Siboc
Caprimulgus ruficollis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 9 g 84 g |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22689875 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Caprimulgiformes |
| Família | Caprimulgidae |
| Gènere | Caprimulgus |
| Espècie | Caprimulgus ruficollis Temminck, 1820 |
| Distribució | |
 Àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau clar) i àrea de la subespècie Caprimulgus ruficollis desertorum (marró clar) | |
.svg){kind=icon}
El siboc, saboc,[1] xiboc,[2] bocatxo[3] o escloper[4] (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.
Morfologia
[modifica]- És més gros que l'enganyapastors (30 cm) i la seua envergadura alar és de 64 cm.
- Té el cap més gran i la cua més llarga que l'enganyapastors (arriba als 16 cm).
- Potes curtes.
- Ulls grossos i de color negre.
- Presenta una grossa taca blanca a la gorja.
- Collar roig daurat.
- Ales llargues.
- El plomatge d'ambdós sexes és similar.
- Totes les coberteres alars amb les puntes pàl·lides i amples.
- Ambdós sexes tenen taques pàl·lides a les ales i als costats de la cua.
- Bec curt, petit i de color negrós.
- L'interior de la boca és de color rogenc.
- Al voltant de la boca té com una mena de pèls forts per a enxampar insectes voladors[5]
Subespècies
[modifica]- Caprimulgus ruficollis ruficollis
- Caprimulgus ruficollis desertorum (Erlanger, 1899) -àrees desèrtiques del Marroc, Algèria i Tunísia-.
Reproducció
[modifica]
Cria a la península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord. Al maig-juliol pon 2 ous que deixa directament a terra, vora uns arbusts a dins del bosc o en els límits. Els pollets que en neixen són alimentats per ambdós pares. Fan dues cries.
Alimentació
[modifica]Menja insectes que caça al vol o a terra.
Hàbitat
[modifica]En general prefereix un clima més càlid, un terreny més sec i obert i situat a menys alçada, i també prefereix viure més a prop del terra, per això defuig els arbres.
Distribució geogràfica
[modifica]Habita en pinedes i garrigues de l'Àfrica del Nord, al Iemen, a tot el centre i sud de la península Ibèrica, al País Valencià, i al sud i oest del Principat de Catalunya.[6] De totes maneres no és excessivament abundant a Catalunya (de fet, a Europa no es troba), i només el podem trobar a la part més meridional (l'enganyapastors ocupa, preferentment, la part nord del territori, mentre que el seu parent, el siboc, ho fa a la part sud).[7]
Costums
[modifica]- Tal com l'enganyapastors és migrador i estiuenc, però el siboc arriba als Països Catalans més tard (abril-maig) que l'enganyapastors (març-abril). A finals d'agost inicia el viatge que el durà a l'Àfrica Occidental de clima tropical, lloc on hivernarà.
- És un ocell nocturn.
- Té un cant disil·làbic i ronc.
Conservació
[modifica]Es troba amenaçat per la destrucció de les seues àrees de nidificació, per la manca d'aliment a causa dels plaguicides, per l'atropellament per part d'automòbils i per certes pràctiques agrícoles.
Referències
[modifica]- ↑ «saboc». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «xiboc». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «bocatxo». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «escloper». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia Arxivat 2007-10-27 a Wayback Machine. (català)
- ↑ «Siboc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 70-71. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
[modifica]
- El siboc a Portugal (portuguès)
- BirdLife (anglès)
- Oiseaux.net (francès)
- El siboc al Principat de Catalunya (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)