Xavos

Hydrocharis morsus-ranae és una planta perenne amb un creixement estolonífer, que arriba a un diàmetre de 0,1 a 1,5 metres. Forma rosetes individuals que van d'1 a 30 cm. Tot i que principalment té plantes masculines i femenines separades, de vegades mostra els dos sexes en diferents brots dins d'un grup de plantes (genet) en lloc de dins de la mateixa roseta.^[3] La planta té arrels blanques no ramificades que s'estenen fins a 50 cm amb nombroses arrels amb pèls estesos. Les fulles flotants circulars mostren un aerènquima visible a la superfície inferior. Els pecíols esvelts, de 6–14 cm, tenen dues estípules laterals lliures a la base.^[4]

Les flors d' Hydrocharis morsus-ranae tenen característiques úniques. Són mascles o femelles, i ambdós són simètriques i atrauen insectes per a la pol·linització. Les flors masculines s'agrupen d'una manera determinada, amb 2-5 cabdells coberts per dues fulles protectores. Aquestes fulles porten les dues primeres flors que floreixen. En canvi, les flors femenines creixen sempre soles i van envoltades d'una única estructura tubular. Tant les flors masculines com les femenines tenen tres sèpals de color vermella verdosa i pètals blancs. És important destacar que totes les altres parts reproductives d'aquestes flors són de color groc brillant.^[6]

Hydrocharis morsus-ranae és originari d'Europa i Àsia i n'hi ha en rius de flux lent, aigües estancades, séquies aquàtiques i braços morts de rius.^[5] A la primeria, es va introduir al Canadà i a l'Amèrica del Nord el 1932 i s'ha convertit en invasiu a l'est del Canadà i en alguns estats del nord dels Estats Units. El mos de granota europea es considera una plaga en aquestes regions, per tal com colonitza les vies navegables i forma denses masses de vegetació a la superfície i n'amenaça la biodiversitat autòctona. Així, és prohibit de comercialitzar o transportar aquesta planta en estats com Washington o el Minnesota.^[7]

Hydrocharis morsus-ranae tendeix a acumular més metalls en el seu òrgan quan creix prop de les fàbriques en comparació amb les granges o àrees recreatives. La planta naturalment té grans quantitats de certs metalls com el potassi, el cobalt, el ferro i el nitrogen, independentment d'on creixi. Els recercadors van descobrir que la planta és bona per absorbir i emmagatzemar metalls específics, cosa que la converteix en un candidat potencial per a netejar la pol·lució de l'aigua. Tanmateix, cal més recerques que esbrinin on trobar les millors condicions per al seu creixement i assegurar-se que massa quantitat de metalls no danyen la planta.^[5]