.^[1] El 2013 va guanyar tres títols d'aquesta gira en dobles i a l'Open dels Estats Units del 2014, amb 43 anys, per primera vegada a la seva carrera va arribar a les semifinals d'un torneig de dobles del Grand Slam. Date va anunciar la seva jubilació definitiva el setembre de 2017.

Date va començar la seva carrera professional el 1990 arribant a la quarta ronda de l'Open d'Austràlia, on va ser derrotada per la quarta cap de sèrie Helena Suková. L'any següent, i és número 112 del rànquing mundial, va quedar subcampiona a Los Angeles, derrotant a la número 3 del món, Gabriela Sabatini, abans de perdre a la final davant Monica Seles.

L'any 1992 va derrotar Arantxa Sánchez Vicario al Pan Pacific Open i va arribar a les semifinals. També va guanyar l'Open del Japó, va arribar a les semifinals del Mizuno World Ladies Open i va arribar a la quarta ronda a Roland Garros. També va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona, perdent a la segona volta. A finals d'any, va rebre el premi a la millor jugadora de l'any de la WTA.

Date va tornar a guanyar l'Open del Japó l'any 1993. Va ser subcampiona de l'Open femení d'Àsia i de la Nichiray Ladies Cup. Va arribar a les semifinals dels campionats de Lipton derrotant a Mary Joe Fernández. A l'Open dels Estats Units, va arribar als quarts de final superant a Jana Novotná a la quarta ronda.

El 1994 guanyava l'Internacional de Sydney al gener, derrotant a la número 4 del món, Conchita Martinez, i Mary Joe Fernandez, fet que li va permetre entrar al top 10 del món per primera vegada. Va tornar a vèncer a Martínez la setmana següent a l'Open d'Austràlia, de camí a la seva primera semifinal de Grand Slam. Aquell any Date va guanyar el seu tercer Open consecutiu del Japó i als Jocs Asiàtics de 1994 va aconseguir l'or en individual femení. A les finals de la WTA de finals d'any va tornar a derrotar Martínez, abans de perdre a les semifinals contra l'eventual campiona Sabatini, en tres sets.

La data li va guanyar primer, i només, Tier jo el torneig a l'Oceà Pacífic de Cassola Obre dins 1995, derrotant Martinez i Lindsay Davenport al títol. Sigui també corredora-amunt en el tier un Miami Oberta, derrotant Sabatini abans de perdre a Graf en conjunts rectes. La data derrotada Davenport un altre cop en la seva manera a les semifinals del francès Obert, va assolir el quarterfinals a Wimbledon, i era corredor-amunt dins Tòquio i Estrasburg, assolint una carrera-alt ranking de Cap. 4 dins novembre 1995.

El 1996 va guanyar tant en individual com en dobles a l'Open del Japó. A la Fed Cup, per primera i única vegada va derrotar a la número 1 del món, Stefi Graf, guanyant-la per 7–6, 3–6, 12–10. A Wimbledon va vèncer a la número 2 del món, Conchita Martinez, a la quarta ronda i la francesa Mary Pierce als quarts de final, abans de perdre contra la campiona Graf a les semifinals en tres sets. Date va derrotar a Martínez a les semifinals i la número 2 del món, Arantxa Sánchez Vicario, a la final de San Diego i va arribar als quarts de final als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996. Al setembre d'aquell any va anunciar la seva retirada, als 25 anys, i va jugar el seu darrer partit a les finals de la WTA, perdent davant Martina Hingis als quarts de final.^[2]

Kimiko Date-Krumm va fer la seva primera aparició en dobles femenins en una pista de tennis el setembre de 2002, durant la Toyota Princess Cup.^[3] A principis de 2008, va participar en una exposició a Tòquio amb Martina Navrátilová i Steffi Graf (a qui va vèncer per 6-2, 6-3). Poc després, el 6 d'abril, va anunciar que tornava al circuit professional femení als 37 anys, dotze anys després de jubilar-se.^[4] Va arribar a la final del primer torneig ITF que va jugar (a l'abril a Gifu).^[5] El 15 de juny a Tòquio va vèncer a la final a la seva compatriota Shiho Akita, vint anys més jove. Finalment va acabar l'any 2008 198a a nivell mundial.^[6]

El 2009 va guanyar el Korea Open de Seül i va esdevenir la segona tennista més gran en obtenir un títol de la WTA (des de l'estatunidenca Billie Jean King el 1983), 13 anys després d'haver guanyat l'Open dels Estats Units a San Diego el 1996.^[7] Aquell mateix any també va guanyar el Torneig de Montsó i el Dunlop World Challenge de la ITF.^[8]

L'any següent va obtenir la medalla de bronze a la Canton Asian Cup i va quedar finalista al Japan Women's Open Tennis de la WTA, mentre que el 2011 va guanyar el torneig Internationaux Féminins de la Vienne, a Poitiers, i de nou el Japan Women's Open, en dobles. Els anys següents va continuar assolint títols als circuits de la WTA (a l'E-Boks Open de 2012 i l'Open de Pattaya, el Whirlpool Monterrey Open i el Internationaux de Strasbourg, en dobles) i de la ITF (la Blossom Cup, a Quanzhou, el Kangaroo Cup International Ladies Open i el torneig de Dubai, tots tres el 2012).^[8]

Resultat	No.	Data	Torneig	Superfície	Adversari	Puntuació
Finalista	1.	agost de 1991	LA Women's Tennis Championships, Manhattan Beach	Pista dura	Monica Seles	3–6, 2–6
Guanyadora	1.	abril de 1992	Japan Open Tennis Championships, Tòquio	Pista dura	Sabine Appelmans	7–5, 3–6, 6–3
Finalista	2.	febrer de 1993	Asian Open, Osaka	Pista sintètica	Jana Novotná	3–6, 2–6
Guanyadora	2.	abril de 1993	Japan Open Tennis Championships, Tòquio	Pista dura	Stephanie Rottier	6–1, 6–3
Finalista	3.	setembre de 1993	Nichirei International Championships, Tòquio	Pista dura	Amanda Coetzer	3–6, 2–6
Guanyadora	3.	gener de 1994	Medibank International Sydney, Austràlia	Pista dura	Mary Joe Fernández	6–4, 6–2
Guanyadora	4.	abril de 1994	Japan Open Tennis Championships, Tòquio	Pista dura	Amy Frazier	7–5, 6–0
Guanyadora	5.	gener de 1995	Toray Pan Pacific Open, Tòquio	Pista sintètica	Lindsay Davenport	6–1, 6–2
Finalista	4.	març de 1995	Miami Open, Key Biscayne	Pista dura	Steffi Graf	1–6, 4–6
Finalista	5.	abril de 1995	Japan Open Tennis Championships, Tòquio	Pista dura	Amy Frazier	6–7(5–7), 5–7
Finalista	6.	maig de 1995	Internationaux de Estrasburg, França	Terra batuda	Lindsay Davenport	6–3, 1–6, 2–6
Guanyadora	6.	abril de 1996	Japan Open Tennis Championships, Tòquio	Pista dura	Amy Frazier	6–4, 7–5
Guanyadora	7.	agost de 1996	Southern California Open, San Diego	Pista dura	Arantxa Sánchez Vicario	3–6, 6–3, 6–0
Guanyadora	8.	setembre de 2009	Koera Open, Seül	Pista dura	Anabel Medina Garrigues	6–3, 6–3
Finalista	7.	octubre de 2010	Japan Women's Open Tennis, Osaka	Pista dura	Tamarine Tanasugarn	5–7, 7–6(7–4), 1–6

Resultat	No.	Data	Torneig	Superfície	Soci	Adversaris	Puntuació
Finalista	1.	abril de 1992	Tòquio, Japó	Pista dura	Stephanie Rehe	Amy Frazier Rika Hiraki	7–5, 6–7(5–7), 0–6
Guanyadora	1.	abril de 1996	Tòquio, Japó	Pista dura	Ai Sugiyama	Amy Frazier Kimberly Po	7–6(8–6), 6–7(6–8), 6–3
Finalista	2.	setembre de 2009	Guangzhou, Xina	Pista dura	Sun Tiantian	Olga Govortsova Tatiana Poutchek	6–3, 2–6, [8–10]
Guanyadora	2.	octubre de 2011	Japan Women's Open Tennis, Osaka, Japó	Pista dura	Zhang Shuai	Vania King Iaroslava Xvédova	7–5, 3–6, [11–9]
Finalista	3.	febrer de 2012	Abierto Monterrey, Mèxic	Pista dura	Zhang Shuai	Sara Errani Roberta Vinci	2–6, 6–7(6–8)
Guanyadora	3.	abril de 2012	E-Boks Danish Open, Copenhaguen	Pista dura	Rika Fujiwara	Sofia Arvidsson Kaia Kanepi	6–2, 4–6, [10–5]
Finalista	4.	octubre de 2012	Japan Women's Open Tennis, Osaka, Japó	Pista dura	Heather Watson	Raquel Kops-Jones Abigail Spears	1–6, 4–6
Guanyadora	4.	febrer de 2013	PTT Pattaya Open, Tailàndia	Pista dura	Casey Dellacqua	Akgul Amanmuradova Alexandra Panova	6–3, 6–2
Guanyadora	5.	abril de 2013	Abierto Monterrey, Mèxic	Pista dura	Tímea Babos	Eva Birnerová Tamarine Tanasugarn	6–1, 6–4
Guanyadora	6.	maig de 2013	Estrasburg, França	Terra batuda	Chanelle Scheepers	Cara Black Marina Erakovic	6–4, 3–6, [14–12]

Resultat	No.	Data	Torneig	Superfície	Adversaris	Puntuació
Guanyadora	1.	7 de novembre de 1988	Matsuyama, Japó	Pista dura	Maya Kidowaki	6–3, 6–4
Guanyadora	2.	14 de novembre de 1988	Kyoto, Japó	Pista dura	Maya Kidowaki	7–5, 4–6, 6–4
Guanyadora	3.	24 d'abril de 1989	Sutton, Regne Unit	Terra batuda	Samantha Smith	6–2, 6–1
Guanyadora	4.	8 de maig de 1989	Lee-on-the-Solent, Regne Unit	Terra batuda	Andrea Noszály	6–4, 6–0
Guanyadora	5.	15 de maig de 1989	Sutton, Regne Unit	Terra batuda	Caroline Vis	6–3, 6–0
Finalista	1.	4 de maig de 2008	Kangaroo Cup International Ladies Open, Gifu, Japó	Pista sintètica	Tamarine Tanasugarn	6–4, 5–7, 2–6
Guanyadora	6.	15 de juny de 2008	Tòquio, Japó	Pista dura	Shiho Akita	6–3, 6–2
Guanyadora	7.	20 de juliol de 2008	Miyazaki, Japó	Pista sintètica	Chae Kyung-yee	6–3, 6–2
Guanyadora	8.	5 d'agost de 2008	Obihiro, Japó	Pista sintètica	Suchanun Viratprasert	6–3, 7–6(7–5)
Guanyadora	9.	11 d'abril de 2009	Montsó, Espanya	Pista dura	Alexandra Dulgheru	7–5, 6–2
Guanyadora	10.	19 de novembre de 2009	Dunlop World Challenge, Japó	Pista sintètica	Bojana Jovanovski	7–5, 6–2
Guanyadora	11.	30 d'octubre de 2011	Internationaux Féminins de la Vienne, Poitiers, França	Pista dura	Elena Baltacha	7–6(7–3), 6–4
Finalista	2.	6 de novembre de 2011	OEC Taipei Ladies Open, Taiwan	Pista dura	Ayumi Morita	2–6, 2–6
Finalista	3.	22 de novembre de 2011	Dunlop World Challenge, Japó	Pista dura	Tamarine Tanasugarn	2–6, 5–7
Guanyadora	12.	8 de gener de 2012	Blossom Cup, Quanzhou	Pista dura	Tímea Babos	6–3, 6–3
Guanyadora	13.	6 de maig de 2012	Kangaroo Cup International Ladies Open, Gifu, Japó	Pista dura	Noppawan Lertcheewakarn	6–1, 5–7, 6–3
Finalista	4.	25 de novembre de 2012	Dunlop World Challenge, Japó	Pista sintètica	Stefanie Vögele	6–7(3–7), 4–6
Guanyadora	14.	1 de desembre de 2012	Al Habtoor Tennis Challenge, Dubai, Emirats Àrabs Units	Pista dura	Yulia Putintseva	6–1, 3–6, 6–4
Finalista	5.	16 de novembre de 2014	Al Habtoor Tennis Challenge, Dubai, Emirats Àrabs Units	Pista dura	Alexandra Dulgheru	3–6, 4–6

Resultat	No.	Data	Torneig	Superfície	Soci	Adversaris	Puntuació
Guanyador	1.	24 d'octubre de 1988	Ibaraki, Japó	Pista dura	Yuko Hosoki	Maya Kidowaki Paulette Moreno	6–4, 4–6, 9–7
Finalista	2.	31 d'octubre de 1988	Saga, Japó	Herba	Yuko Hosoki	Maya Kidowaki Naoko Sato	4–6, 5–7
Guanyador	3.	7 de novembre de 1988	Matsuyama, Japó	Pista dura	Yuko Hosoki	Yasuyo Kajita Maya Kidowaki	7–5, 3–6, 7–5
Finalista	4.	14 de novembre de 1988	Kyoto, Japó	Pista dura	Yuko Hosoki	Kazuko Ito Yasuyo Kajita	4–6, 5–7
Guanyador	5.	24 d'abril de 1989	Sutton, Regne Unit	Terra batuda	Shiho Okada	Aurelia Gheorghe Caroline Vis	6–3, 6–2
Guanyador	6.	15 de maig de 1989	Queen's Club, Anglaterra	Terra batuda	Shiho Okada	Belinda Borneo Amy van Buuren	7–6(2), 6–3
Guanyador	7.	4 de maig de 2008	Kangaroo Cup International Ladies Open, Gifu, Japó	Pista sintètica	Kurumi Nara	Melanie South Nicole Thyssen	6–1, 6–7(8), [10–7]
Finalista	8.	20 de juliol de 2008	Miyazaki, Japó	Pista sintètica	Tomoko Yonemura	Misaki Doi Kurumi Nara	6–4, 3–6, [7–10]
Guanyador	9.	27 d'octubre de 2008	Tòquio, Japó	Pista dura	Rika Fujiwara	Chan Chin-wei Chen Yi	7–5, 6–3
Finalista	10.	24 de novembre de 2008	Dunlop World Challenge, Japó	Pista sintètica	Han Xinyun	Emma Laine Melanie South	1–6, 5–7
Finalista	11.	17 de maig de 2009	Sant-Gaudenç, França	Terra batuda	Sun Tiantian	Rika Fujiwara Chanelle Scheepers	5–7, 4–6
Finalista	12.	10 d'octubre de 2009	Tòquio, Japó	Pista dura	Rika Fujiwara	Chan Yung-jan Ayumi Morita	2–6, 4–6
Guanyador	13.	30 de maig de 2011	Nottingham, Regne Unit	Herba	Zhang Shuai	Raquel Kops-Jones Abigail Spears	6–4, 7–6(7)
Finalista	14.	7 de gener de 2012	Guangzhou, Xina	Pista dura	Zhang Shuai	Chan Hao-ching Rika Fujiwara	6–4, 4–6, [7–10]

Al llarg de la seva carrera, Kimiko Date ha estat guardonada en diverses ocasions, especialment al seu país. Els premis relacionats amb la seva trajectòria esportiva són:^[8]

• 1994. Shiga Prefectural Sports Award; Tokyo Citizens' Honorary Award; Japan Professional Athletes Special Award; Japan Fair Play Award; Japan Tennis Association's Most Valuable Player Award
• 1995. Japan Professional Sports Award for Outstanding Performance
• 1996. Honorary Special Sports Award, Ajuntament de Kyoto
• 2001. Best Asian Female Player of the 20th Century
• 2008. Japan Professional Athletes Special Award
• 2009. Professional of the Year, Japan Professional Tennis Association
• 2010. ITF Heart Award; Most Impressive Athlete Award, Mainichi Sports Newspaper; Most Valuable Tennis Player, 60th Japan Sports Award
• 2013. Akebono Award, prefectua de Kyoto; International Brandlaureate Brand Personality Award

• Pàgina web oficial de Kimiko Date Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine.
• Perfil de Kimiko Date a la WTA
• Perfil de Kimiko Date a la ITF
• Perfil de Kimiko Date a la Billie Jean King Cup Arxivat 2021-11-29 a Wayback Machine.