Wairakita
La wairakita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el nom de la localitat de Wairakei, a Nova Zelanda, la localitat tipus d'aquesta espècie.
Wairakita | |
---|---|
Fórmula química | Ca(Al₂Si₄O₁₂)·2H₂O |
Epònim | Wairakei |
Localitat tipus | Llac Taupo, Àrea geotermal de Wairakei, Wairakei, Taupo, Waikato, Illa del Nord, Nova Zelanda |
Classificació | |
Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.02 |
Dana | 77.1.1.3 |
Heys | 16.9.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 13,69Å; b = 13,64Å; c = 13,56Å; β = 90,51° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | grup espacial 15 |
Color | incolor a blanc |
Exfoliació | distingible/bona en {100} |
Fractura | concoidal |
Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
Lluïssor | vítria, mat |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
Índex de refracció | nα = 1,498 nγ = 1,502 |
Birefringència | δ = 0,004 |
Angle 2V | mesurat: 70° a 105° |
Dispersió òptica | molt feble |
Impureses comunes | Fe, Mg, Sr, Na, K, Cs |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1997 s.p. |
Any d'aprovació | 1955 |
Símbol | Wrk |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa wairakita és una zeolita de fórmula química Ca(Al₂Si₄O₁₂)·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'analcima.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wairakita pertany a «09.GB - Tectosilicats amb H₂O zeolítica, amb cadenes de connexions senzilles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: amonioleucita, analcima, hsianghualita, lithosita, leucita, pol·lucita, kirchhoffita, laumontita, yugawaralita, roggianita, goosecreekita, montesommaïta i partheïta.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta al llac Taupo, a l'àrea geotermal de Wairakei, a Waikato, a l'illa del Nord de Nova Zelanda. Tot i no ser gaire abundant, ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.