Acord de sèptima
| Components dels intervals a partir de la fonamental | |
|---|---|
 |
En música, un acord de sèptima es forma afegint una tercera superior a un acord tríada. Aquesta nota afegida forma un interval de sèptima amb la fonamental de l'acord i per això s'anomenen acords de sèptima.[1] Pel fet de ser acords de 4 notes també s'anomenen acords quatríades. Tots els acords de sèptima es consideren dissonants, ja que l'interval de sèptima que contenen es considera també un interval dissonant.
Classificació dels acords de sèptima
Segons com siguin els intervals que formen les diferents notes de l'acord respecte de la fonamental s'obtenen diferents tipus d'acords quatríades o de sèptima. Els més habituals són: 7ª Dominant · 7a. major · 7a. menor ·7a disminuïda · 7a major i menor i 7a augmentada major
Acord de sèptima de dominant
Un acord de sèptima de dominant, també anomenat de primera espècie, és el que està compost per una tercera major, una quinta justa i una sèptima menor.[1] També es pot veure com una tríada major amb una sèptima menor addicional.
De tots els acords de sèptima, potser el més important d'entendre és el de dominant. Va ser el primer acord de sèptima a aparèixer regularment en la música clàssica. Reb el seu nom pel fet que en el sistema tonal clàssic, es forma sobre del V grau o dominant de la tonalitat, tant major com menor. L'acord de sèptima de dominant es pot trobar sobre qualsevol altre grau de l'escala fent funcions de dominant secundària.[2]
En terminologia jazzística se'l coneix simplement com a "sèptima" i la forma habitual de xifrar-lo és posant un 7 després del nom de la nota, o bé la lletra que simbolitza aquesta nota.
Acord de sèptima major
Un acord de sèptima major és el que està compost per una tercera major, una quinta justa i una sèptima major[3] En terminologia jazzística se'l coneix com a "major sèptima" i la forma habitual de xifrar-lo és maj7 o bé M7. També se'l coneix amb el nom de 4a espècie.
Taula d'acords de sèptima major
| Nom de l'acord/ fonamental |
tercera | quinta | sèptima |
| La♭ | Do | Mi♭ | Sol |
| La | Do# | Mi | Sol# |
| Si♭ | Re | Fa | La |
| Si | Re# | Fa# | La# |
| Do | Mi | Sol | Si |
| Do# | Mi# | Sol# | Si# |
| Re♭ | Fa | La♭ | Do |
| Re | Fa# | La | Do# |
| Mi♭ | Sol | Si♭ | Re |
| Mi | Sol# | Si | Re# |
| Fa | La | Do | Mi |
| Fa# | La# | Do# | Mi# |
| Sol♭ | Si♭ | Re♭ | Fa |
| Sol | Si | Re | Fa# |
Acord de sèptima menor
Un acord de sèptima menor és el que està compost per una tercera menor, una quinta justa i una sèptima menor[3] En terminologia jazzística se'l coneix com a "menor sèptima" i la forma habitual de xifrar-lo és min7 o bé m7.
Taula d'acords de sèptima menor
| Nom de l'acord/ fonamental |
tercera | quinta | sèptima |
| La | Do | Mi | Sol |
| Si | Re | Fa# | La |
| Do | Mi♭ | Sol | Si♭ |
| Re | Fa | La | Do |
| Mi | Sol | Si | Re |
| Fa | La♭ | Do | Mi♭ |
| Sol | Si♭ | Re | Fa |
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Walter Piston. Armonía. Ed. Labor (Barcelona, 1993) ISBN 84-335-7865-0
- Joaquín Zamacois. Tradado deArmonía. Libro II. Editorial Labor (Barcelona, 1979) ISBN 84-335-7849-9
- HARMONIA I - Textos de música moderna. Enric Alberich Artal, 2009. Editorial: Dinsic Publicacions Musicals. 248 pàgines. ISBN 978-84-96753-22-8
- La Música i la Ciència en Progrés. Josep M. Mestres Quadreny, 2010. Arola Editors. 164 pàgines. ISBN 978-84-92839-62-9
- - Harmonia Popular i Moderna. Nous elements harmònics en la música popular, de Toni Xuclà. ISBN 978-84-393-4643-2
- Vols Aprendre Harmonia? Volums 1 i 2. Montserrat Castro. Dinsic Publicacions Musicals. 170 pàgines (vol.1) i 354 pàgines (vol.2)
| Per tipus |
| ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Per funció | |||||||||
| Altres | |||||||||
