os

Potser volíeu: -os, OS, Os, -ós, ós

Multilingüe

Símbol

os

Codi de llengua ISO 639-1 de l'osseta.

Català

Pronúncia(i): (anatomia, lletra) /ˈɔs/
Rimes: -ɔs
Pronúncia(i): (mamífer) /ˈos/
Rimes: -os
Etimologia: Anatomia: del llatí vulgar ossum, del clàssic ōs, segle XIV.
Etimologia: Mamífer: del llatí ursus, segle XIV.

Nom

os m. ‎(plural ossos)

Òrgan dur i resistent, no gaire pesant, que forma l'esquelet dels vertebrats.
(figurat) mandra

Derivats

ossada, ossera

Traduccions

Òrgan de l'esquelet

Alemany: Knochen ^(de) m.
Anglès: bone ^(en)
Basc: hezur ^(eu)
Castellà: hueso ^(es) m.
Danès: knogle ^(da) c., ben ^(da) n.
Eslovac: kosť ^(sk) f.
Esperanto: osto ^(eo)
Feroès: bein ^(fo) n.
Francès: os ^(fr)
Friülà: vuès ^(fur) m.
Gallec: óso ^(gl) m.
Grec: οστό ^(el) n. ‎(ostó)
Hebreu: עֶצֶם ^(he) m.
Indonesi: tulang ^(id)
Italià: osso ^(it)
Japonès: 骨 ^(ja)
Llatí: os ^(la) n.
Llengua de signes catalana: OS ^(csc)
Neerlandès: been ^(nl) n.
Occità: òs ^(oc) m.
Polonès: kość ^(pl) f.
Portuguès: osso ^(pt) m.
Romanès: os ^(ro) n.
Rus: кость ^(ru) f. ‎(kost)
Sard: ossu ^(sc)
Serbocroat: кост ^(sh), kost ^(sh)
Sicilià: ossu ^(scn) m.
Suec: ben ^(sv) n.
Turc: kemik ^(tr)
Txec: kost ^(cs) f.
Xinès: 骨頭 ^(zh) ‎(骨头, gǔtóu)

Nom

os m. ‎(plural ossos, femení ossa)

Mamífer omnívor, pelut, molt voluminós, amb cua i orelles rodones i urpes llargues i dures, quadrúpede que també es manté en dues potes (Ursidae).

Variants

ós (grafia obsoleta)

Derivats

Traduccions

Mamífer Ursidae

Alemany: Bär ^(en) n.
Anglès: bear ^(en) n.
Asturià: osu ^(ast)
Basc: hartz ^(eu)
Bretó: ourz ^(br) m., arzh ^(br)
Castellà: oso ^(es) m.
Cors: orsu ^(co)
Danès: bjørn ^(da) c.
Eslovac: medveď ^(sk) m.
Esperanto: urso ^(eo)
Francès: ours ^(fr) m.
Friülà: ors ^(fur) m.
Gallec: oso ^(gl) m.
Grec: αρκούδα ^(el) f. ‎(arkuda)
Grec antic: ἄρκτος ^(grc) f. ‎(árktos)
Italià: orso ^(it) m.
Llatí: ursus ^(la) m.
Neerlandès: beer ^(nl) m.
Noruec: bjørn ^(no)
Occità: ors ^(oc) m.
Polonès: niedźwiedź ^(pl) m.
Portuguès: urso ^(pt) m.
Retoromànic: urs ^(rm) m.
Romanès: urs ^(ro) m.
Rus: медведь ^(ru) m. ‎(medved)
Sard: ursu ^(sc), ultzu ^(sc) m.
Sicilià: ursu ^(scn) m.
Suec: björn ^(sv)
Txec: medvěd ^(cs) m.

Nom

os f. pl.

Forma plural de o.

Miscel·lània

Anagrames: so ^(revers), só

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Gallec

Pronúncia: /os/

Article

os m. pl.

forma plural de o

Pronom

os m. pl.

forma plural de o

Miscel·lània

Síl·labes: 1
Anagrames: so ^(revers), só

Llatí

Pronúncia: [1] /oːs/, [2] /os/
Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *h₃éh₁os, de l'arrel *ōus-; la mateixa que va donar en eslau ѹста, usta, o en sàncrit आस् ‎(ās). [2] Del protoindoeuropeu *h₃ésth₁, de l'arrel *ost- («os»); que va donar en grec antic ὀστέον ‎(ostéon) i en sànscrit अस्थि ‎(ásthi).

Nom

ōs n. ‎(genitiu ōris)

(Terminologia Anatomica) boca
veu, paraula
Uno ore
D'una sola veu, tots a una.
cara
In ore parentum liberos jugulat.
Ell va matar els nens davant dels pares (de cara).
obertura
proa

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ōs	ōra
Vocatiu	ōs	ōra
Acusatiu	ōs	ōra
Genitiu	ōris	ōrum
Datiu	ōrī	ōribus
Ablatiu	ōre	ōribus

Derivats

Nom

os n. ‎(genitiu ossis)

os