De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Acetat de linanil| Substància química | grup d'estereoisòmers  |
|---|
| Massa molecular | 196,146 Da |
|---|
| Trobat en el tàxon | Juniperus monticola, Pimpinella serbica, Zingiber mioga, Thymus broussonetii, Farigola salsera, Thymus saturejoides, Thymus baeticus, Chaerophyllum macrospermum, Pycnocycla spinosa, sàlvia, Blepharocalyx tweediei, Blepharocalyx salicifolius, Satureja thymbra, Farigola reptant, Thymus cilicicus, Thymus revolutus, Thymus sipyleus, Thymus zygioides, Thuja occidentalis, Thuja standishii, Chamaecyparis lawsoniana, Thymus membranaceus, marduix, Elettaria cardamomum, Thymus willkommii, Origanum syriacum, Daphne odora, Micromeria myrtifolia, Zataria multiflora, Tagetes erecta, Cinnamomum zeylanicum, Croton eluteria, margaridoia perenne, Origanum cordifolium, Athamanta macedonica, Salvia candidissima, Salvia tomentosa, Origanum acutidens, vainilla, espernallac, Abies sachalinensis, barballó, Xylopia aromatica, Helichrysum odoratissimum, mmenta, Cryptomeria, Thymus lotocephalus, Vitex negundo, alfàbrega, Zanthoxylum simulans, Polygala senega, Rhanterium epapposum, Toddalia asiatica, Origanum paniculatum, Hippia frutescens, Thymus nummularius, Heracleum antasiaticum, Guanabaner, Brillantaisia lamium, Salvia mirzayanii, Hyptis emoryi, Asarum canadense, Thymus sibthorpii, Diplotaenia cachrydifolia, Asarum gusk, matabou, Origanum onites, Ferula arrigonii, Heterotropa, Salvia dominica, Angelica gigas, pastanaga, gingebre, Citrus tankan, poncem, Aranja grossa, murtra, Salvia sclarea, farigola, Piper arboreum, Piper fimbriulatum, Piper obliquum, Lavandula stoechas, orenga, Origanum dubium, Salvia triloba, coriandre, Juniperus, Heteranthemis viscidehirta, Dictam de Creta, Strobilanthes callosa, Magnolia obovata, Magnolia officinalis, herba sana d'aigua, Corymbia citriodora, Heterotropa, Salvia fruticosa, mandariner, Citrus × deliciosa, Citrus grandis, canyeller, Strobilanthes zeylanica, Zanthoxylum asiaticum, Salvia absconditiflora, espígol a, Asarum macranthum, Clinopodium carolinianum, Apiaceae, lamiàcies, Clinopodium grandiflorum, Eremophila oppositifolia, Melaleuca rhaphiophylla, Xanthorrhoea preissii, Flindersia schottiana, Zanthoxylum ovalifolium, Eucalyptus camfieldii, Lagarostrobos franklinii, Callitris hugelii, Callitris columellaris, Callitris glaucophylla, Santalum lanceolatum, Atherosperma moschatum, Hedycarya angustifolia, Doryphora sassafras, Cinnamomum oliveri, Zieria smithii, Geijera parviflora, Boronia ledifolia, Boronia thujona, Backhousia angustifolia, Backhousia myrtifolia, Eucalyptus dives, Eucalyptus caesia, Eucalyptus flocktoniae, Hysterobaeckea behrii, Darwinia citriodora, Eremophila mitchellii, Artemisia maritima, Prostanthera lasianthos i Santalum album
|
|---|
| Rol | Potenciador del gust |
|---|
|
| Fórmula química | C₁₂H₂₀O₂ |
|---|
 |
| SMILES canònic | |
|---|
| Identificador InChI | Model 3D |
|---|
L'acetat de linalil és un fitoquímic que es presenta de manera natural en moltes flors i plantes d'espècia. Es troba en la Mentha citrata. Químicament és un èster acetat de linalool, un monoterpenoide. En ser un hidrocarbur, és combustible.
L'acetat de linalil sintètic de vegades adultera els olis essencials per fer-los més econòmics, per exemple s'afegeix a l'oli de lavandí per vendre'l com si fos oli d'espígol que és més apreciat. Aquest compost també és usat com a intermediari o directament present en sabons, perfums, cosmètics, productes de neteja i s'usa com a additiu alimentari. La seva producció anual al món està entre les 1000 i les 5000 tones.[1]
Té una tòxicitat baixa pels humans, tòxic pels peixos i extremadament tòxic per als Daphnia[1]
