sia

sia

1. Indicació d’alternativa.

sia

1. (arcaisme, septentrional, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ésser/ser.
2. (arcaisme, septentrional, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ésser/ser.

• Síl·labes: si·a (2)
• Anagrames: ais ^(alfagrama), Isa

• Obres de referència: DIEC, DNV

sia

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de esser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de esser
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de esser

sia

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de essere
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de essere
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de essere
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de essere