copia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈpi.ə/
	balear /koˈpi.ə/, /kuˈpi.ə/
Occidental:	/koˈpi.a/

• Rimes: -ia

copia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de copiar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb copiar.

• Síl·labes: co·pi·a (3)
• Anagrames: acopi, acopí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈko.pja/
• Rimes: -opja
• Etimologia: Del llatí cōpia.

copia f. ‎(plural copias)

1. còpia

• Síl·labes: co·pia (2)

• copia. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkɔː.pja/
• Etimologia: Del llatí cōpia.

copia f. ‎(plural copie)

1. còpia

• Síl·labes: cò·pia (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkoː.pɪ.a/
• Etimologia: Del prefix co- i ops.

cōpia f. ‎(genitiu cōpiae)

1. subministrament, reserva
2. riquesa, abundor
3. tropes, reforços, contingent

   «Caesar partitis copiis cum Gaio Fabio legato et Marco Crasso quaestore celeriterque effectis pontibus adit tripertito, aedificia vicosque incendit, magno pecoris atque hominum numero potitur.» (Juli Cèsar, De Bello Gallico, 6)

   Cèsar, havent dividit les seves tropes amb C. Fabi, el seu lloctinent, i M. Cras el seu qüestor, i havent construït ràpidament uns ponts, penetrà en el país en tres divisions, cremà les cases i les viles, i prengué possessió d'un gran nombre de bestiar i persones.

• cōpiōsus
• cornūcōpia