CONMEBOL Libertadores
Tipus | torneig de futbol |
---|---|
Organitzador | CONMEBOL |
Lliga inferior | Lliga colombiana de futbol |
Nombre de participants | 47 |
Localització i dates | |
Vigència | 1960 – |
Calendari de la temporada | gener – |
Freqüència | anual |
Competició | |
Primer lloc | SE Palmeiras (2021) |
Altres | |
Lloc web | conmebollibertadores.com |
La Copa Libertadores d'Amèrica, coneguda també CONMEBOL Libertadores o Copa CONMEBOL Libertadores, és el torneig internacional de futbol més important a escala de clubs de futbol del continent sud-americà.[1] De caràcter anual, està organitzada per la CONMEBOL, tanmateix, també hi participen equips de Mèxic, que pertany a la CONCACAF. Es disputa des de 1960 i el primer campió va ser el club Peñarol de l'Uruguai. El club amb més títols és el Club Atlético Independiente de l'Argentina, que en té set.
Inicialment, només hi participaven els campions de les lligues més importants d'Amèrica del Sud (Argentina, el Brasil, Xile, Paraguai, Uruguai, Perú, Equador, Colòmbia i Bolívia), però als anys 1970 s'hi va afegir un segon equip de cada país i també equips de Veneçuela. Actualment, hi participen 47 equips, repartits de la següent manera:
- El campió de l'any anterior
- El campió de la Copa Sud-americana
- 7 del Brasil
- 6 de l'Argentina
- 4 de Bolívia
- 4 de Colòmbia
- 4 de l'Equador
- 4 del Paraguai
- 4 del Perú
- 4 de l'Uruguai
- 4 de Veneçuela
- 4 de Xile
Els equips es classifiquen segons la seva classificació en els respectius campionats nacionals de lliga, tot i que alguns organitzen tornejos addicionals que atorguen també una plaça a la Copa.
Història
[modifica]Els enfrontaments per la Copa Aldao entre els campions de l'Argentina i l'Uruguai van encendre la idea d'una competició continental als anys trenta.[2] El 1948, el Campionat Sud-americà de Campions, el precursor més directe de la Copa Libertadores, va ser jugat i organitzat pel club xilè Colo-Colo després d'anys de planificació i organització.[2] Celebrat a Santiago, va reunir els campions de les principals lligues nacionals de cada nació.[2] El torneig va ser guanyat pel Vasco da Gama del Brasil.[3][4] El torneig sud-americà de 1948 va iniciar, a nivell continental, el model de la "copa de campions", que va donar com a resultat la creació de la Copa d'Europa de futbol el 1955, tal com va confirmar Jacques Ferran (un dels "pares fundadors" de la Copa d'Europa), en una entrevista del 2015 a un programa esportiu de televisió brasilera.[5]
L'any 1958, la base i el format del concurs van ser creats pels dirigents de la junta del Club Atlético Peñarol. El 8 d'octubre de 1958, João Havelange va anunciar, en una reunió de la UEFA a la qual va assistir com a convidat, la creació de la Copa de Campions d'Amèrica (rebatejada el 1965 com a Copa Libertadores), com a equivalent sud-americà de la Copa d'Europa, i com a conseqüència, que els clubs campions d'ambdues confederacions continentals poguessin decidir "el millor equip de clubs del món" a la Copa Intercontinental.[6][7] El 5 de març de 1959, en el 24è Congrés Sud-americà celebrat a Buenos Aires, el torneig va ser ratificat pel Comitè d'Afers Internacionals. L'any 1965 va ser nomenat en honor als herois de l'alliberament sud-americà, com Simón Bolívar, José de San Martín, Pere I del Brasil, Bernardo O'Higgins i José Gervasio Artigas, entre d'altres.[2]
Historial
[modifica]Font:[8]
En negreta = Equip guanyador |
Palmarès
[modifica]Per club
[modifica]Per país
[modifica]País | Campionats | Subcampionats | Clubs campions |
---|---|---|---|
Argentina | 25 | 13 | Independiente (7), Boca Juniors (6), River Plate (4), Estudiantes (4), Racing (1), Argentinos Juniors (1), Vélez Sársfield (1), San Lorenzo de Almagro (1) |
Brasil | 24 | 19 | São Paulo (3), Palmeiras (3), Santos (3), Flamengo (3), Grêmio (3), Cruzeiro (2), Internacional (2), Vasco da Gama (1), Corinthians (1), Atlético Mineiro (1), Fluminense (1), Botafogo (1) |
Uruguai | 8 | 8 | Peñarol (5), Nacional M. (3) |
Colòmbia | 3 | 7 | Atlético Nacional (2), Once Caldas (1) |
Paraguai | 3 | 5 | Club Olimpia (3) |
Xile | 1 | 5 | Colo-Colo (1) |
Equador | 1 | 3 | Liga de Quito (1) |
Mèxic | 0 | 3 | — |
Perú | 0 | 2 | — |
Referències
[modifica]- ↑ Rodríguez I, Ramiro. «Copa Libertadores de América: se mira y no se toca». El País. Expansión Nacional, 01-05-2017. [Consulta: 15 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 José Carluccio. «¿Qué es la Copa Libertadores de América?» (en castellà). Historia y Fútbol, 02-09-2007. [Consulta: 18 maig 2010].
- ↑ La Nación; Historia del Fútbol Chileno, 1985
- ↑ Esteban Bekerman. «Hace 60 años, River perdía la gran chance de ser el primer club campeón de América» (en castellà). Perfil.com, 2008. Arxivat de l'original el de maig 21, 2013. [Consulta: 10 maig 2008].
- ↑ «Especial: Liga dos Campeões completa 60 anos, e Neymar ajuda a contar essa história.». Globo Esporte, 10-05-2015. Arxivat de l'original el Març 4, 2016. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ «pag. 04». El Mundo Deportivo, 09-10-1958.
- ↑ «ABC (Madrid) - 09/10/1958, p. 58». ABC.es Hemeroteca, 08-08-2019.
- ↑ «Copa Libertadores». rsssf.com. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Clemente, Yolanda. «River Plate gana la Copa Libertadores en el Bernabéu». El País, 10-12-2018. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Burgo, Andrés. «Flamengo arrebata en los últimos minutos la Copa Libertadores a River Plate». El País, 23-11-2019. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Kallás, Fernando. «Palmeiras, campeón de la Copa Libertadores de América». As, 30-01-2021. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ «El Palmeiras, campió de la Libertadores». L'Esportiu, 28-11-2021. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ «Arturo Vidal guanya la Copa Libertadores amb el Flamengo». CCMA, 30-10-2022. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «El Fluminense guanya per primer cop la Copa Libertadores davant el Boca Juniors (2-1)». CCMA, 05-11-2023. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Atlético Mineiro 1- Botafogo 3: resumen, resultado y goles de la final de Libertadores». Diari As, 30-11-2024. [Consulta: 1r novembre 2024].