He ordenat el tema dels interviquis a les pàgines d’ajuda per aquesta funció;

En principi he trobat que, en català hi ha dues pàgines dedicades al tema: Viquipèdia:Enllaços entre viquipèdies i Ajuda:Enllaç interviqui, per aquest motiu he cercat les pàgines que en cada idioma portaven un o altre títol, finalment n’he identificades 52, 29 Viquipedia:Interviqui i 23 Ajuda:Interviqui (salvat algun possible error per l’alfabet).

Ja me n’havia adonat que els continguts eren similars i que ens els diferents idiomes, tret d’alguna excepció, no li feien gaire cas a una modalitat o altre a l’hora de posar les interviquis. Però jo a la meva.

Be, finalment, el resultat és que només 3 idiomes tenen les dues modalitats de pàgina, el català, l’anglès i el polonès (alguns més ho sembla però estan redireccionats a una sola forma) i realment qui cerqui informació sobre el tema troba la mateixa a una o altra modalitat.

No és més senzill disposar d’una sola pàgina? I en tot cas, no seria millor tenir tots els links agrupats, encara que en dos casos estassin duplicats?

Ja és curiós que la pàgina de les interviqis tengui un conflicte d’interviquis.--Lliura (disc.) 21:27, 6 ago 2010 (CEST)Respon

Tenim un problema de definició sobre què va a l'espai "Ajuda" i què a l'espai "Viquipèdia", i de fet també el tenen en altres Viquipèdies excepte l'anglesa. Ni tant sols tenim una pàgina com en:Wikipedia:Namespace que ho expliqui. Entenc que en l'espai Viquipèdia hi haurien d'anar les pàgines específiques d'aquest projecte, on s'expliquen criteris i normes propis. L'espai d'Ajuda és més genèric, sobre ajuda del programari, i que hauria de servir gairebé igual per a tots els projectes germans. A l'anglesa van acabar decidint que tota ajuda va a Meta i en fan una còpia en local. En concret, la pàgina Ajuda:Enllaç interviqui és una traducció de la pàgina m:Help:Interwiki linking, copiada a en:Help:Interwiki linking. Per una breu ajuda específica de la Viquipèdia ja està previst un annex al final. Com que la pàgina Viquipèdia:Enllaços entre viquipèdies no explica cap política pròpia, es podria resumir en l'annex de l'ajuda i redirigir. --V.Riullop (parlem-ne) 22:15, 6 ago 2010 (CEST)Respon

Si ho he entès bé proposes unificar en Ajuda:, me sembla bé, però trob que una modificació aíxi a un a pàgina d'aquestes, correspon a algun quefe, jo m'en puc cuidar dels interviquis. --Lliura (disc.) 09:33, 8 ago 2010 (CEST)Respon

Bon dia a tots, ja fa una bona estona ara, havia encetat aquest debat sobre la pertinència de tindre designacions/categories del tipus "Escriptors francesos en occità" que a mi no em sembla gaire encertada i fins i tot deplorable pel sucursalisme que suposa. Com ho deia abans, fins i tot els mateixos francesos designen els cantants, escriptors o el que siga amb l'adjectiu "occità". Han de ser els catalans més jacobins i "nacionalistes" que els nostres veïns? Que no es vullga dir (o tinga por de dir) "català" a un escriptor és un debat intern a la societat catalana que no s'hauria de traslladar a les altres minories, un escriptor bretó també és bretó i un autor tibetà és tibetà punt! No ho sé, vos ho dic ja que és un dels factors que m'impedeix crear articles sobre autors occitans de por de trobar-me amb un trobador del segle XIII definit com a francés (o com a anglés si vivia sota domini anglés ja que ben sovint s'ignora la història i el fet que les fronteres polítiques han canviat moltíssim abans...) i a més ens trobem amb coses extravagants del tipus "Sant Roc, sant de Llenguadoc-Rosselló", sort que no diuen que era president d'aquella regió artificial creada a finals del segle XX i que potser serà víctima d'una reorganització territorial els anys vinents... Llenguadoc és una realitat històrica, Llenguadoc-Rosselló una realitat política recent, s'han de distingir les coses clarament, per favor/sisplau! No ho sé, espere que manifestareu els vostres parers (a favor o en contra) per a canviar aquesta categoria rebaixadora (no crec que trobaríem justificat que els bretons, bascos o occitans posaren els catalans del Principat com a espanyols, tot i que pot ser el cas ja que no m'ho he mirat en detall...). Records i saluts, fins prest/prompte/aviat, Claudi/Capsot (disc.) 09:11, 7 ago 2010 (CEST)Respon

Jo penso que el més important hauria de ser el lector, i no pas les nostres opinions polítiques, etc. S'ha de pensar què informació és útil pel lector, i afegir-la. S un escriptor és francès i escriu en occità, per exemple, jo penso que s'hauria de categoritzar d'aquesta manera (i de totes les posisbles) Ferbr1 (disc.) 12:45, 7 ago 2010 (CEST)Respon

En principi estic d'acord amb Capsot, és cert, però, que l'occità medieval fou una llengua usada per autors de distintes nacionalitats, catalans sense anar mes lluny, itàlics i francesos, i aquesta me sembla una qüestió rellevant per a les seves respectives literatures, dit això, també és un disbarat històric qualificar de francesos a autors del segle XII i XIII, i innecessari als posteriors. --Lliura (disc.) 16:39, 7 ago 2010 (CEST)Respon

Em sembla que la proposta d'en Capsot parteix del plantejament, per mi jacobí, que Occitània és una realitat en liquidació que ha deixat de correspondre a un territori i que només són occitans els activistes occitanistes. En tota la categorització de biografies per origen a la Viquipèdia partim dels territoris. Així, per exemple, els categoritzem com a escriptors uruguaians tots els escriptors de l'Uruguai, independentment de si escriuen en castellà o en persa. Per contra, el que proposa en Capsot per Occitània és que ja només són occitans els escriptors que escriuen en occità, esborrant d'aquesta manera qualsevol relació entre Occitània i la resta d'escriptors (o de cantants o qualsevol altra categoria) que viuen a Occitània. D'alguns dels editors habituals de la Viquipèdia no em sorprendria aquest a posició, i perquè n'hi ha que han defensat no fer servir el terme occità més que per la llengua i esborrar totes les categories occitanes que tenim i fins i tot alguns articles, com ja van intentar fa anys amb els d'història d'Occitània amb l'argument que Occitània no existeix (estic simplificant la seva posició). El que em sorprèn és que en Capsot els faci costat i insisteixi en aquesta visió liquidadora.

El que fan les viquis en bretó, basc o occità no ho se massa, però sí que és veritat que la gent viu en un estat, li agradi o no. El que és discutible és si aquesta pertinença a un estat és rellevant o no a l'hora de categoritzar, i a la Viquipèdia vam decidir que era rellevant juntament amb la categorització cultural (o nacional, si voleu), i, per exemple, els catalans del sud posteriors a 1714 els categoritzem com a espanyols, a més de com a catalans. Aquesta categorització històrica, estatal i cultural porta feina, feina que en bona part tenim pendent, probablement perquè hi ha editors interessats en la categorització estatal i editors interessats en la categorització per àrea cultural, però pocs interessats en fer les dues compatibles. El cas dels occitans medievals està per fer, tot i que no veig evident que molts no fossin francesos (la formació de França és molt antiga, si més no de dret).--Pere prlpz (disc.) 01:11, 9 ago 2010 (CEST)Respon

Bon dia, em perdonareu escric amb un teclat francés (i no occità tot i ser en territori occità actualment) i no puc fer alguns accents aguts, llavors pose un apòstrof per ara i ja ho apanyaré després...Pere em sap molt de greu el que m'estàs dient... sobretot dir-me jacobi' a mi; hòstia en aquest estat és un insult suprem per als que lluiten per a les llengües minoritzades. Una cosa és el nom del territori (administratiu a més com la bestiesa de Llenguadoc-Rossello' aplicada constantment) i una altra els seus habitants: un president trau una majoria però no tots l'han votat, pot haver-hi fort racisme a una societat, no implica que tots so'n racistes! El que no em sorprén gens és la feblesa a la percepcio' de la realitat d'altres societats vistes de Catalunya estant (Barcelona deu ser el melic del mo'n)... Una falsedat és dir que tota la gent viu en un estat; és una visio' occidental, l'estat no afecta alguns pobles a algunes parts del mo'n i en general ho viuen molt bé sense... Qué passaria amb una gent que viu a la mar en aigües internacionals? Els estats so'n una creacio' bastant recent en un intent de l'ésser humà de delimitar i controlar l'espai i la natura. El territori de l'estat canviava molt abans... tot i que la percepcio' actual, volguda poli'ticament, és de fer pensar que els li'mits so'n naturals, justificats i inamovibles. Si hi haguera una Viquipèdia catalana anterior a la independència irlandesa hauria classificat els irlandesos com a britànics i ho hauria canviat després (?); no hauria fet gaires canvis si hagués considerat des de bon principi que l'element important és la realitat irlandesa i com la gent s'autodefineix... Quan era jo xicotet, la gent dels territoris no continentals no eren definits com a francesos i no es parlava de França per a ells. El canvi s'ha fet no fa gaire i veiem com es fan canvis a la realitat, les percepcions i les denominacions de la gent. Tampoc un ciutadà de la Corona d'Arago' no era un aragonés!

La societat catalana ha trobat una via de "consens" designant com a català "tota persona que viu, treballa i paga els impostos a Catalunya", cosa eminentment poli'tica, no sé si tots es defineixen com a catalans, ho dubte molt! i de fet correspon aci' a una perspectiva jacobina, és a dir "pertanys a una entitat poli'tica llavors has d'assumir la identitat (històrica o altra) del territori (5 m al sud o al nord, ja no ho ets!).I llavors que passa amb els altres, els catalans de l'estranger? els de la Catalunya del Nord, els fills d'immigrants... que no so'n catalans perque no paguen els impostos? Vejam, per a mi la identitat és un fet individual (i/o comunitari) assumit o no, de manera més o menys conscient, ben sovint lligat a la pertinença lingüi'stica (element que es vol sovint amagar o menystenir, en primera, segon o tercera llengua si convé...). Si hagueres viscut a l'estat francés, a Occitània més particularment, sabries que 1) una part de la poblacio' no té interés per l'occità (paraula o llengua), 2) el nom mateix provoca recels per a alguns grups més o menys minoritaris i poca gent es defineix com a occitana 3) alguna gent se sent incòmoda amb l'occità i/o l'occitanisme. Partint d'una lògica administrativa, no existeix cap entitat occitana, llavors el gentilici no es pot aplicar al conjunt dels habitants del territori... Jo, contràriament a tu aparentment, no so'c cap divinitat (administrativa o altra) per a determinar i/o decidir que al territori que denomine(m) Occitània, la gent s'ha de dir occitana. Jo si vols et convide per aci' i en debats amb tots els autòctons que vulgues i veuràs que aconsegueixes... Jo els hi dic "occità" als que sé que es defineixen com a occitans, els altres no els voldria ofensar si no es defineixen aixi'... però tu es veu que en saps més... A més mai no he proposat el que diu PerePlpz de llevar la categoria d'occità a ningu' (m'agradaria de tenir exemples d'escriptors definits com a occitans que no escriuen en occità, me'n pots buscar i donar alguns sisplau?) el que volia que s'entenguera és que jo (i d'altres supose) si cerque alguna informacio' sobre un autor occità (cosa que es diu habitualment a l'estat francés, estat superjacobi' per excel.lència) em trobe amb el fet que a la Viqui catalana se'ls categoritza primer com a indi'gens francesos que secundàriament escriuen en occità (fenòmen de moda? exotisme?). No m'interessa com a font principal saber si al seu DNI posen que és francés, japonés o marcià ja ho supose a partir d'algunes dades com la ciutat de naixença i vida... i a més perquè anar contra la voluntat de l'autor (com va ser el cas amb Joan Llui's Llui's)? si no volen ser francesos... :M'interessa el tema, l'occità i la produccio' de l'autor, quin interés té per a mi l'altre detall. Quan conec una persona, li demane d'on és però no li mire mai el DNI (de fet aixi' ja sabeu que no so'c cap guàrdia civil ni membre de cap cos policiac...). De fet existeix una clara discriminacio' pels no catalans. Si vaig a veure Max Roqueta (o Joan Bodon) la u'nica categoria que té és: "Escriptors francesos en occità" i cap escriptor català no té (directament) "Escriptors espanyols en occità", tingueu collons i reguleu-ho de manera igual! Els catalans apareixen com a espanyols després de trenta mil categories, cosa molt diferent del que passa amb els occitans i probablement altres minories. Existeixen a més febleses històriques, degudes a la percepcio' actual de les coses. Les coses eren molt diferents fins no fa gaire pel que fa al concepte de nacio' i nacionalitat, aixi' si l'estat (la corona de França de fet) francés és molt antic però no significà almenys fins al segle XV que una part important dels occitans no es definien com a francesos (et puc enviar molti'ssims exemples trets de documents diversos on la gent diu que "van a França" (jo tinc proves documentals, no parle sense proves; si t'interessen m'ho dius et faré alguna recerca...).

Feu el que vulgueu, hi ha discriminacio' volens nolens, i mentre que la denominacio' de francés en lloc d'occità serà la cosa privilegiada a les categories, no vos crearé cap article sobre cap autor occità, punt! i els u'nics que hi perdran serà la Viquipèdia. Si a la Viquipèdia catalana ha de manar el DNI (fins i tot per als trobadors!), que mane doncs!

Jo si algun dia m'han de fer una pàgina a aquesta viqui, potser evitaré que me la feren si s'ha de posar aquesta categoritzacio', és una cosa que pot ser ofensiva per a alguns de nosaltres.

Curiosament, el que fa la majoria de països no funciona aci' i és una perversitat del "poli'ticament correcte", vull dir és normal no tenir una categoria "escriptors italians"? i tindre 7 o 8 categories gairebé redundants per a Gimferrer com a "Escriptor barceloni' en català", "Escriptor barceloni' en castellà" etc... Tampoc no sé si tant important és el fet de fer tantes referències a Barcelona per a posar-ho a cada categoria? Acabe de mirar alguns escriptors parisencs i no hi apareix "Ecrivains parisiens" i no sé si és una categoria tant important... potser convindria mirar el que es fa a l'exterior de la Viqui. Jo francament no ho tinc clar, ho trobe molt embolicat i lluny del que pot buscar un usuari poc avesat a totes aquestes consideracions.

Tot i això, vull deixar clar que aprecie la faena de categoritzacio' i els intents que s'han fet per a defensar el nom "occità" o el de qualsevol altra minoria aci'.Capsot (disc.) 12:27, 9 ago 2010 (CEST) PD: Ja s'havia parlat del tema abans i alguns companys em comentaren que aquesta posicio' de no posar "occità" sense embuts ja no predominava, però pel que veig, aquesta vegada tampoc no es farà el canvi aparentment... qué hi farem! Capsot (disc.) 12:27, 9 ago 2010 (CEST)Respon

Si el que proposes és deixar de categoritzar les biografies per estat, em sembla una proposta legítima, però no s'hauria de proposar només pels occitans sinó per totes les biografies. Per altra banda, les propostes d'oblidar-nos dels estats en les categories sempre han trobat un cert suport en aquesta viqui però han estat força lluny del consens.

Si el que t'agradaria és que hi hagués categories intermèdies entre les de francesos i cada article, em sembla fantàstic perquè si hi fossin voldria dir que tenim prou articles com per omplir aquestes categories intermèdies i que algú ha fet la feina d'organitzar-les. Si per exemple tinguéssim cinc escriptors montpellerins en occità, la categoria dels articles seria la d'escriptors montpellerins en occità i no la d'escriptors francesos en occità (si a més algú es pren la molèstia de categoritzar els articles, és clar).

El tema de quines àrees fem servir per categoritzar els temes occitans, que també has tret, és interessant però complicat. Les divisions administratives són rellevants per molta gent i tenen el gran avantatge que es pot determinar sense dubte a quina divisió pertany cada punt només mirant qualsevol mapa. A mi em sembla que les regions històriques o naturals són igualment rellevants i es poden fer servir juntament amb les administratives, tal com hem pogut fer amb la categoria:Bearn o amb les categories del País Basc per territori. Ara bé, per això primer caldria trobar un criteri per saber on acaba exactament cada regió històrica (o cada país occità), i caldria trobar fonts acadèmiques prou bones i útils per fer això, si és que existeixen. A la viqui en occità sembla que ho tenen a mitges, però estaria bé saber quin mapa fan servir i d'on l'han tret.--Pere prlpz (disc.) 19:01, 9 ago 2010 (CEST)Respon

Bon vespre, si', de fet la cosa que em sembla important en el cas occità és la (sub)categoritzacio' dialectal, la ciutat no té cap importància, menys encara a les llengües minoritzades i al meu parer és de molt mal gestionar: deuen existir després categories provincials (o de vegueries)???... No crec que siga tant important categoritzar la ciutat (tot i que a la biografia si' que s'ha de dir...) En occità, a sota de la categoritzacio' "escriptor occità" que hauria de ser, al meu parer, la més alta (quan t'interesses a la llengua ja saps a quin estat es parla..., vejam tampoc no teniu "Escriptors de la Unio' Europea" i després "Escriptors europeus", "Escriptors del planeta Terra" i "Escriptors del Sistema Solar" més amunt; es pot prescindir d'algunes coses; trobeu normal que Vi'ctor Alexandre que ha escrit "No so'c espanyol" es retrobe al cap d'algunes categories catalogat com a escriptor espanyol!) i després es poden fer subcategories: escriptor gasco'/o de la Gascunya, escriptor llenguadocià/o del Llenguadoc, escriptor provençal/o de la Provença. També es poden fer categories temporals en funcio' del peri'ode i dels gèneres. Crec que la nacionalitat (d'estat) té interés per a les llengües grans tipus anglés, francés o espanyol (escriptor americaà, escriptor australià, escriptor britànic, escriptor francés, escriptor quebequés, escriptor mexicà...).

L'altre tema és de saber si una divisio' territorial recent i que només té vint o trenta anys de vida és superior a una divisio' territorial que té més de set segles... A més les regions franceses s'han de modificar ben aviat, la qual cosa implicarà reordenacio de les categories, més faena, més temps perdut i més maldecaps (quant de temps duraran els nous canvis?)... El que s'hauria de fer servir és la cosa més segura, en el cas occità: Gascunya, Llemosi', Provença, Alvernya, Llenguadoc, Delfinat i potser si convé de designar només els poli'tics membres d'aquelles entitats artificials amb una categoria: poli'tics del Llenguadoc-Rossello'.Les formes antigues tenen un segon avantatge, és la capacitat de formar adjectius, la qual cosa atesta de l'autenticitat, ets de Llenguadoc-Rossello' però no ets llenguadocrossellonés... Bé, ja continuarem parlant, gràcies pels teus aclariments! Capsot (disc.) 19:59, 9 ago 2010 (CEST)Respon

La qüestió de quina divisió és "superior" no ens afecta. Les qüestions que sí que ens afecten són quines divisions són enciclopèdicament rellevants (o sigui, quines es poden fer servir per fer categories) i, d'aquestes, per quines hi ha algú amb ganes de fer la feina de dur-les a la pràctica.

I per altra banda, saps d'on hauríem de treure on acaba exactament la Gascunya i comença el Llenguadoc (per exemple)? Un mapa detallat o una llista de municipis seria interessant.--Pere prlpz (disc.) 20:04, 9 ago 2010 (CEST)Respon

Bon dia Pere (i tots els altres), si' s'arriba a una solucio' que no siga estatalista (i per tant al meu parer sucursalista...) pots comptar amb mi per a fer/reorganitzar algunes categories (ara bé, si no opina més gent...). Pel que fa als li'mits de la Gascunya (no tinc gens clar l'u's de l'article o no...), hi ha un mapa clarament fals a l'article d'aquesta regio', el segon... i he vist que ja havi'eu tingut una conversa abans, es pot traure perque ocupa només un terç de l'extensio' gascona i tampoc no sembla correspondre a cap entitat històrica tot i que s'acosta una miqueta al Bearn. El mapa més preci's que tinc a mà és el següent:[[1]], espere que t'/vos ajudarà si has/heu de fer canvis (jo de fer mapes només en sé una miqueta...). Si no fos prou el mapa, m'ho dius i en buscaria un altre (ara bé, els li'mits històrics també han fluctuat i això seria probablement la Gascunya màxima i el domini lingüi'stic. Bàsicament, el li'mit segueix la Garona fins a la part de baix en que el departament d'Arieja (artificial), gairebé tallat pel mig, té una part llenguadociana i una gascona. Records, Claudi/Capsot (disc.) 09:31, 10 ago 2010 (CEST)Respon

El primer pas es dir quin criteri seguim per definir les regions / categories. L'ideal seria un mapa complet i detallat de les regions occitanes o una llista de municipis, amb referències, i es pot fer de tot Occitània o de les regions una a una, a mida que es vagin fent les categories. Un cop definit, per exemple, que és el Llenguadoc, no crec que hi hagi cap inconvenient a començar a omplir la categoria:Llenguadoc o la categoria:Llenguadocians i les seves subcategories, sense que, naturalment, això vulgui dir buidar altres categories, com les estatals o administratives, a menys que els articles hi segueixin pertanyent indirectament a través de les noves categories.

Per cert, compte amb la Gascunya, que no tota pertany a l'estat francès, de manera que per molts articles gascons coexistiran categories gascones i franceses.

I una última cosa: la Viquipèdia guanya uns milers d'articles cada mes. Per fer una categoria cal que algú estigui disposat a fer la feina de fer-la i posar-hi els articles, però també que hi hagi una esperança raonable que aquesta categoria serà mantinguda i algú es mirarà que els nous articles que es facin hi vagin anant a parar.--Pere prlpz (disc.) 11:26, 10 ago 2010 (CEST)Respon

Home, amb el temps que passe a la Val d'Aran pel Grop de Lingüistica Occitana, bé que ho sé. No l'he esmentada ja que es tracta d'una evidència per un català cultivat... Per la resta, m'ho he de llegir amb més calma i cura ja que no conec totes les categories i no so'c cap especialista de les categoritzacions i divisions. De fet poca gent participa a aquesta conversa; però bé ho entenc com que jo no he participat a la majoria de les altres... Fins ara, Capsot (disc.) 17:33, 10 ago 2010 (CEST)Respon

Això és una enciclopèdia i per tant, s'han de tractar moltes coses que a un li semblen evident. Igualment, això no té perquè ser evident a un altre per X motius. No tots els que sabem llegir en català som catalans ni hem estat escolaritzats de la mateixa forma ni al mateix país ni en el mateix moment. I un alguerès o un català nascut a Estats Units o una persona que ha aprés el català per X motius, no té perquè saber-ho.--Vilar (Vine i xerrem) 17:46, 10 ago 2010 (CEST)Respon

En poc més d'un mes s'han creat 15.000 pàgines noves, i els mesos de juliol i agost, normalment s'en fan entre 4.000 i 6.000, que passa? --Lliura (disc.) 09:37, 8 ago 2010 (CEST)Respon

Suposo que deu ser perque s'ha engegat l'Amical-bot a fer 1.000 articles per dia sobre municipis d'USA, tal com es va acordar [2]. --Lluis_tgn (disc.) 11:44, 8 ago 2010 (CEST)Respon

A aquest pas la wiki noruega es superarà en un tres i no res...esperem que no s'emprenyin! ;)--Edustus (disc.) 11:47, 8 ago 2010 (CEST)Respon

Edustus ja es va preguntar i ens van encoratjar.--KRLS , (disc.) 11:52, 8 ago 2010 (CEST)Respon

Genial doncs! Jo no hi estic pas en contra. Aquests articles que està fent el bot no els faria ningú altre, i la veritat és que estan molt rebé.--Edustus (disc.) 11:54, 8 ago 2010 (CEST)Respon

I espereu un més i en Gomà us sorpendrà amb una bateria d'articles francesos molt ben fets (de fet encara està en fase de proves i desenvolupament). --Joancreus (discussió) 13:18, 8 ago 2010 (CEST)Respon

Si no passa res d'extraordinari el dia 11 els avançarem.--Lluis_tgn (disc.) 21:46, 8 ago 2010 (CEST)Respon

A mi em sembla una bona iniciativa. Com diu l'Edustus, els articles sobre els EUA no són gaire llaminers, i està be que els faci un bot, si tenen un format i un contingut amb cara i ulls, com és el cas. Per un altre costat, haver preguntat als noruecs em sembla tot un detall per part nostra. --Kippelboy (disc.) 23:15, 8 ago 2010 (CEST)Respon

Ja hem caçat als noruecs!! ara toquen el xinesos   --Solde (disc.) 09:00, 10 ago 2010 (CEST)Respon

Sobre la qualitat dels articles de bot, veig que per exemple Levant fa patxoca a primer cop d'ull, però curiosament, de les moltes dades que l'omplen i que se suposa que li donen l'interès enciclopèdic, gairebé cap ha estat inclosa en articles fets a mà i força treballats com ara Barcelona, Girona o València. Voleu dir que si aquestes dades tinguessin interès per fer un article no les haguéssim incloses als articles de veritat?

La impressió que em fa és que estem omplint la Viquipèdia de palla per millorar les estadístiques i atrapar els noruecs i els xinesos, encara que ho fem amb palla magníficament presentada. Ja sé que a més d'aixafaguitarres sóc minoritari en això, però jo aturaria el bot i em plantejaria esborrar els articles que ja ha fet.--Pere prlpz (disc.) 12:26, 10 ago 2010 (CEST)Respon

Si la resta de viquipèdies fan com nosaltres i entrem en una guerra de bots per augmentar la quantitat i no pas la qualitat d'articles, pronostico que la Viquipèdia en català ho tindrà difícil per competir-hi... Sincerament, m'agradava més la feina "artesanal" que fèiem abans que no pas la "industrial" a mansalva d'ara... Però, és clar, això només és una opinió personal... A més, crec recordar, si no hi estic equivocat, que érem nosaltres qui ens queixàvem temps enrere que les versions en volapük i d'altres gaudien d'una posició artificial en els rànquings per l'ús massiu de bots...--Panellet (disc.) 18:26, 10 ago 2010 (CEST)Respon

No és tracta de fer una guerra, això no ho és. Simplement crec que està bé fer-ho per segons quins articles, com és aquest cas. Tenim molts articles que fins ara tenien enllaços vermells a poblacions d'EUA i que si no fos per el bot, no podriem consultar coses d'aquella població, excepte que siguis un usuari experimentat i te'n vagis a l'anglesa.--Vilar (Vine i xerrem) 19:01, 10 ago 2010 (CEST)Respon

Per cert, compte que alguns enllaços als diagrames de poblacions properes estan malament, perquè no fa servir el mateix nom que els articles de les poblacions. Em penso que fent totes les redireccions de l'estil Nom del poble (Estat) pels pobles en que el nom de l'article no s'hagi desambiguat s'arreglarien els enllaços trencats, a més de millorar el depth, que sempre és positiu si del que es tracta és de millorar les estadístiques.--Pere prlpz (disc.) 12:29, 10 ago 2010 (CEST)Respon

Les redireccions no estan bé perquè al final ha de passar el bot i coregir-les ara les posa totes amb (Estat) per evitar enllaçar a un article amb el mateix nom que no sigui una població. Després les repassa i si s'ha creat sense (estat) ho corregeix. Mira les d'Alaska. Hi ha més errors que es poliran amb una repassada del bot al final. El que dius ja es va discutir però: 1) A la Viquipèdia en anglès ho varen fer fa 8 anys i als articles que després han ampliat a ma no han tret aquestes dades per exemple Levant,_Maine o Bangor. 2) A la Viquipèdia en espanyol ho varen discutir fa dos anys amb exactament els mateixos arguments que han sortit aquí (de vegades semblem espanyols) i al final varen decidir no permetre fer els articles amb bot, llavors els fan a ma i fan això: Bangor (Maine). 3) A la GEC hi diu això: Bangor 4) A l'enciclopèdia Espasa hi diu: "Ciudad de los Estados Unidos de América, en el de Maine; 22,600 habits. Es capital del condado de Pensobscot y está dividida por el rio de este nombre. Importante tráfico fluvial. Seminario fundado en 1816." S'observa que s'han descuidat de posar "condado" entre "el" i "de Maine" i que han posat habits en comptes de habitantes, però com que és una enciclopèdia de paper no ho puc arreglar i l'error s'hi queda. Aquests articles donen una informació útil i són molt millor que no tenir res. Si algú vol fer-los de cap i de nou pot esborrar el que cregui que fa nosa. Però si pensa posar el mateix o menys a ma la probabilitat d'érror és molt mes gran que amb bot. Val més que la gent es dediqui a fer feina de més valor afegit i que les dades rutinàries las posi una màquina que s'equivoca menys. --Gomà (disc.) 18:21, 10 ago 2010 (CEST)Respon

Les recances del Panelles i el Pere ja es van comentar a la presa de decisió, com que de moment el projecte està limitat als pobles americans i vam quedar que per a noves tongades s'havia d'aprovar entre tots, ja direu la vostra sobre com millorar aquests articles (o votar en contra que es facin). Una dada per a la introducció de municipis que potser seria fàcil d'introduir és la data de fundació oficial, que enllaçaria amb una futura secció d'història. --barcelona (disc.) 10:42, 11 ago 2010 (CEST)Respon

Vaig obrir el fil i no he pogut participar-hi més, coses de l’agost. La veritat és que tot això fa una mica de fredat, però els resultats, n’he mirat un parell de pagès, són prou dignes. Tal vegada els “articles fitxa” dels noms geogràfics, en àrees que estiguin prou completes, es podrien estendre a totes les viquis, és un bon canemàs sobre el que construir la resta.
Per una altre banda fa un poc de cosa que acabem tenguent tots els pobletxos dels USA i a les Balears, que és el que conec millor, faltin la majoria dels nuclis no principals, molts d’ells prou importants en població, però bé, això no li podem demanar a un bot.--Lliura (disc.) 10:59, 12 ago 2010 (CEST)Respon

La Viquipedia Waray-waray és impresionant, ha passat de poc més de 10.000 articles al més de gener a més de 100.000 el més d'agost, passant del lloc +-95 al 35 actual, ha arribat a fer 25.000 articles en un més, i tot això amb 3.000.000 de parlants i 67 usuaris actius estadístiques de Waray-waray. Bots? i nosaltres ni tan sols tenim un article per aquesta llengua.--Lliura (disc.) 20:30, 26 ago 2010 (CEST)Respon

Un altre cas semblant, la viqui Aromanesa d'uns 5000 articles a 61.000 amb vuit mesos, amb 22 usuaris actius estadístiques--Lliura (disc.) 20:48, 26 ago 2010 (CEST)Respon

Són viquipèdies fetes amb bot seguint l'estela de la viqui en volapük, obra bàsicament d'una sola persona. El tema ja és vell: Viquipèdia:La_taverna/Arxius/Polítiques/2007/09#Ja_no_som_al_lloc_19.21.21.21_V.C3.B6lapuck_.28o_com_es_diga.29_ens_ha_passat.21.--Pere prlpz (disc.) 20:26, 7 set 2010 (CEST)Respon