Acte de cort

Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.^[1][2]

Teòricament els actes de cort eren aquelles decisions menors o quotidianes preses pels Braços en el transcurs de les sessions, i sense la necessitat de l'aprovació formal del rei, la qual sovint era implícita. Tenien una funció momentània i no tenien pas la importància de lleis generals com ara les constitucions o els capítols de cort.^[3] Alguns exemples pràctics eren les provisions d'oficis, deliberacions econòmiques, habilitacions de suplicacions, mandats als diputats, etc.^[3]

Però l'ús d'aquest terme fou sempre en un sentit ampli i poc precís en els textos legals. Hi hagué actes de cort que tingueren una vigència duradora o fins i tot definitiva: Alguns foren lleis particulars proposades només per un o dos braços; No tenien la solemnitat dels capítols o les constitucions i per tant mancaven d'un caràcter universal, per la qual cosa habitualment es posaven al rang de les pragmàtiques.^[3] També hi hagué altres d'actes de cort decretats pel rei a petició dels tres braços (com si fos un capítol); aquests casos eren de fet ratificacions de disposicions emeses pel rei amb anterioritat a la reunió de les Corts, és a dir emesos extra curiam (edictes, ordinacions, sentències, etc.) que es consideraven prou adequades per ser elevades a la categoria de llei pactada pel general del país reunit en corts (per aquest motiu aquest tipus d'acte de cort es considerava de la mateixa força que les constitucions i els capítols).^[3]

• Constitucions catalanes
• Furs de València
• Corts catalanes