Vés al contingut

Dessauïta-(Y)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dessauita-(Y))
Infotaula de mineralDessauïta-(Y)
Fórmula químicaSr(Y,U,Mn)Fe₂(Ti,Fe,Cr,V)18(O,OH)38
EpònimGabor Dessau Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Alps Apuans, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed.4.CC.40 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 9,197Å; α = 68,75°
Grup puntual3 - romboedral
Colornegre
Exfoliacióno observada
Fracturaconcoidal
Duresa6,5 a 7
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre Modifica el valor a Wikidata
Diafanitatopaca
Densitat4,68 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1994-057
SímbolDss-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La dessauïta-(Y) és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la crichtonita. Rep el nom per Gabor Dessau (1907-1983), professor de mineralogia a la Universitat de Pisa, a Itàlia.

Característiques

[modifica]

La dessauïta-(Y) és un òxid de fórmula química Sr(Y,U,Mn)Fe₂(Ti,Fe,Cr,V)18(O,OH)38. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6,5 i 7. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1994.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dessauïta-(Y) pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Buca della Vena, que es troba a la localitat de Ponte Stazzemese, a la Província de Lucca (Toscana, Itàlia). També a Itàlia, ha estat descrita a Varzo, al Piemont, i les localitats de Lanzada i Premolo, a la Lombardia. Fora d'aquest país, també ha estat trobada a Suïssa, concretament a l'àrea Ritterchumme (vall del Binn) i a la mina Les Bourrimonts (vall d'Anniviers), i a França: a les localitats de Mont-Cenis i Les Deux Alpes, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Referències

[modifica]
  1. «Dessauite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2018].