Beita
| بيتا | ||||
| ||||
| Tipus | vila  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 177/172 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 76 km² | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Nablus | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Beita (àrab: بيتا, Baytā) és un municipi palestí de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 13 kilòmetres al sud-est de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 9.709 habitants en 2007.[1]
Es compon de cinc clans que es ramifiquen a trenta famílies. Hi ha moltes cases que daten de l'època romana.[2] L'actual alcalde, elegit en 2004, és Arab ash-Shurafa.[3]
La vila conté quatre mesquites i tres clíniques.[4]
Història
[modifica]Hi ha dos centres històrics a Beita; Beita el-Fauqa ("Beita alta") al nord-est i Beita et-Tatha ("Beita baixa") al sud-oest.[5] A Beita el-Fauqa s'hi ha trobat terrissa de l'edat de ferro, persa i mameluc,[6] mentre que a Beita et-Tatha també n'hi ha de romana i romana d'Orient.[7]
Beita fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb tota Palestina, i tant a Beita el-Fauqa com a Beita et-Tatha s'hi ha trobat terrissa otomana.[5] En 1596 Beita apareix als registres fiscals com a part de la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. Tenia una població de 50 llars, totes musulmanes. Els vilatans pagaven impostos sobre el blat, l'ordi, els cultius d'estiu, les oliveres, els ingressos ocasionals, cabres i ruscs, i la premsa d'olives o de raïm.[8]
En 1838, Edward Robinson va descriure Beita com una "vila gran",[9] mentre que en 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina la descriu com «un poble gran, amb una mena de suburbi al sud, prop del qual hi ha tombes antigues. Se subministra per mitjà de pous, i és envoltada d'oliveres. Es troba en els pujols a l'est de la plana de Mukhnah, i és la capital del districte del mateix nom.»[10]
En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, Beita tenia 883, tots musulmans,[11] que havia augmentat en el cens de 1931 a 1,194, tots musulmans, en 286 cases.[12]
En 1945 Beita tenia 1.580 habitants, tots àrabs, amb 17,542 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i de població.[13] D'aquests, 5,666 dúnams eren terra de plantacions i de rec, 6,916 per cereals,[14] mentre que 76 dúnams eren sòl edificat.[15]
Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Beita va restar en mans de Jordània. El 1952, Beita va obrir una escola primària (abans s'ensenyava a les mesquites), que va servir a la ciutat i pobles dels voltants. El 1954 es va obrir una escola primària per a nenes i des d'aleshores s'han construït unes altres quatre escoles, incloses dues escoles secundàries.[16]
Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana. El municipi es considera un feu de Fatah,[17] però a les eleccions de 2004 fou escollit alcalde Arab ash-Shurafa, membre de Hamàs. Shurafa fou arrestat per les Forces de Defensa d'Israel, amb l'alcalde de Nablus, Adly Yaish i el Ministre d'Educació de l'Autoritat Nacional Palestina Nasser al-Shaer en 2006 per la seva militància en Hamàs.
Referències
[modifica]- ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics. p.110.
- ↑ Beita Municipality: Beita Town
- ↑ «Beita Municipality: Municipality». Arxivat de l'original el 2007-08-11. [Consulta: 4 juny 2017].
- ↑ Beita Municipality: Public Foundations Arxivat 2007-10-24 a Wayback Machine. Beita Municipality.
- ↑ 5,0 5,1 Finkelstein and Lederman, 1997, pp. 703-4
- ↑ Finkelstein and Lederman, 1997, p. 704
- ↑ Finkelstein and Lederman, 1997, p. 703
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 134
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. 93
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 288
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 25
- ↑ Mills, 1932, p. 60
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 59
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 105
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 155
- ↑ Beita Municipality: Education Arxivat 2006-03-01 a Wayback Machine. Beita Municipality.
- ↑ Lockman and Beinin, 1989, pp. 81
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Barzilai, Gad. Wars, Internal Conflicts, and Political Order: A Jewish Democracy in the Middle East. SUNY Press, 2002. ISBN 0791495906.
- Chomsky, N. Fateful Triangle - The United States, Israel, and the Palestinians. Updated. Londres: Pluto Press, 1999. ISBN 0-7453-1530-5.
- Cockburn, Alexander. Corruptions of Empire: Life Studies & the Reagan Era. Verso, 1988. ISBN 0860919404.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Conroy, John. Unspeakable Acts, Ordinary People: The Dynamics of Torture. California: University of California Press, 2001. ISBN 0-520-23039-6.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Frankel, Glenn. Beyond the Promised Land: Jews and Arabs on the Hard Road to a New Israel. Simon and Schuster, 1996. ISBN 0684823470.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Kelly, Robert J.; Maghan, Jess. Hate Crime: The Global Politics of Polarization. SIU Press, 1998. ISBN 0809322102.
- Intifada: The Palestinian Uprising Against Israeli Occupation. South End Press, 1989. ISBN 0-89608-363-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
