Vall de Fassa

El primer assentament humà és datat de l'edat de bronze, encara que la zona ja era freqüentada per caçadors durant la Prehistòria. Una mostra n'és n castell rètic trobat a Mazzin el 1968. El 15 aC fou conquerida per l'Imperi Romà, qui hi imposà el llatí.

Durant l'edat mitjana tot el territori va romandre en mans del Bisbat de Brixen, llevat Moena, que pertanyé a Trento fins al segle xii. Va ser en aquest període, després d'una llarga lluita amb el bisbe, que s'afirmaven les prerrogatives de l'autonomia i la llibertat de la Comunitat de Fassa, sobre la base de la propietat i el control directe del territori, especialment dels boscos i les pastures alta muntanya. Els drets a l'autonomia i sobre la terra només van disminuir durant les Guerres Napoleòniques, durant les quals els habitants foren reclutats pels schützen tirolesos. Durant el segle xix fou incorporada a l'imperi d'Àustria-Hongria, època en què començaran a explotar-se els potencials turístics.

Durant la Primera Guerra Mundial la vall es trobà en la línia del front italo-austríac. Hi ha nombroses proves del conflicte, com ara rases i túnels excavats en el Massís de la Marmolada, visitats avui per rutes turístiques com el famós tren de les trinxeres. El pas el 1918 del territori al Regne d'Itàlia va marcar un nou descens de l'autonomia i la identitat de la zona històrica, amb la fragmentació de la cultura ladina en diferents entitats administratives.

Després de la Segona Guerra Mundial, amb l'establiment de la regió autònoma de Trentino-Tirol del Sud, així com l'establiment d'una comunitat de vall,^[1] llargament reclamada pel moviment Fassa, ha suposat la recuperació de l'autonomia de la vall.

•  
  Canazei
•  
  Panorama del Pas Pordoi

• Comprensorio ladino della Val di Fassa/Comprenjorie Ladin de Fascia Arxivat 2010-11-24 a Wayback Machine.
• Hisenda pel turisme de la Val di Fassa
• Istitut cultural ladin "Majon di fascegn"