Argençola

Aquest article tracta sobre el municipi a la comarca de l'Anoia. Si cerqueu la urbanització al municipi de Castellnou de Bages, vegeu «Argençola (Castellnou de Bages)».

Argençola

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 35′ 59″ N, 1° 26′ 45″ E / 41.599722222222°N,1.4458333333333°E / 41.599722222222; 1.4458333333333
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Anoia
Capital	Argençola
Conté la subdivisió	Argençola
Població humana
Població	222 (2023) (4,71 hab./km²)
Llars	61 (1553)
Gentilici	argençolenc, argençolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	47,1 km²
Banyat per	Anoia
Altitud	716 m
Limita amb	Santa Coloma de Queralt Veciana Jorba Sant Guim de Freixenet Talavera Montmaneu Sant Martí de Tous
Patrocini	Llorenç màrtir
Identificador descriptiu
Codi postal	08717
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08008
Codi IDESCAT	080082
Lloc web	argencola.cat

Argençola^[1] és un municipi a la comarca de l'Anoia situat a la part occidental d'aquesta, tot i que forma part de la comarca natural de la Segarra. El municipi té 216 habitants (2022)^[2] i té una superfície de 47,09 km². El topònim del nom prové d’Argenciola (s. XI), diminutiu d’argentu.^[3] Al terme hi destaquen les ruïnes del castell d'Argençola i l'Església de Sant Llorenç, als peus del castell d'Argençola, beneïda l'any 1891 en substitució de l'anterior església parroquial, la qual estava documentada des del 1032 i situada una mica més avall que l'actual.^[4] Es van fer servir les pedres del castell en la construcció del nou temple, de factura neoclàssica, amb un campanar de tradició barroca.^[4] A l'interior es conserven diverses esteles discoïdals de l'antic cementiri.^[4]

• Llista de topònims d'Argençola (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme municipal d'Argençola, de 47,09 km², un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà. Limita amb Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), al SW, a l’W amb Talavera (de la Segarra), on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu (NW), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Veciana (N), Jorba (E) i Sant Martí de Tous (SE).

El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel Torrent del Molí, un dels afluents de capçalera de l'Anoia (al NW del terme) i la riera de Clariana, afluent per la dreta del mateix riu dins el terme de Jorba, que travessa el municipi d'oest a est. Comprèn, a més del poble d'Argençola, cap del municipi, els pobles de Clariana, Carbasí, Albarells, Porquerisses, Contrast i Rocamora d'Argençola, la caseria dels Plans de Ferran i els antics llocs de la Goda i Tolosa^[5] i el nucli de Santa Maria del Camí (una part pertany a Argençola, la que inclou les dues esglésies, i l'altra a Veciana)

L'economia es basa sobretot en l'agricultura. Les terres conreades són dedicades gairebé totes als cereals, amb alguns claps residuals de vinya i olivera. La superfície forestal, amb pinedes i alzinars, és important. Pel que fa a la ramaderia, hom troba bestiar porcí, oví, aviram i també hi ha cria de conills. S'han explotat algunes pedreres i jaciments de lignit.^[5]

El fogatjament de 1365-70 donava 123 focs per al conjunt dels nuclis, però aquesta xifra baixà sensiblement als segles xv i xvi i al segle xviii la població era relativament escassa (249 h el 1718, 365 h el 1787). Des de mitjan segle xix (720 h el 1857) fins al 1936 (701 h) es mantingué relativament estable, malgrat el descens motivat per la fil·loxera, però dels anys cinquanta fins a la dècada del 1990 l'èxode rural ha estat important i la davallada intensa (379 h el 1960, 239 h el 1970, 221 h el 1981, 195 h el 1991, 192 h el 2001 i 210 h el 2005). És elevat el percentatge de població disseminada.^[5] Actualment però, Argençola té un total de 216 habitants, dels quals 116 són homes i 100 dones, segons dades del 2022 de l'IDESCAT. El municipi està format per set entitats de població.^[2]

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 45 51 61 249 277 720 557 568 510 582

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 593 658 672 622 379 239 221 198 192 192

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 163 163 196 195 209 210 230 245 245 212

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 227 219 219 216 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Albarells, Carbasí, Clariana, Porquerisses, Rocamora i Santa Maria del Camí. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Travessa el sector meridional la carretera comarcal C-37 d'Igualada a Santa Coloma de Queralt (amb un ramal a Clariana) i el septentrional la A-2 de Madrid a França per la Jonquera, l'antic camí ral, on hi ha l'antic hostal del Violí i de la qual surt un ramal a Argençola, a Porquerisses i Albarells, i un altre a la Panadella, vers Carbasí. Altres vies menors comuniquen diversos indrets del terme.^[5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argençola

• Lloc web oficial de l'ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Informació de la Diputació de Barcelona
• Patrimoni històric i artístic d'Argençola