Totonaca

En aquesta descripció es descriurà principalment el totonaca de Misantla amb referències al totonaca de Papantla.

Existeixen algunes diferències menors entre els repertoris de fonemes consonàntics dels dialectes totonaques. Quant al sistema vocàlic és el mateix en totes les varietats. L'inventari de consonants del totonaca de Misantla és el següent:

La correspondència entre els signes de l'Alfabet Fonètic Internacional i l'ortografia convencional per a aquesta llengua és: /ʦ/ = <tz>, /tʃ/ = <ch>, /j/ = <y>, /ɬ/ = <lh>.

El verb transitiu generalment marca tant la persona subjecte com la persona objecto, és a dir, existeix concordança tant d'objecte com de subjecte. A més existeix una jerarquia entre la primera, segona i tercera persona que implica canvi en els prefixos usades com a marca del verb.

El totonaca és una llengua aglutinant, en la qual les paraules estan compostes freqüentment per diverses arrels. El sistema verbal del totonaca és complex. La conjugació verbal usa abundantment prefixs que assenyalen permeten diferents formes al verb. El verb posseeix diversos temps verbals la conjugació dels quals és gairebé completament regular. Igual que l'espanyol, té 3 classes de verbs o "conjugacions" que es conjuguen de manera diferent, depenent de la terminació del verb. No existeix l'infinitiu; encara que es pren la conjugació en present de la tercera persona del singular com a infinitiu, ja que és la que posseeix menys flexió.

El totonaca conjuga en present, pretèrit, imperfecte, futur, present continu, passat continu, present perfecte, plusquamperfet, condicional i imperatiu-subjuntiu.

Té verbs irregulars que canvien en tots els temps però solament per a les segones persones - ja sigui singular o plural. Exemples: El verb an (anar) i els seus derivats: lin (portar), lakgchan (aconseguir), chan (arribar allà). El verb min (venir) i els seus derivats: limin (portar), chin (arribar aquí), etc.

Els pronoms personals en totonaca són els següents (en la variant de papantla):

En les variants de la serra akit pot ser kit o nkit, també akin pot ser akinin. Per expressar possessió s'usen els següents prefixos i sufixos: Exemple per a la paraula chik, casa.

El totonaca, com la majoria de llengües mesoamericanes té un sistema de numeració vigesimal. Els nombres de l'un al vint no existeixen per si sols, se'ls ha d'agregar un prefix classificador que indica quin tipus d'entitat s'està explicant. El prefix classificador pot referir-se a la grandària de l'objecte, forma, etc. Això és similar als classificadors dels determinants del xinès i altres llengües.

El prefix més freqüent és akg- que indica que el que s'explica és una cosa rodona, com una taronja, una llimona, un any, o alguna cosa abstracte, com un pensament, també s'usa quan l'objecte a explicar no té un prefix numèric. Altres prefixos classificadors:

cha- S'usa per designar persones: chatum lataman kiwani... (una persona em va dir...).

kgan- Usat per a coses allargades o cilíndriques, com a rius, carrers, pals: Kgantutu kgalhtuchokgo (tres rius).

kge- Per a embalums o rotllets, com un terç de llenya, plàtans, etc.

mak- S'usa per explicar coses primes i amb superfícies planes com a truites, papers, llibres.

mus- Raïms, com a mans de plàtan, etc.

pakg- Coses molt primes com a fulles d'arbre, de llibreta, làmines, etc.

pukgalh- Per a tests, plantes, etc.

tan- Per numerar animals.

Així podem dir kgetum sekgna i ens referim a un plàtan, mustum sekgna i ens referim a un raïm de plàtan pukgalhtum sekgna i ara parlem d'una mata de plàtan.

El caràcter vigesimal s'aprecia en els següents nombres:

El següent text prové del totonaca de Papantla:^[2]

Les llengües totonaques entre si poden diferir tant com les llengües romàniques entre si, per la qual cosa entre diverses de les llengües totonaques no existeix mútua intel·ligibilitat:

• Aschmann, Herman Pedro; Dawnson de Aschmann, Elisa. Diccionario totonaco de Papantla, Veracruz. México: Instituto Lingüístico de Verano, 1973. ^{[Enllaç no actiu]}
• Bishop, Ruth «Consonant play in lexical sets in northern totonac». Workpaper, pàg. 24-31. Arxivat de l'original el 2013-12-24 [Consulta: 22 desembre 2013].
• Mackay, Carolyn J.; Trechsel, Frank R. Totonaco de Misantla: Archivo de lenguas indígenas. México: Colmex, 2007. 
• Reid, Aileen A.; Bishop, Ruth G. Diccionario totonaco de Xicotepec de Juárez, Puebla. México: Instituto Lingüístico de Verano, 1974. ^{[Enllaç no actiu]}

• Diccionari Espanyol - Totonaca