caixa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈka.ʃə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈkaj.ʃa/
	valencià /ˈkaj.ʃa/, /ˈka.ʃa/

• Rimes: -ajʃa
• Etimologia: De *cacsa, palatalització del llatí capsa, segle XIV. Cognat de l’occità caisa, el francès caisse, el castellà caja. Doblet del cultisme capsa.

caixa f. ‎(plural caixes)

1. Receptacle rígid relativament gran destinat a guardar-hi objectes, embalar-los o transportar-los, normalment és de fusta de forma rectangular o quadrada.
2. (música) caixa clara
3. (valencià central, valencià meridional) capsa
4. Conjunt de vuit feixos de paper o setze raimes, vuit mil fulls.

• encaixar

• caixa acústica: element reverberatori que augmenta la intensitat de so d'algun aparell
• caixa negra: artefacte què enregistra els paràmetres de vol dels avions
• caixa enregistradora: aparell destinat a registrar el valor de les vendes i a guardar-hi provisionalment els documents de pagament.
• caixa de cabals o caixa forta: recipient destinat a guardar-hi coses de valor.

• capsa (caixa petita)
• Quantitat de paper: baló (10.000), caixa (8.000), bala (5.000), feix (1.000), raima (500), mà de paper (25), quadern (5)

• Síl·labes: cai·xa (2)
• Anagrama: xaica

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot