Eulogi Despujol i Dusay

Eulogi Despujol i Dusay

Gravat de Despujols y Dusay publicat a La Ilustración Española y Americana el 30 d'octubre de 1891.
Nom original	(es) Eulogio Despujol
Biografia
Naixement	(es) Eulogio Despujol y Dusay 11 març 1834 Barcelona
Mort	18 octubre 1907 (73 anys) Riba-roja de Túria (País Valencià)
Senador al Senat espanyol
12 març 1896 – 17 octubre 1907 Circumscripció electoral: senador vitalici
Capità general de Catalunya
10 gener 1896 – 28 desembre 1899 ← Valerià Weyler i Nicolau – Manuel Delgado y Zuleta →
Governador de Filipines
17 novembre 1891 – 27 febrer 1892 ← Valerià Weyler i Nicolau – Federico Ochando Chumillas →
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juny 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Aguadilla
Governador de Puerto Rico
16 abril 1878 – 19 abril 1881 ← José Gámir y Maladén – Segundo de La Portilla Gutiérrez →
Capità general de València
1r abril 1876 – 16 abril 1878 ← Manuel Lassala i Solera – Ramón Fajardo Izquierdo →
Capità general d'Aragó
6 abril 1875 – 25 juliol 1875 ← Carlos Yauch Condamy – Ramón Fajardo Izquierdo →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Rang militar	general
Altres
Títol	Comte
Premis
Creu Llorejada de Sant Ferran  Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell  Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu vermell

Eulogi Despujol i Dusay (Barcelona, 11 de març de 1834 - Riba-roja de Túria, 18 d'octubre de 1907), I comte de Casp, fou un militar, polític i governador colonial català.

Era fill del militar i polític carlí Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi, comte de Fonollar, Marquès de la Palmerola i Baró de Montclar. El 1852 ingressà a l'estat major de l'Exèrcit espanyol. El 1860 participà en la guerra d'Àfrica sota el comandament de Joan Prim i Prats i el 1861 a la guerra de la restauració a Santo Domingo, on assolí el grau de tinent coronel.^[1]

Després va tornar a la Península, on es va posar de part de la restauració borbònica i va lluitar, per una banda, contra els insurrectes republicans de Saragossa (1874), i per altra en la Tercera Guerra Carlina, derrotant Marco de Bello al Maestrat i a Casp. Alfons XII el va nomenar comte de Casp en 1878 per la victòria obtinguda en Casp sobre les forces carlines.^[2] Va ser successivament capità general de Castella la Nova i de València (1876-1878), governador de Puerto Rico (1878-1881, de les Filipines (1891-1893) i capità general de Catalunya (1896-1899). Durant el seu mandat a Catalunya fou conegut per declarar l'estat de guerra quan es va produir el moviment del Tancament de Caixes.^[1] També fou diputat del congrés per la província de Puerto Rico a les eleccions generals espanyoles de 1884, districte d'Aguadilla, Congrés dels Diputats: ^[3] senador vitalici des de 1896 i per dret propi en 1903.^[4] Fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i la gran creu de l'orde americà d'Isabel la Catòlica

El 7 de juliol de 1892 va ser el responsable de l'arrest de José Rizal i la seva posterior deportació a l'illa de Mindanao.^[5]

• Garrabou, Joan. Presència catalana a les Filipines. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 8484150240. 
• Rodrigo y Alharilla, Martín «La cuestión Rizal, memoria del gobernador general Despujol (1892)». Revista de Indias, 58, 213, 1998, pàg. 365-383. Arxivat de l'original el 2012-07-01. ISSN: 0034-8341 [Consulta: 23 gener 2015].
• [1]Walls y Merino, Manuel. El general Despujol en Filipinas. Madrid: Librería de Fernando Fe, 1892, p. 31. 

Càrrecs públics
Precedit per: José Gamir Maladen	Governador de Puerto Rico 1878- 1881	Succeït per: Segundo de la Portilla Gutiérrez
Precedit per: Valerià Weyler	Governador de les Filipines 1891- 1893	Succeït per: Federico Ochando
Precedit per: Valerià Weyler	Capità General de Catalunya 1896- 1899	Succeït per: Manuel Delgado y Zuleta