Vés al contingut

Fàbrica Massó i Cia

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:16, 18 feb 2024 amb l'última edició de Paddy Mc Aloon (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fàbrica Massó i Cia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusFàbrica, casa i xemeneia de fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPujades, 140-142, Llull, 131-135 i passatge Masoliver, 19-33 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 56″ N, 2° 11′ 55″ E / 41.39875°N,2.19851°E / 41.39875; 2.19851
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona3248 Modifica el valor a Wikidata

La fàbrica Massó i Cia és un conjunt d'edificis industrials situat als carrers de Pujades i Llull i el passatge de Masoliver del Poblenou de Barcelona, dels que només està catalogada la nau actualment coneguda com a Vapor Llull, reconvertida en habitatges, i l'antiga xemeneia.[1]

Història

[modifica]

A principis del segle xx hi havia la fàbrica de blanqueig de teixits i aprestos Vídua (i Fills) d'Antoni Illa,[2][3] després Vicenç Illa i Cerdà,[4] que el 1930 va endegar la construcció d'un nou complex fabril al carrer de Bolívia, al costat de la Riera d'Horta (vegeu Ca l'Illa).

Cap al 1935 s'hi instal·là la fàbrica de coles en pasta i productes químics de la societat R. Massó i Cia,[5] fundada el 1902 per Ramon Massó i Marcer i Ildefons Carol i Grau[6] (morts durant el conflicte),[7] que el 1942 va encarregar a l'arquitecte Josep Maria Ros i Vila l'ampliació de les naus del passatge amb la remunta d'un segon pis.[6] El 1956, l'empresa es va constituir com a societat anònima Massó i Carol, que hi va continuar la producció fins al 1992, quan va traslladar l'activitat a Santa Coloma de Cervelló,[7][6] on va instal·lar una fàbrica de tensioactius per a la indústria de detergents i cosmètica.[8]

Els arquitectes Carles Bassó i Cristian Cirici, juntament amb un grup de socis, adquiriren una de les naus i la rehabilitaren entre els anys 1996 i 1997 per a destinar-la a habitatges tipus loft. Aquesta intervenció fou mereixedora del Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme 1997 i del Premi Bonaplata de Rehabilitació 1997.[6]

Façanes al carrer de Pujades i al passatge de Masoliver

Referències

[modifica]
  1. «Massó i Cia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1334. 
  3. Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 193. 
  4. Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 386. 
  5. Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 238, 347, 674, 982. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Fàbrica Massó i Carol. Habitatges Vapor Llull». Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català, 01-06-2014.
  7. 7,0 7,1 Checa et al., 2000, p. 4-5.
  8. «La empresa Massó y Carol de Barbastro presenta concurso de acreedores». Radio Huesca-Cadena Ser, 14-03-2018.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]