Vidre soluble

El vidre soluble o vidre líquid és el nom popular amb què es coneixen els silicats de sodi i de potassi.^[1]

En unió amb la calç del ciment genera un gel d'àcid silícic que impermeabilitza i millora la qualitat superior del formigó.^[2] L'any 2011 es va fer servir el vidre soluble per tractar d'impedir l'emissió de radioactivitat de les centrals nuclears del Japó danyades pel terratrèmol i tsunami d'aquell any. L'ortosilicat de sodi Na₄SiO₄ és soluble en aigua i especialment aquesta solució rep el nom de vidre soluble. Es fa servir igualment el metasilicat Na₂SiO₃ i altres silicats o hidrosilicats. Quan s'hi afegeix un àcid es condensa en àcid silícic Si(OH)₄.

Usos

Conserva els ous, endurint-los, durant uns mesos.
Pega en la fabricació de cartró.
Component de pintures hidròfugues especialment en sitges.

Referències

↑ Font, Antoni Pedrola i. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Edicions Universitat Barcelona, 1982, p. 105. ISBN 978-84-7528-027-1.
↑ Alter, Luis Bilurbina; Liesa, Francisco. Fonaments de la corrosió i mesures de protecció. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2019-02-20, p. 153. ISBN 978-84-9880-747-9.

[1] Font, Antoni Pedrola i. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Edicions Universitat Barcelona, 1982, p. 105. ISBN 978-84-7528-027-1.

[2] Alter, Luis Bilurbina; Liesa, Francisco. Fonaments de la corrosió i mesures de protecció. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2019-02-20, p. 153. ISBN 978-84-9880-747-9.

[1]