Blanca de Mallorca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1280  |
| Mort | dècada del 1300 (10/29 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Pares | Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix i de Cardona |
| Germans | Jaume de Mallorca Sanç I de Mallorca Pere de Mallorca Elisabet de Mallorca i de Foix Sança de Mallorca Felip de Mallorca Ferran de Mallorca |
 | |
Blanca de Mallorca (~1289 - abans de 1313) fou infanta de Mallorca. També anomenada Blanqueta, era filla del rei Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix, neta per línia paterna del comte-rei Jaume el Conqueridor i la princesa Violant d'Hongria, i neta per línia materna del comte Roger IV de Foix i Brunissenda de Cardona. Fou germana del rei Sanç I de Mallorca, l'infant Jaume de Mallorca i Elisabet de Mallorca, entre d'altres.
Biografia
[modifica]Se'n desconeix la data del seu naixement, que s'hauria de situar entre els anys 1285 i 1289.
El maig de 1285, el rei Pere II d'Aragó entrava al palau reial de Perpinyà i capturava a la reina de Mallorca, Esclaramunda de Foix, amb varis dels seus fills (nebots alhora del rei Pere). L'acció era una represàlia d'Aragó contra el seu germà, el rei Jaume II de Mallorca, atès que aquest últim s'havia aliat amb el rei de França i el Papa en la croada contra la Corona d'Aragó. És probable que la infanta Blanca fos capturada aquí al costat de la seva mare i els seus germans. Una altra possibilitat és que fos lliurada com a ostatge en algun altre moment posterior, entre els anys 1285 i 1289, com a part d'alguna treva.[a]
Fos d'una manera o d'una altra, l'any 1289 la infanta Blanca restava captiva sota el control del seu cosí, el rei Alfons III d'Aragó. Aquest, en una carta datada el 23 de desembre de 1289, escrivia a na Clusa de Terill (d'Erill?) donant-li permís per alliberar Blanqueta, filla del rei de Mallorca "Blancheta, filia dompo Iacobi avunculi nostri," que li havia estat confiada perquè la custodiés (reg. 80, f. 163v).[1][2]
La data de la seva mort es pot situar abans de l'any 1313, ja que la seva mare no la menciona en el seu testament.[3]
Possibles matrimonis
[modifica]Més enllà de la carta on se la menciona l'any 1289, se'n desconeix cap altre detall biogràfic. El més probable és que morís durant la infantesa
És possible, tanmateix, que Blanca, primera esposa de Robert III d’Artois, es tractés en realitat de Blanca de Mallorca, i no de Blanca de Borgonya com s'afirma de forma errònia en algunes fonts.[4][b][c] Aquesta hipòtesi podria explicar que un dels fills de Robert portés el nom de Jaume.[d]
Notes
[modifica]- ↑ D'haver estat capturada l'any 1285, Blanca hauria patit un captiveri de més de quatre anys. Pel que es coneix a partir de la documentáció de l'època, la reina de Mallorca fou alliberada pocs dies després i els seus fills (l'infant Ferran i l'infant Pere) al cap de pocs mesos.
- ↑ Al Continuatio de la crònica de Guillem de Nangis es diu que Robert estava compromés l'any 1308 amb Blanca, filla del duc de Borgonya Blancham alteram filiarum quondam ducis Burgundie. No se'n coneix de moment cap prova documental d'aquest suposat primer matrimoni, tot i que es força versemblant si tenim en compte que Robert tindria prop de 31 anys (una edat molt tardana per l'època) quan es va casar amb Joana de Valois, l'any 1318. Amb tot, la identitat d'aquest Blanca si és sap errònia, ja que Blanca de Borgonya, filla del duc Robert II, s'havia casat ja l'any 1307 amb el comte Eduard I de Savoia (pel que se'n dedueix de la dispensa papal, aquest matrimoni amb Eduard de Savoia estava ja compromés l'any 1298)
- ↑ Hi havia hagut ja alguna tentativa prèvia d'enllaçar la Casa de Mallorca amb la dels comtes d'Artois. Així, l'any 1264, Jaume I designava al comte Ponç IV d'Empuries per tractar el matrimoni de l'infant Jaume (hereu del regne de Mallorca) amb la filla del comte Robert I d'Artois (Blanca) ò bé amb una filla del duc de Borgonya (possiblement Violant de Nevers).[5] L'ambaixada també havia de tractar el matrimoni de l'infanta Maria amb el jove comte d'Artois, Robert II, així com els afers sobre la sobirania de Montpeller.[6]
- ↑ Jaume d'Artois (? - després de 1347). Fou empresonat a Nemours l'any 1342, junt amb el seu germà Robert. Posterirment fou trasllasat a Château-Gaillard amb Joana de Valois. Se suposa que va morir després de l'any 1347, probablement a causa de la pesta negra
Referències
[modifica]- ↑ Cingolani, Stefano M. Pere el Gran. Vida, actes i paraula. Editorial Base, 2011, p. 355. ISBN 978-84-92437-75-7.
- ↑ «Arxiu de la Corona d'Aragó, ACA, Cancilleria, Registre Num. 80» (en llatí). [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ d'Hermilly, Vaquette. Histoire du royaume de Majorque avec ses annexes. Dufour-Roux, 1777, p. 156.
- ↑ Naudet, Joseph «Continuatio Chronici Guillelmi de Nangiaco (1301-1327)». Recueil des historiens des Gaules et de la France. Tom XX, 1840, pàg. 598.
- ↑ Heiss, Aloiss. Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los arabes. Tomo 2. Madrid: R.N. Milagro, 1865, p. 132.
- ↑ de Gaulle, J. Vie de Saint Louis Roi de France (en francès). París: Jules Renouard, 1848, p. 338.