Vincenzo Catena

Format en l'escola de Giovanni Bellini, la seva obra suposa un perllongament de la practicada pel mestre,^[1] matisat per la latent influència quatrocentista d'Alvise Vivarini. Catena només va fer alguna concessió puntual a influències d'altres artistes més avançats com Tizià, Palma el Vell i Pordenone. Aprofitant els estudis intensius sobre colors i formes de Palma el Vell va realitzar algunes obres importants, com la Sacra Conversa donant, Ritratto di dama i Ritratto di uomo, que es caracteritza per una lluentor del color i una geomètrica plasticitat de la forma.^[2] Aquesta mateixa actitud va ser adoptada per altres pintors bellinians de la seva època, com Pietro degli Ingannati, Francesco Bissolo, Vittore Belliniano o l'anònim Mestre de la Incredulitat de Sant Tomàs.^{[n. 1]} L'obra de Catena i Marco Basaiti, de vegades es confonen, eren els pintors de més alta qualitat entre aquest grup d'artistes arcaïtzants.

Sembla que cap a 1520 Catena va realitzar un viatge a Roma, com s'evidencia en les obres que va realitzar amb posterioritat, que revelen la influència de l'obra de Rafael Sanzio. Igualment podrem observar la influència del Giorgione, amb qui potser col·laborés.^{[n. 2]} Tots dos artistes van freqüentar els ambients intel·lectuals venecians, on destacaven figures com Pietro Bembo o Marcantonio Michiel.

L'obra de Catena es redueix als temes religiosos i diversos retrats masculins, la qualitat dels quals Giorgio Vasari va saber apreciar en la seva obra sobre Le Vite.

• Mare de Deú amb l'Infant i sants (1501-04, Museu de Belles Arts de Budapest, Budapest)
• Sacra Conversa amb donant (1504, Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg)
• Retrat d'un home jove (c. 1505-1510, Galeria Nacional de Londres)
• Mare de Déu amb l'Infant entre els sants Pere i Elena (1505-1510, Gemäldegalerie Alte Meister, Dresden)
• Retrat de Giambattista Memmo (1510, Lowe Art Museum)
• Retrat de Niccolo Fabri (1510, Columbia Art Museum)
• Retrat de noia com Maria Magdalena (c. 1511-1512, Gemäldegalerie (Berlín))
• Sagrada Família amb Sant Joan Baptista (1518, Bob Jones University Museum)
• Sagrada Família amb Santa Anna (1520, San Diego Museum of Art)
• Adoració dels pastors (c. 1520, Metropolitan Museum, Nova York)
• Retrat d'home amb llibre (c. 1520, Kunsthistorisches Museum, Viena)
• Crist i la samaritana (1520, Columbia Museum of Art)
• Retrat de dama (1520, El Paso Museum of Art)
• Retaule de Santa Cristina (1520, Santa Maria Mater Domini, Venècia)
• Sagrada Família adorada per un cavaller (National Gallery de Londres)
• Sopar d'Emaús (1525, Palazzo Pitti, Florència)
• Retrat d'un senador venecià (1525, Metropolitan Museum, Nova York)
• Descans en la fugida a l'Egipte (1525, National Gallery of Canada, Ottawa)
• Retrat de Giangiorgio Trissino (1525-1527, Museu del Louvre, París)
• Salomé amb el cap del Baptista (c. 1520-1529, Royal Collection, Londres)
• Crist duent la Creu (c. 1520-30, Liechtenstein Museum, Viena)
• Judit amb el cap d'Holofernes (c. 1520-25, Fondazione Querini Stampàlia, Venècia)

• The Grove Dictionary of Art, MacMillan Publishers (2000). (anglès)
• Giorgio Vasari. Las Vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos, Editorial Cátedra (2002), ISBN 84-376-1974-2 (castellà)
• Sydney Joseph Freedberg (1978). Pintura en Italia, 1500-1600. Editorial Cátedra, Madrid. ISBN 84-376-0153-3, pàgines 171-173. (castellà)
• Vincenzo Catena en Artcyclopedia

• Farquhar, Maria. Ralph Nicholson Wornum. Biographical catalogue of the principal Italian painters (en anglès), 1855 [Consulta: 24 juliol 2014]. «digitalizat per la Universitat d'Oxford el 28 de juny de 2006» 
• Le muse. De Agostini Novara. Le muse volum III (en italià), 1965.