Winchita
La winchita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel winchita. Anomenada així per Howard J. Winch, geòleg britànic i químic de la pedrera Kajlidongri, qui va descobrir el mineral.
Winchita | |
---|---|
Fórmula química | ☐{CaNa}{Mg₄Al}(Si₈O22)(OH)₂ |
Epònim | Howard J. Winch (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.20 |
Dana | 66.1.3b.1 |
Heys | 14.25.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 9,83Å; b = 18,06Å; c = 5,3Å; β = 104,45° |
Grup espacial | grup espacial C2/m |
Color | blau cobalt a blau violeta, gris espígol, gris, incolor |
Duresa | 5,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | gris-blau clar |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,636 nβ = 1,646 nγ = 1,658 |
Birefringència | δ = 0,022 |
Dispersió òptica | feble |
Impureses comunes | Ti, Mn, Na, K |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA2012 s.p. |
Símbol | Wnc |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa winchita és un silicat de fórmula química ☐{CaNa}{Mg₄Al}(Si₈O22)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la winchita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, manganocummingtonita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Estructura cristal·lina
modificaEls minerals del grup de la winchita són amfíbols de sodi i calci amb A(Na+K+2Ca)<0,5 i amb C(Al+Fe3++2Ti)<1,5; la posició W pot contenir hidròxid, fluor i clor. En el cas de la winchita, la posició C2+ és dominada per magnesi; la C3+ per alumini, i la W per hidròxid.
Formació i jaciments
modificaLa pedrera o mina Kajlidongri, a Madhya Pradesh (Índia), es considera generalment com a localitat tipus, però el mineral trobat allà correspon realment a la ferrowinchita (o com a mínim la seva composició).[2] La winchita es troba en esquists en dipòsits de manganès de baix grau metamòrfic; en metabasalts de les fàcies jadeïta-glaucòfan i amfibolita-eclogita; en cherts manganífers de fàcies d'esquists blaus. S'ha descrit associada a calcita, microclina, diòpsid, plagiòclasi, apatita, tremolita (mina Kajlidongri, Índia); omfacita, granat, rútil, quars, actinolita, epidota, albita, titanita, apatita (Illa Margarita, Veneçuela); actinolita, glaucòfan, albita, quars (Califòrnia, EUA).[2]