Chantal Lauby

Chantal Lauby
Biografia
Naixement	23 març 1948 (76 anys); Gap (França)
Activitat
Camp de treball	Interpretació i guionatge cinematogràfic
Ocupació	actriu, guionista, presentadora de televisió, directora de cinema, comedianta, guionista de cinema
Activitat	1979 -
Membre de	Les Nuls
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1994) La Ciutat de la paur (oc) ; (1997) Didier, el meu fidel amic; (2002) Astérix et Obélix : Mission Cléopâtre; (2014) Déu meu, però què t'hem fet? ;
Família
Fills	Jennifer Ayache
Premis
	(17 octubre 2022) Comanador de les Arts i les Lletres; (31 desembre 2019) Dama de la Legió d'Honor; (16 gener 2014) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres ;

Chantal Lauby (Gap, 23 de març de 1948) és una presentadora francesa de televisió, després humorista i actriu.^[1] Ha format part del grup d'humoristes Les Nuls .

Biografia

Nascuda a Gap, Chantal Lauby passa la seva infantesa a Alvèrnia, entre Auzon i Clarmont d'Alvèrnia. Comença a la televisió com speakerine a FR3 Alvèrnia. La seva carrera a les antenes regionals de France 3 i de Ràdio France la porta a la Costa Blava on destaca, l'estiu de 1977, sent la primera dona del món a cavalcar sobre una orca davant de les càmeres al Marineland de Antibes..^[2] Hi coneix Bruno Carette, a continuació es trasllada a Marsella.

L'any 1977, és la corresponsal local de Les Jeux de 20h a Canes^[3] A FR3, amb Bruno Carette, presenta Azur Rock, Un petit clip vaut mieux qu'une grande claque i Bzzz !, emissions còmiques en forma d'esquetxos. Gràcies a aquesta última, han fitxat pels directors dels programes de la jove cadena de pagament Canal+, Alain de Greef i Albert Mathieu. Lauby i Carette aleshores van formar Les Nuls amb Alain Chabat i Dominique Farrugia. La seva primera creació va ser un pastiche de sèries espacials Objectif: nul en février 1987. Presenta successivament a continuació amb els seus acòlits le JTN, un fals periòdic a Nulle part ailleurs, TVN 595, a continuació A.B.C.D. Nuls, emissió que es va aturar el desembre de 1989 per la mort de Bruno Carette. Lauby, Chabat i Farrugia animen a continuació Les Nuls, l'emission de 1990 a 1992, i roden el film La Ciutat de la por que surt l'any 1994.

En el moment de la dissolució del grup, en principi roda cap a papers de televisió (serà sobretot Louise, personatge principal de la sèrie Eva Mag) abans de consagrar-se principalment al cinema als anys 2000. L'any 2002, realitza Laisse tes mains sur mes hanches, on reuneix personalitats tan diverses com Claude Perron, Rossy de Palma, Jean-Hugues Anglade, Bernard Porteu, Armelle Deutsch, Stéphane Bern, Myriam Boyer o el rapper Ménélik, després roda amb Laurent Baffie o Bruno Podalydès.

Des del 23 d'agost de 2010, participa en la matinal de Virgin Radio al costat de Bruno Guillon i tot el seu equip com a veu en off.

És la mare de Jennifer Ayache (nascuda el 9 de novembre de 1983), cantant del grup de pop rock francès Superbus.

Discografia

Bizet Come Back, paròdia de l'òpera Carmen de Bizet, lletra de Pierre Jolivet, 45 rpm Crypto ZB 8170 (1978).
Represa de l'estiu indi de Joe Dassin, amb Vincent Malone a la trompeta. (1995).
París súper tango, enregistrament inèdit.
Salvator Adamo Totes les meves mentides (2010)

Filmografia

Directora

2000: Kitchendales
2002: Laisse tes mains sur mes hanches

Guionista

1994: La Ciutat de la por d'Alain Berberian
2000: Kitchendales de Chantal Lauby
2002: Laisse tes mains sur mes hanches
2011: Les Tuche d'Olivier Baroux

Actriu

Cinema

1994: La Cité de la peur d'Alain Berbérian: Odile Deray
1996: Delphine 1, Yvan 0 de Dominique Farrugia: Sra. Hattus
1996: XY de Jean-Paul Lilienfeld: Denise
1997: Didier, el meu fidel amic d'Alain Chabat: Solange
1999: Meilleur Espoir féminin de Gérard Jugnot: Françoise
2000: Antilles sur Seine de Pascal Légitimus: Herman
2002: Astérix et Obélix: Mission Cléopâtre d'Alain Chabat: Cartapus
2002: Laisse tes mains sur mes hanches de Chantal Lauby: Odile Rousselet
2003: Casablanca Driver de Maurice Barthélémy: Cathy Driver
2003: Les clefs de bagnole de Laurent Baffie: Ella mateixa
2006: Toi et moi de Julie Lopes Curval: Eléonore
2006: Comme tout le monde de Pierre-Paul Renders: Françoise
2008: Vilaine de Jean-Patrick Benes: La mare de Mélanie
2009: Bancs publics (Versailles Rive-Droite) de Bruno Podalydès: Pascale
2010: Le Thanato de Frédéric Cerulli: Klavinski
2011: Toi, moi, les autres d'Audrey Estrogo: Valérie
2012: Sur la piste du Marsupilami d'Alain Chabat :la narradora del documental
2013: La Cage dorée de Ruben Alves: Solange Caillaux
2013: Grand Départ de Nicolas Mercier: Danielle
2013: Prêt à tout de Nicolas Cuche: Chantal
2014: Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu ? de Philippe de Chauveron: Marie Verneuil
2014: Les Souvenirs de Jean-Paul Rouve: Nathalie
2015: Vicky de Denis Imbert: Mare de Vicky
2016: La Dream Team de Thomas Sorriaux: L'agent
2017: Jour J de Reem Kherici: Marie
2018: Big Bang de Cécilia Rouaud: Claudine
2018: Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu ? 2 de Philippe de Chauveron: Marie Verneuil

Curts

1995: Arthur de Félicie Dutertre i François Rabes
2000: En solitaire de Stéphane Kazandjian
2001: La panne de Frédéric Cerruli
2011: Aparició al clip Money Money del grup PZK
2014: breu aparició al clip de la cançó La meva còlera de Yannick Noah (1 min 43 s)

Telefilms

1996: El secret de Julia de Philomène Esposito: Julia
1997: Maintenant ou jamais de Jérôme Foulon: Yolande
1992: Telle mère telle fille d' Élisabeth Rappeneau: Elisabeth Gestin
2010: Le grand ménage de Regits Musset: Myriam
2010: Le Gran Restaurant de Gérard Pullicino: una clienta

Sèries

Chantal Lauby va aparèixer l'any 1988 a un episodi de la sèrie Palace com a Léonie Plantagrain, "la dona que envia un petó al seu marit". Més recentment, ha estat el personatge principal de la sèrie Eva Mag, difosa l'any 1999 - 2000 a Canal+ i tornada a difondre a Comèdia!. Ha fet d'altra banda diferents aparicions a les sèries Càmera Cafè (2001 i 2004), Victòria Bonnot i la sèrie web Hello Geekette (a l'episodi 1 de la temporada 3, com la mare de la Geekette).

2013: Y'a pas d'âge va aparèixer en un episodi d'aquest programa de Jérome Commandeur.
2014-2015: Frères d'armes, sèrie de televisió històrica de Rachid Bouchareb i Pascal Blanchard: presentació de Jules Mondoloni

Teatre

1990: Vite une femme de Daniel Prévost, posada en escena Jean-Luc Moreau, Teatre Michel
1997: La Terrasse de Jean-Claude Carrière, posada en escena Bernard Murat, Teatre Antoine

Premis

2013: Premi d'interpretació al Festival internacional de cinema de comèdia d'Alpe d'Huez per a La Cage daurée de Ruben Alves^[4]

Referències

↑ «Cinq infos sur... Chantal Lauby (Qu'est ce qu'on a fait au bon dieu ? sur Canal+) Actu - Télé 2 semaine». www.programme.tv/news. [Consulta: 26 setembre 2016].
↑ Télé 7 Jours n°899 du 20 août 1977, pages 4 et 5: "C'est sous l'oeil de la caméra et à la stupéfaction des spectateurs que Chantal Laubie (sic), la ravissante speakerine de FR3 Nice-Côte d'Azur, a réalisé cet exploit: être la première femme du monde à chevaucher un orque".
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.youtube.com/watch?v=kz1MjUnJlb8
↑ Allocine.fr ; page "Festival d'Alpe d'Huez 2013"

[1] «Cinq infos sur... Chantal Lauby (Qu'est ce qu'on a fait au bon dieu ? sur Canal+) Actu - Télé 2 semaine». www.programme.tv/news. [Consulta: 26 setembre 2016].

[2] Télé 7 Jours n°899 du 20 août 1977, pages 4 et 5: "C'est sous l'oeil de la caméra et à la stupéfaction des spectateurs que Chantal Laubie (sic), la ravissante speakerine de FR3 Nice-Côte d'Azur, a réalisé cet exploit: être la première femme du monde à chevaucher un orque".

[3] {[enllaç sense format]} https://www.youtube.com/watch?v=kz1MjUnJlb8

[4] Allocine.fr ; page "Festival d'Alpe d'Huez 2013"

[1]