Josep Maria Fontana Tarrats
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1911  Reus (Baix Camp) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 12 agost 1984 (72 anys) Sanxenxo (Pontevedra) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Procurador en Corts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 16 de març de 1943 – 14 d'abril de 1958 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Historiador | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Partit |  Falange Española | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Josep Maria Fontana Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 12 d'agost de 1984) fou un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958.
Biografia
De família benestant, els seus avis van fundar «La Industrial Harinera» i la «Fabril Cotonera», i el seu pare va ser comerciant d'oli i fruita seca.
Va marxar a Barcelona a estudiar Comerç, i allí va entrar en contacte amb les avantguardes literàries del grup de Luys Santa Marina, representats en la revista Azor, i que es trobaven a les tertúlies literàries de la cafeteria barcelonina "L'or del Rhin", a la cantonada de la Gran Via amb la Rambla Catalunya.
Milità inicialment en el tradicionalisme, però l'atracció per la figura de Ramiro Ledesma Ramos el va dur a fundar la secció de les JONS a Reus el 1933 i de la Falange Española el 1934. El 1935 Robert Bassas Figa el nomenà Cap Territorial de Premsa i Propaganda de Catalunya. La sublevació franquista del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre estiuejant a Prades i fugí a Barcelona, d'on en sortí amb identitat falsa cap a França. Allí es casà amb Teresa Bertran d'Osó, i posteriorment es desplaçà a Burgos.[1]
Participà en els fets de Salamanca amb Manuel Hedilla l'abril de 1937, es va allistar a la Tercera Centúria Territorial de Falange i marxà al front. Lluità a Burgos i Terol, però el setembre de 1937 fou ferit i enviat a Sant Sebastià, on el 1938 José Ribas Seva el nomenà cap territorial a Tarragona de FE de las JONS. El 1939, tot i les seves gestions, no va poder evitar l'afusellament del seu oncle Ferran Fontana Grau, advocat, músic i poeta militant de la FAI, anarquista i antifeixista, sentenciat en consell de guerra.[2] L'escriptor Xavier Amorós, en canvi, diu que el capitost de Falange va optar, durant la primera repressió dels vencedors, per no aturar la condemna a mort del seu propi tiet, l’advocat laboralista i compositor Ferran Fontana Grau.[3] També va col·laborar a Destino.[4]
Va exercir diversos càrrecs secundaris sota el règim de Franco (governador civil de Granada entre 1943 i 1947), i fou diputat a les Corts espanyoles entre 1943 i 1955.[5] Fou cap del Sindicato Nacional Textil fins a 1954. El fet de separar-se de la seva esposa per casar-se amb Teo Abad va malmetre'n la carrera política, ja que després de 1955 fou secretari de la Cambra de Comerç de Madrid i del Tribunal de Defensa de la Competencia. El 1979 va publicar el llibre Dos trenes se cruzan en Reus, crítica contra els reusencs catalanistes més coneguts.
Obres
- Destino y Constitución de España. Madrid: Ediciones de la Vicesecretaría de Educación Popular, 1945
- Los catalanes en la guerra de España. Madrid: Samarán, 1951
- La lucha por la industrialización de España. Madrid: Ateneo, 1953
- Dos trenes se cruzan en Reus. Barcelona: Acervo, 1979
- Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos. Barcelona: Acervo, 1979
Referències
- ↑ José María Fontana, un catalán en la Cruzada de Liberación Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine., Fundación Francisco Franco
- ↑ Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000, p. 590.
- ↑ Martínez, Isabel «Els reusencs de Franco». Revista del Centre de Lectura, 2021, 9à època, 2on. quadrimestre, 2021, pàg. 33.
- ↑ Orella, José Luis «José María Fontana Tarrats, un almogavar de la Modernidad». Revista Arbil, 98.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Bibliografia
- Joan Maria Thomàs Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008
- Joan Maria Thomàs. José M. Fontana Tarrats: biografia política d'un franquista català. Reus: Centre de Lectura, 1997