Teodor Reixtuní

Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.

Teodor Reixtuní

Biografia
Naixement	590
Mort	656 (65/66 anys) Damasc (Síria)
Activitat
Ocupació	cap militar
Carrera militar
Rang militar	Sparapet (628–)
Altres
Títol	Príncep d'Armènia (654 (Gregorià)–655 (Gregorià)) Marzban d'Armènia (643 (Gregorià)–645 (Gregorià)) Príncep d'Armènia (639 (Gregorià)–654 (Gregorià))
Família	Reixtuní
Fills	unnamed Rechtouni, Theodora Rshtouni

Al saber-se la notícia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu a l'illot Althamar del llac Van (part sud).

El 640 Teodor va quedar de fet com a governador de tot Armènia per la vacant del govern de Persarmènia i la desaparició de l'Imperi Sassànida.

Des del 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou Gogtn (640), i van seguir Artaz (al Vaspurakan) i Kogovit. A aquesta darrera estava l'ishkhan Teodor junt amb forces romanes d'Orient dirigides pel general Procopi. Els romans d'Orient no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a Garni. En canvi Procopi fou després derrotat.

El 641 va morir el patriarca Ezr i fou elegit Nersès II d'Ishkhan, bisbe de Taiq conegut com a Nersès Shinol (el constructor) que va regir l'església fins al 652 en què es va retirar (va tornar el 658 fins a la seva mort el 661).

Vers el 642 els àrabs van envair el país per Taron, Beznunik, Akhiovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dvin. El nakharar Vardik de Mokq va guiar als àrabs. Dvin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Dotze mil armenis foren massacrats i 35.000 foren fers presoners. Teodor va intentar atacar-los en retirar-se, però fou derrotat.

Teodor va demanar la llibertat del nominal marzban Varaz-Tirots Bagratuní i del seu fill Sembat II Bagratuní que tenia el títol d'espatari, i eren a l'Àfrica, però l'emperador només va permetre que tinguessin un exili daurat al Bòsfor. També va obtenir la llibertat de Vahan Khorkhoruni, també presoner dels romans d'Orient. Varaz-Tirots es va escapar i va marxar a Trebisonda i d'allí a Taiq, on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconèixer com a governador d'Armènia.

Teodor no va tardar a perdre la confiança dels romans d'Orient i fou empresonat i portat a Constantinoble, però l'emperador el va alliberar. El 643 l'emperador va acceptar que Varaz-Tirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de Curopalata, però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a més aspet i drungari de l'exèrcit. Al mateix temps però que es nomenava a Varaz-Tirots, Teodor fou nomenat ishkhan i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatxean Aravekhian i Shapuh Amatuni.

El 643 els àrabs van entrar altra vegada al Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el 10 d'agost del 643 i van massacrar als defensors, si bé l'endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.

El 645 l'expedició àrab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar Apahunik, Shirak i Bagrevand i va ocupar Dvin, però després es va retirar.

El 647 els romans d'Orient dominaven tot Armènia. L'emperador Constantí II va voler cohesionar el país i va demanar la unió de l'església armènia a l'església ortodoxa grega. Un concili es va fer a Dvin vers el 648 però la proposta fou rebutjada.

El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat II Bagratuní. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reixtuní, deixessin el combat, el que van fer al mig d'una batalla a l'Eufrates. Després d'això només podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d'exempció d'impostos, a canvi de pagar 500 dinars de plata a l'any i d'aixecar un exèrcit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però sí exèrcits àrabs si era envaïda pels romans d'Orient. Una assemblea de nakharark va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuní es van constituir en ostatges del califa.

Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el 654. Es va establir a Teodosiòpolis i molts nakharark van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuní de Sper, els Manali, els Daranali, el nakharar d'Ekeleatz, nakharark de la regió de Karin (Teodosiòpolis, després Erzurum), del Taiq, de Bassèn, Vanand i Shirak, els Khorkhoruni, els Dimaksian, Muixel Mamikonian de l'Airarat, els Aravekhian, els Aranean, els Varajnuní, els Gentuni i els Spanduni. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat a l'emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor a Dvin, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l'illa d'Althamar al llac Van. El seu gendre Gregori Vahevuní es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport Siunia, Aghuània i Kartli. L'emperador va entrar a Dvin i s'hi va establir. Muixel Mamikonian, cap dels nakharark favorables a Constantinoble, fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos.

Només sortir l'emperador el patriarca Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a Damasc i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armènia, Aghuània i Siunia. Un exèrcit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots els nakharark (655). Teodor va entrar a Dvin amb els àrabs, que després van tornar a Síria.

El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d'ambaixador i àrbitre, però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació a favor de Constantinoble. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dvin i quan anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats.

Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta romana d'Orient, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d'arribar (vers 656). Els poder dels Reixtuní fou reduït (el Beznunik va ser donat als Mamikonian, i més tard va passar als Bagràtides) i van quedar com a vassalls dels Artsruní. Els àrabs van nomenar governador a Hamazasp Mamikonian.