han

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈan/
Rimes: -an
Homòfon: ant
Etimologia: Del llatí *hant, de habent.

Verb

han

Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de haver.

Basc

Adverbi

han

allà

Derivats

hantxe

Romanès

Etimologia: [1] Del turc han.
Etimologia: [2] Del turc hān.

Nom

han n. ‎(plural hanuri)

alberg

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	han	hanul	(niște)	hanuri	hanurile
Genitiu-datiu	(unui)	han	hanului	(unor)	hanuri	hanurilor
Vocatiu		hanule, hane			hanurilor

Nom

han m. ‎(plural hani)

kan

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	han	hanul	(niște)	hani	hanii
Genitiu-datiu	(unui)	han	hanului	(unor)	hani	hanilor
Vocatiu		hanule, hane			hanilor

Suec

Pronom

han

ell

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=han&oldid=2403206»