Zona franca
Una zona franca (o zona de lliure comerç) és un territori molt ben delimitat d'un país on es gaudeix d'alguns beneficis tributaris, com ara el no pagament de drets d'importació de mercaderies o el no cobrament d'alguns impostos.[1] Esta regulat per Conveni de Kyoto del 1973, revisat el 1999.[2][3]
Molts governs estableixen zones franques en regions apartades o perifèriques econòmicament per tal d'atraure capitals i de promoure el desenvolupament econòmic de la regió. A les zones franques solen crear-s'hi grans centres de compra i s'hi instal·len tot sovint, també, indústries maquiladores o magatzems especials per a les mercaderies en trànsit. Un exemple paradigmàtic de zona franca a Catalunya és la Zona Franca de Barcelona.[4]
De vegades són anomenades ports francs,[5] per una analogia amb els ports lliures coneguts des de fa molt de temps: els ports lliures de taxes duaneres o amb regulacions de taxes favorables; per exemple, el de Trieste. Sovint els ports francs són part de zones franques.
Referències
modifica- ↑ «Zona franca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sabry, Fouad. Industrialización por sustitución de importaciones: Revelando la transformación económica, el poder de la industrialización por sustitución de importaciones (en anglès). One Billion Knowledgeable, 2024-02-03, p. 131.
- ↑ Segovia, Ramiro Araújo «Comentarios sobre el convenio de Kyoto para la armonización y simplificación de procedimientos aduaneros». International Law: Revista Colombiana de Derecho Internacional ., 2005.
- ↑ Ortega, Eloísa «La zona franca de Barcelona: de puerto franco a polígono industrial». Revista de geografía, 11, 1977, pàg. 89–106. ISSN: 0048-7708.
- ↑ Sabry, Fouad. Lista de Friedrich: Revolucionando la economía, dando rienda suelta a la visión de Friedrich List (en anglès). One Billion Knowledgeable, 2024-02-07, p. 100.