Tractat de Locarno

Tractat de Locarno
	46° 09′ 59″ N, 8° 47′ 59″ E / 46.1664°N,8.7997°E
Tipus	tractat internacional
Data	16 octubre 1925
Entrada en vigor	1926
Localització	Locarno (Suïssa)
Estat	Suïssa
Participant	República de Weimar ; Bèlgica ; França ; Regne d'Itàlia ; Imperi Britànic ; Txecoslovàquia ; Polònia

El Tractat de Locarno fou firmat a la ciutat de Locarno (Suïssa) el 16 d'octubre de 1925 entre els representants d'Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit, Itàlia, Polònia i Txecoslovàquia. La firma d'aquest tractat fou el resultat d'una sèrie de conferències realitzades a la ciutat de Locarno entre el 5 i el 16 d'octubre de 1925.^[1]

Membres presents

Els representants de cada país foren:

Les conferències de Locarno foren demanades pel ministre d'afers estrangers alemany Gustav Stresemann en vistes del desfavorable Tractat de Versalles, que condemnava a Alemanya a pagar unes altes quantitats de diners com a indemnitzacions de la Primera Guerra Mundial. Aquests acords es van firmar oficialment a Londres l'1 de desembre de 1925 per garantir l'statu quo a l'Europa occidental.

Per al govern britànic, els objectius principals eren promoure la reconciliació franco-alemanya, i l'expectativa que la reconciliació portaria França a dissoldre el seu Cordon sanitaire,^[2] com es coneixia el sistema d'aliança francès a l'Europa de l'Est en període d'entre-guerres.^[3] Si França dissolgués les seves aliances a l'Europa de l'Est, Polònia lliuraria pacíficament els territoris cedits per Alemanya al Tractat de Versalles: el Corredor polonès, la Ciutat Lliure de Danzig (actual Gdańsk, Polònia) i l'Alta Silèsia.^[4]

Conferències

Firmants del Tractat de Locarno

Les diferents conferències tractaren de:

Pacte de l'estabilitat: fou un tractat entre Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit i Itàlia pel qual es garantien les fronteres occidentals d'Alemanya, la qual cosa garantia l'statu quo a l'Europa Occidental. Alemanya acceptà, així mateix, la pèrdua de les regions d'Alsàcia i Lorena.
Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Bèlgica, per la qual es renuncia a l'ús de la força militar en un conflicte entre ambdós països
Convenció d'arbitratge entre Alemanya i França, per la qual es renuncia a l'ús de la força militar en un conflicte entre ambdós països
Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Polònia, però en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals
Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Txecoslovàquia, però en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals
França firmà, per separat, dos tractats d'aliança amb Polònia i Txecoslovàquia en els quals es garanteix l'ajuda armada mútua en cas d'un atac alemany.

Efectes

Els Tractats de Locarno van marcar una certa millora en el clima polític d'Europa occidental entre 1925 i 1930; i van promoure expectatives per a la continuïtat dels assentaments pacífics, sovint anomenat "esperit de Locarno". Aquest esperit es va concretar quan Alemanya es va unir a la Societat de Nacions el 1926 i la retirada de les tropes aliades que ocupaven Renània d'Alemanya.^[5] El Premi Nobel de la Pau es va atorgar als principals negociadors del tractat, que va ser a Austen Chamberlain el 1925 i conjuntament a Aristide Briand i Gustav Stresemann el 1926.^[6]

Referències

↑ Grun, George A. «Locarno. Idea and Reality». International Affairs (Royal Institute of International Affairs 1944-), 31, 4, 1955, pàg. 477–485. DOI: 10.2307/2604823. ISSN: 0020-5850.
↑ Soutou, Georges «La politique économique de la France en Pologne (1920-1924)». Revue Historique, 251, 1 (509), 1974, pàg. 85–116. ISSN: 0035-3264.
↑ Schuker, Stephen. «The End of Versailles». A: Gordon Martel (ed). Origins of the Second World War Reconsidered (en anglès). Routledge, 2002-02-07, p. 48-49. ISBN 978-1-134-71417-9.
↑ Bruegel, J. W. «German Diplomacy and the Sudeten Question before 1938». International Affairs (Royal Institute of International Affairs 1944-), 37, 3, 1961, pàg. 323–331. DOI: 10.2307/2610927. ISSN: 0020-5850.
↑ Stråth, Bo. Europe's Utopias of Peace: 1815, 1919, 1951 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-01-28, p. 276. ISBN 978-1-4742-3774-1.
↑ Rich, Norman. Great power diplomacy since 1914. Boston : McGraw-Hill, 2003, p. 148-149. ISBN 978-0-07-052266-4.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat de Locarno

(anglès) Text íntegre dels Tractats

[1] Grun, George A. «Locarno. Idea and Reality». International Affairs (Royal Institute of International Affairs 1944-), 31, 4, 1955, pàg. 477–485. DOI: 10.2307/2604823. ISSN: 0020-5850.

[2] Soutou, Georges «La politique économique de la France en Pologne (1920-1924)». Revue Historique, 251, 1 (509), 1974, pàg. 85–116. ISSN: 0035-3264.

[3] Schuker, Stephen. «The End of Versailles». A: Gordon Martel (ed). Origins of the Second World War Reconsidered (en anglès). Routledge, 2002-02-07, p. 48-49. ISBN 978-1-134-71417-9.

[4] Bruegel, J. W. «German Diplomacy and the Sudeten Question before 1938». International Affairs (Royal Institute of International Affairs 1944-), 37, 3, 1961, pàg. 323–331. DOI: 10.2307/2610927. ISSN: 0020-5850.

[5] Stråth, Bo. Europe's Utopias of Peace: 1815, 1919, 1951 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-01-28, p. 276. ISBN 978-1-4742-3774-1.

[6] Rich, Norman. Great power diplomacy since 1914. Boston : McGraw-Hill, 2003, p. 148-149. ISBN 978-0-07-052266-4.

[1]