Xianfeng

Xianfeng
	;
Nom de temple	ᠸᡝᠨᡯᡠᠩ i 文宗
Nom pòstum	ᡳᠯᡝᡨᡠ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ, 協天翊運執中垂謨懋德振武聖孝淵恭端仁寬敏莊儉顯皇帝 i 協天翊運執中垂謨懋德振武聖孝淵恭端仁寬敏顯皇帝
Biografia
Naixement	(mnc) ᡳ ᠵᡠ ; 17 juliol 1831 ; Antic Palau d'Estiu (Dinastia Qing)
Mort	22 agost 1861 (30 anys); residència de muntanya de Chengde (RP Xina)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Dingling (Qing dynasty) (en)
Emperador de la Xina Dinastia Qing
	9 març 1850 – 22 agost 1861 (mort en el càrrec) ; ← Emperador Daoguang – Tongzhi →
Príncep hereu
	25 febrer 1850 – 9 març 1850
Dades personals
Religió	Budisme
Activitat
Ocupació	emperador
Família
Família	House of Aisin-Gioro (en)
Cònjuge	Empress Xiaodexian ; Consort Xi ; Consort Lu ; Consort Ji, of the Wang clan ; Consort Qing ; First Class Female Attendant Ping ; Noble Consort Wan ; Imperial Noble Consort Duanke ; Empress Dowager Ci'an ; Noble Consort Mei ; Cixi ; Imperial Noble Consort Zhuangjing ; First Class Female Attendant Chun
Fills	Prince Min of the Second Rank; () Noble Consort Mei; Kurun Princess Rong'an; () Imperial Noble Consort Zhuangjing; Tongzhi; () Cixi
Pares	Emperador Daoguang i Empress Xiaoquancheng
Germans	Kurun Princess Shou'an; State Princess Duanmin; State Princess Duanshun; Princess of the second rank Shou-Zang; State Princess Shou-En; Princess of the second rank Shou-Xi; State Princess Shou-Zhuang; Yixuan, Prince Chun; Prince Gong; Yicong; Prince Yiwei; Yikang; Yichi; Yiho; Yihui

Xianfeng —nom de naixement manxú: Aisin-Gioro I Ju, nom xinès: Aixin-Jueluo Yizhu, nom d'emperador i de regnat : Xianfeng, nom de temple: Qing Wenzong^[1] —(17 de juliol de 1831, Palau Imperial d'Estiu, Pequín, Xina - 22 d'agost de 1861, Jehol (actual Chengde)^[2] Xina), novè emperador de la dinastia Qing i setè emperador Qing que va governar sobre tota la Xina entre 1850 i 1861.^[3]

Yizhu tenia reputació de tenir bones capacitats en literatura i administració, fet que li va servir per que el seu pare es decidís per ell com a successor.^[4]

Va nàixer prematurament i sempre va tenir una salut delicada. A causa d'una caiguda d'un cavall en una cacera va quedar coix. Era sexualment molt actiu i va arribar a tenir 19 concubines.

Tenia molt interès pels temes artístics; era un bon pintor, componia melodies i lletres per a òperes, sabia tocar la flauta i el tambor.^[5]

Va morir el 22 d'agost de 1861 al Palau de Jehol a 230 km al nord-est de Pequín i fou enterrat a les Tombes Qing Orientals a 125 km de Pequín, al mausoleu de Dingling (tomba de la quietud o calma).^[6]

Família

Era el quart fill de l'emperador Daoguang i de l'emperadriu Xiaoquancheng.

Consorts:

Emperadriu Xiaodexian (孝德顯皇后薩克达氏).
Emperadriu Ci'an (慈安太后).
Emperadriu Cixi i posteriorment Noble Consort Yi 懿貴妃)
Consort Li, i Imperial posteriorment Noble Consort Zhuangjing (庄靜皇貴妃)
Imperial Noble Consort Duanke (端恪皇貴妃)
Noble Consort Mei (玫貴妃)
Noble Consort Wan (婉貴妃)
Consort Lu (璷妃)
Consort Ji (吉妃)
Consort Xi (禧妃)
Consort Qing (慶妃)
Concubina Imperial Yun (雲嬪)
Concubina Imperial Rong (容嬪) Concubine Shu (璹嬪) (d. 1874) of the Manchu Yehenara clan.
Concubina Imperial Yu (玉嬪)

Fills:

Zaichun, (fill de l'emperadriu Cixi) que va ser l'emperador a la mort de Xianfeng amb el nom de Tongzhi .
Segon fill (1858) de Noble Consort Mei.
Princesa Kurun Rong'an (榮安固倫公主), filla de la Consort Zhuangjing.

Filla adoptiva: Princesa Kurun Rongshou (榮壽固倫公主).

Regnat

El regnat de Xianfeng va estar marcat per un conjunt d'esdeveniment negatius, i per una situació econòmica desastrosa (cost de les guerres, males collites, etc.) en gran part heretada del seu pare l'emperador Daoguang i que com aquest va seguir sense entendre ni conèixer les actituds i pensaments dels occidentals. D'alguna forma va continuar amb el procés de decadència de la dinastia Qing.^[1]

Els fets negatius més significatius dels seu regnat es poden resumir en:

ANY	ESDEVENIMENT
1856-1860	Segona Guerra de l'Opi, amb la invasió, saqueig i crema per part de les forces occidentals (anglesos i francesos) del Palau Imperial de Pequín, amb el conseqüent Tractat de Tianjin i la Convenció de Pequín^[4]
1850-1864	La rebel·lió dels Taiping
1853-1868	La rebel·lió de Nien al nord de la Xina (Anhui, Jiangsu, Henan i Shandong)^[7]
1858-1860	Pèrdua de part de Manxúria a mans de Rússia^[8]
1855-1873	Rebel·lió musulmana a Yunnan ^[7]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xianfeng

↑ ^1,0 ^1,1 «Xianfeng Emperor» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
↑ «Xianfeng. Emperor of Qing dynasty» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
↑ «Qing Dynasty Emperors» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
↑ ^4,0 ^4,1 «Xianfeng Emperor» (en anglès), 19-12-2012. [Consulta: desembre 2015].
↑ Chang, Jung. Cixí, La Emperatriz (en castellà). Madrid: Santillana/Taurus, 2014, p. 594. ISBN 978-84-306-0952-9.
↑ «Xianfeng emperor» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-20. [Consulta: desembre 2015].
↑ ^7,0 ^7,1 Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2006, p. 495. ISBN 978-84-7290-555-9.
↑ «Gallery of Historical Characters. Qing Dynasty Emperors who lived in the Forbidden City» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Xianfeng Emperor» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].

[2] «Xianfeng. Emperor of Qing dynasty» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].

[3] «Qing Dynasty Emperors» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].

[:1-4] 4,0 ^4,1 «Xianfeng Emperor» (en anglès), 19-12-2012. [Consulta: desembre 2015].

[5] Chang, Jung. Cixí, La Emperatriz (en castellà). Madrid: Santillana/Taurus, 2014, p. 594. ISBN 978-84-306-0952-9.

[6] «Xianfeng emperor» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-12-20. [Consulta: desembre 2015].

[:2-7] 7,0 ^7,1 Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2006, p. 495. ISBN 978-84-7290-555-9.

[8] «Gallery of Historical Characters. Qing Dynasty Emperors who lived in the Forbidden City» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].

[1]