U-Boot tipus X

El tipus X va ser dissenyat específicament per allotjar la recentment dissenyada Schactmine A (SMA) que era una mina ancorada. El disseny inicial preveia l'emmagatzematge en sec ja que les mines necessitaven que els seus detonadors s'ajustessin individualment abans del seu llançament; aquest submarí es va projectar que desplacés unes 2.500 tones. Es va projectar una nova variant, la Tipus XA, la qual tenia més espai per a mines aprofitant els tancs de llast externs.^[1] Cap d'aquests dissenys va entrar en producció.^[2] Es van construir vuit submarins del tipus XB, que substituïen la cambra de magatzem en sec del tipus X per sis tubs de llançament vertical inundables a la secció de proa del casc. En aquests tubs es podien portar fins a 18 mines, amb 48 mines més en 12 carrils addicionals sobre els tancs de llast. Només tenia dos tubs llançatorpedes a popa.^[3] Quan es feien servir com a transports la càrrega anava en els tubs de llançament o en contenidors soldats sobre els rails dels tancs de llast. El primer Tipus IXB es va botar el maig de 1941.^[3]

Sis dels vuit Tipus IXB construïts van ser enfonsats durant la guerra i dos van sobreviure fins al final de la guerra.^[4] Un va ser el U-234 que es va rendir a vaixells de la US Navy el 14 de maig de 1945 en ruta cap al Japó amb una càrrega que incloïa 560 kg d'òxid d'urani, els dissenys tècnics per a construir el caça Me 262 ^[5] L'altre tipus IXB que va sobreviure va ser l'U-219 que va arribar a Batavia (actualment Jakarta) el desembre de 1944 amb una carga que incloïa coets V-2 desmantellats per al Japó. Amb la rendició alemanya el U-216 va ser confiscat pels Japonesos el 8 de maig de 1945, la seva tripulació internada i el submarí va ser posat en servei a la Marina Imperial del Japó com a I-505.^[6]