Vicenç Corominas i Pi
Vicenç Corominas i Pi (Mollet del Vallès, 24 de setembre de 1926 - 18 de gener de 2024) va ser un mestre i compositor de sardanes molletà.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1926  Mollet del Vallès (Vallès Oriental) |
| Mort | 18 gener 2024 (97 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director de cor |
| Gènere | Sardana |
| Obra | |
Obres destacables Himne Oficial de Mollet del Vallès | |
Propietari d'un negoci d'embotits al municipi i, anys més tard, d'un establiment d'utensilis musicals, estudià solfeig i instrument a càrrec del mestre Antoni Suñé i Font. Al Conservatori de Granollers estudià harmonia i contrapunt. Destacava pels seus solos de saxo.[1]
Va formar part de la Coral el Clavell com a cantaire, i el desembre de 1975, a causa de la malaltia del mestre Suñé i la marxa del mestre Pelegrí Bernial, n'assumí la direcció.[2][3] També va dirigir les corals Mollet i la de l'Escola Orfeònica de Sant Fost.[1]
Quan es va jubilar va començar a escriure sardanes,[1] fins a fer-ne més de 100.[4] El 1994 va musicar el poema “Himne a Mollet” del polític local Joan Ambrós i Lloreda, que va esdevenir himne oficial de la ciutat aprovat pel Ple de la Corporació l'11 de setembre de 1994.[5] La darrera sardana estrenada, pocs mesos abans de morir, va ser la dedicada a l'alcaldessa del municipi, Mireia Dionisio.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Simon, Lluís. «Mor als 97 anys el reconegut compositor de Sardanes Vicenç Corominas». [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Solé Tura, 1986, p. 202-203.
- ↑ Garriga i Miquel, 1990, p. 35-42.
- ↑ «Corominas i Pi, Vicenç - Músics per la Cobla». Musics per la Cobla. [Consulta: 23 novembre 2016].
- ↑ «Ajuntament de Mollet del Vallès - Símbols de la ciutat». Ajuntament de Mollet del Vallès. Arxivat de l'original el 2016-11-24. [Consulta: 23 novembre 2016].
Bibliografia
modifica- Garriga i Miquel, Jacint. Coral El Clavell: 75 anys d'història, 1913-1988. Mollet del Vallès: Ajuntament de Mollet del Vallès, 1990.
- Solé Tura, Joan. Mollet, cent vides, cent històries. Argentona: L'Aixernador, 1986, p. 202-203. ISBN 8486332117.