Vés al contingut

Xemeneia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:07, 2 jul 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Per a altres significats, vegeu «Xemeneia (desambiguació)».
Edifici amb quatre xemeneies
Interior d'una xemeneia
Curull, casa de Pardinella (Ribagorça)

Una xemeneia, fumera o fumeral[1] és un sistema usat per a ventilar gasos calents i fum de calderes, escalfadors, estufes, forns, fogons o llars cap a l'atmosfera. Típicament són completament verticals per a assegurar que els gasos calents puguin fluir sense problemes, movent-los per convecció. També existeixen les xemeneies que no són completament verticals, que s'instal·len en cuines o petites sales de calderes per a evacuar els fums a través d'orificis efectuats en els paraments. Les xemeneies així construïdes han de disposar de malles de protecció per a evitar que els ocells niïn en el seu interior, i se'ls ha de donar una inclinació diferent de 0° per a facilitar la sortida de fums.

L'espai dintre d'una xemeneia és dit «ducte» o «conducte de fum». Les xemeneies poden trobar-se en edificis, locomotores o en vaixells. El corrent d'aire que origina el foc i que fa que el fum ascendeixi per la xemeneia es denomina «tir». El curull és el barret o pinacle que evita que hi entri l'aigua de pluja dins la xemeneia.[2]

A l'edat mitjana els aliments sovint es col·locaven en calderons metàl·lics que penjaven damunt del foc, i en els llocs de cocció la gent s'aplegava de manera natural per escalfar-se, il·luminar-se, tenir seguretat i aliments. Durant el renaixement, les famílies acomodades disposaven d'espais i objectes cada cop més especialitzats, i les cuines apareixen com espais diferenciats i fora dels ulls de les visites, i com el fum i el sutge havien estat un gran problema, al segle XVI van començar a ser molt utilitzades les xemeneies que aspiraven el fum, facilitant la respiració.[3]

El terme xemeneia també pot aplicar-se a aspectes de la naturalesa, particularment en formacions rocoses.

Desenvolupament

[modifica]

  • Q = taxa de fum a la xemeneia, m³/s
  • A = àrea de la secció transversal de la xemeneia, m²
  • C = coeficient de descàrrega (~ 0,65 a 0,70)
  • g = acceleració de la gravetat, 9,81 m/s²
  • H = alçada de la xemeneia, m
  • Ti = mitjana de la temperatura interna, K
  • Te = temperatura externa ambient, K

Tiratge

[modifica]

El tiratge del fum és important en una xemeneia. La geometria de la campana, el conducte de fums i la sortida per la teulada han d'estar ben combinats.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. DCVB: Fumera.
  2. «Xemeneia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Lopes Ramos, Ana. «The origins of the kitchen» (en anglès). John Desmond Ltd, 2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
  4. Agustí, M. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617, p. 148. 
  5. Escorial. Real Monasterio-Palacio de El Escorial: estudios inéditos en commemoración del IV centenario de la terminación de las obras (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Centro de Estudios Históricos, Departamento de Arte 'Diego Velázquez', 1987, p. 82. ISBN 978-84-00-06664-2.