Vés al contingut

Vocal quasioberta central

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:00, 30 juny 2021 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula IPAVocal quasioberta central
ɐ
Número AFI324
Codificació
Entitat (decimal)ɐ
Unicode (hex)U+0250
X-SAMPA6
Kirshenbaum&"
Braille⠲ (braille pattern dots-256)⠁ (braille pattern dots-1)
So
noicon

La vocal quasioberta central és un tipus de so vocal utilitzat en alguns parlars. El símbol de l'Alfabet Fonètic Internacional que representa aquest so és [ɐ], una a minúscula llatina capgirada.

Característiques

[modifica]
  • T�� el primer grau d'obertura, semioberta, que significa que la posició de la llengua és similar a una vocal oberta però lleugerament més estreta.
  • El punt d'articulació és central, és a dir que la llengua se situa a mig camí entre una vocal anterior i una posterior.
  • El caràcter d'arrodoniment és indefinit.

Utilització

[modifica]

En català representa el so especialment obert de la vocal neutra que es dona en català barceloní[1] en lloc del so estàndard [ə], per exemple [bɐɾsɐˈlonɐ].

En altres llengües:

Referències

[modifica]
  1. Rafel i Fontanals, Joaquim. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional (pdf). Barcelona: Insitut d'Estudis Catalans, 1999, p. 14.