Viquipèdia

Tàctica militar

ús coordinat de mitjans militars

Tàctica Militar (del grec antik τακτικά) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla.[1] La tàctica s'ha de distingir de l'estratègia militar, que té a veure amb el pla general i els mitjans per a obtenir un resultat a llarg termini i l'art operacional, que és l'etapa intermèdia en què l'objectiu és convertir l'estratègia en tàctica. Contràriament, la tàctica se centra en la petita escala, és a dir, es limita al camp de batalla.[2]

Gravat que representa el segon atac en la batalla de Dreux, a les Guerres de religió a França.

Fins al segle xix, l'estratègia militar es limitava en molts aspectes a la tàctica, és a dir, en la millor manera de manejar les unitats sobre el camp de batalla durant el combat a camp obert. Tanmateix, en el pensament militar d'avui en dia, hom distingeix perfectament les tàctiques de l'estratègia general de la guerra, incorporant l'ús de les forces que operen en situacions de combat diverses.

Descripció

modifica

Les tàctiques militars engloben l'art d'organitzar i emprar forces de combat al camp de batalla o prop. Implica l'aplicació de quatre funcions del camp de batalla estretament relacionades: cinètica o potència de foc, mobilitat, protecció o seguretat i acció de xoc. Les tàctiques són una funció independent del comandament i control i la logística. En la ciència militar contemporània, les tàctiques són el més baix dels tres nivells de lluita, els nivells superiors són els nivells estratègic i operatiu. Al llarg de la història, hi ha hagut un equilibri canviant entre les quatre funcions tàctiques, generalment basat en l'aplicació de la tecnologia militar, que ha fet que una o més de les funcions tàctiques siguin dominants durant un període, generalment acompanyat del domini d'un braç de lluita associat desplegat al camp de batalla, com la infanteria, l'artilleria, la cavalleria o els tancs.[3]

Evolució al llarg del temps

modifica

El desenvolupament de la tàctica ha implicat un equilibri canviant entre les quatre funcions tàctiques des de l'antiguitat, i els canvis en la potència de foc i la mobilitat han estat fonamentals per a aquests canvis. S'han proposat diversos models per explicar la interacció entre les funcions tàctiques i el domini de les armes de lluita individuals durant diferents períodes. JFC Fuller va proposar tres "cicles tàctics" en cadascuna de les èpoques clàssica i cristiana. Per a aquesta darrera època, va proposar un cicle de "xoc" entre 650 i 1450, un cicle de "xoc i projectil" 1450–1850 i un cicle de "projectil" a partir de 1850, pel que fa a la guerra occidental i nord-americana.[4] Durant la Segona Guerra Mundial, Tom Wintringham va proposar sis períodes cronològics, que alternen el domini entre forces no blindades i blindades i destaquen les tendències tàctiques en cada període.[3]

El foc massiu de volea dels arquers va posar en primer pla la potència de foc de la infanteria en la guerra japonesa a la segona meitat del segle xiii, abans de l'ascens de l'arc llarg anglès.[2] La mobilitat i l'acció de xoc de l'exèrcit mongol d'Oirat a la batalla de Tumu el 1449 van demostrar que la cavalleria encara podia derrotar una gran força d'infanteria.[5] Tant a les tradicions de guerra europees com orientals, l'adveniment de la pólvora durant els períodes de finals de l'Edat Mitjana i Moderna va crear un canvi implacable a la potència de foc d'infanteria convertint-se en "un braç decisiu, si no dominant" al camp de batalla,[6] exemplificat. per l'impacte significatiu dels arcabusers massius a la batalla de Nagashino el 1575.[7]

Llista de tractats militars

modifica

Aquesta llista inclou tractats militars pròpiament dits i algunes obres relacionades amb el tema (expedicions o campanyes militars, descripcions de setges i altres). Sempre que sigui possible les referències inclouran la possibilitat de consultar l'obra original o una traducció completa.

Any 500 aC

modifica

Any 400 aC

modifica
  • 370 aC. Anàbasi. Xenofont. Tot i no tractar-se d'un tractat, "L'expedició dels deu mil" precisa molts aspectes d'una retirada militar d'aquella època.[9]
  • c 350 aC. Commentarius Poliorceticus. Enees Tàctic.[10][11]

Any 300 aC

modifica
  • c220 aC.Poliorcetica. Filó de Bizanci. A. de Rochas d'Aiglun: Traité de Fortification, d'Attaque et de Défense des Places par Philon de Bysance. Paris, 1872.[12][13]
    • Tractat sobre les màquines de guerra: Belopoeica.[14]

Any 100 aC

modifica

Era cristiana

modifica

Any 100

modifica
 
Esquema d'un campament romà.
  • 163. Poliè el Macedoni fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra (Στρατηγήματα), Estratagemes, que s'ha conservat en la major part.[27][28]

Any 300

modifica

Any 400

modifica

Any 500

modifica

Any 900

modifica
  • c 950. Sylloge Tacticorum. The Sylloge Tacticorum.[37]

Any 1000

modifica

Any 1100

modifica

Any 1200

modifica
 
Tenda reial amb Jaume I i alguns cavallers en el setge de Mallorca.
  • 1229. Conquesta de Mallorca.
    • Hi ha diversos documents que exposen detalls sobre la campanya: decisió, preparació, viatge per mar, desembarcament, campament dels cristians, màquines de guerra, minat de la muralla, entrada i conquesta de la ciutat.
  • 1270. La crònica de la Vuitena Croada té interès militar.[42][43]
  • 1292 Ramon Llull en el seu projecte de Rex bellator va exposar un pla de reconquesta de la Terra Santa, considerant accions terrestres i marítimes i comparant les forces militars cristianes i musulmanes.[44]
    • Quomodo Terra Sancta recuperari potest (1292) [45]

Any 1300

modifica
  • 1328. Crònica de Ramon Muntaner. D'aquesta crònica cal destacar dos punts referents a la teoria dels combats: el paper dels ballesters de taula en la lluita entre galeres i la forma de combatre dels almogàvers (forces d'infanteria que derrotaven sovint a la cavalleria armada de l'època; fet pràcticament únic i, pràcticament, no repetit).
  • c 1385. Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià parlava de la guerra en general i de la guerra naval, i hi exposa la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells.

Any 1400

modifica
  • 1402. Setge i destrucció del castell cristià d'Esmirna per les forces de Tamerlà.[46]
  • 1434-35. Michele de Rodes. Fabrica di galere.[47][48]
    • Traducció parcial al castellà.[49] És un tractat important sobre la construcció de les s galeres de combat que eren determinants en les operacions militars navals
  • 1480. Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio
    • L'original llatí és una descripció relativament curta del setge de Rodes de 1480. Un estudi d'Albert G. Hauf I Valls permet la consulta del contingut en català.[50] Aquest estudi inclou el text original en llatí.
    • El Liber Elegantiarum de Joan Esteve empra moltes frases de l'original llatí per a donar una traducció al valencià.
      • L'estudi, esmentat més amunt, de A. Hauf i Valls presenta de manera molt clara les frases originals de Caoursin i la traducció de Joan Esteve.

Any 1500

modifica
  • 1521. Dell'arte della guerra. Niccolò Machiavelli.[51]
  • 1547-1550. Stolonomie. Tractat francès sobre l'establiment d'un estol de galeres al Mediterrani.[52][53]
  • 1552. Diálogos de la vida del Soldado, en que se quenta la conjuracion, y pacificacion de Alemana ... en los anos de 1546 y 1547- Diego Núñez Alba.[54]
  • 1555. Arte da guerra do mar. Fernão de Oliveira.[55]
  • 1555. Trattato della guerra, del Soldato, del Castellano, e come ha da essere uno generale di esercito. Lauro Gorgieri.[56]
  • 1565. El setge de Malta (1565) fou molt important des del punt de vista de la teoria militar i de la fortificació. Hi ha una obra que descriu el setge.[57]
  • 1575. De re et disciplina militari aureus tractatus. Julius Ferretti[58]
  • 1577. Theorica y practica de guerra. Bernardino de Mendoza.[59]
  • 1597. De iure & officijs bellicis, & disciplina militari, libri III. Baltasar Ayala.[60]

Any 1600

modifica
 
De ivre belli ac pacis, portada de la segona edició de 1631.
  • 1608. Arte militare. Francesco Ferretti.[61]
  • 1608. Dell'arte militare libri cinque: ne' i quali si tratta il modo di fortificare, offendere, et diffendere vna fortezza. Girolamo Cattaneo [62]
  • 1620. Della disciplina militare antica e moderna . Imperiale Cinuzzi[63]
  • 1622. Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage.[64]
  • 1625. Hugo Grotius escrigué una obra sobre la jurisprudència de les guerres.[65]
  • 1637. Syntagma de studio militari. Gabriel Naudé.[66]
  • 1640. Preludis Militars. Domènec Moradell.
  • 1650. Walter Raleigh. Publicació de l'obra Excellent observations and notes concerning the Royal Navy and Sea-Service.[67]
    • Estava en contra dels vaixells massa grans. Segons Walter els espanyols deien: "Gran navío, gran fatiga".
  • 1697. Dell'arte della guerra. Raimondo Montecuccoli.[68]

Any 1700

modifica
  • 1740. Mémoires contenant les maximes sur la guerre. Antoine de Pas de Feuquières.[69]
  • 1743. Elements de la guerre des sieges. Guillaume Le Blond.[70]
  • 1749. Art de la guerre par principes et par règles. Jacques F. Chastenet de Puysegur [71]
  • 1756. Traité de la difference entre la guerre offensive et défensive.[72]
  • 1757. Science de la marine: le service et l'art de la guerre sur mer. P. P. A. BARDET DE VILLENEUVE.[73]
  • 1772. Art militaire des chinois, ou recueil d'anciens traites sur la guerre, composés avant l'ere chrétienne, par différents généraux chinois. P. Amiot.[74]
  • 1776. Historia de la milicia española, desde las primeras noticias que se tienen por ciertas, hasta los tiempos presentes.[75]
  • 1796. Grundsätze der Strategie, erläutert durch die Darstellung des Feldzuges von 1796 in Deutschland.Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen).[76]
  • 1799. Geist des neuern Kriegssystems hergeleitet aus dem Grundsatze einer Basis der Operationen. Heinrich Dietrich von Buelow (Bülow).[77]

Any 1800

modifica
  • 1809. Nouveau dictionnaire historique des sièges et batailles mémorables et des combats maritimes les plus fameux.[78]
  • 1812. Pyrotechnie militaire, ou traité complet des feux de guerre et des bouches à feu. Claude Fortuné RUGGIERI.[79]
  • 1821. “Voyage du jeune Anacharsis en Grèce: vers le milieu du quatrième siècle avant l'ère vulgaire”. Jean Jacques Barthélemy. Aquest viatge imaginari té un capítol dedicat a les tropes d'Atenes: “Lleves, mostra i exercicis de les tropes atenenques”.[80][81]
  • 1823. Mémoires pour servir à l'histoire de France sous Napoléon.[82]
  • 1828. The Naval Battles of Great Britain: From the Accession of the Illustrious House of Hanover to the Throne to the Battle of Navarin. Charles Ekins.[83]
  • 1832. De la guerra. Carl von Clausewitz
  • 1851. Dell'arte della guerra. Girolamo Ulloa Calà.[84]
  • 1853. The principles of war. Auguste Frédéric Lendy.[85]
  • 1855. Considerations on tactics and strategy. G. Twemlow.[86]
  • 1858. Elementary history of the progress of the Art of War. James John Graham.[87]
  • 1860. Elements of Military Art and Science. Henry Wager Halleck.[88]
  • 1862. The Art of War. Antoine Henri baron de Jomini.[89]
    • En francès: Volum 1.[90]
    • En francès: Volum 2.[91]
  • 1862. Elements of Military Art and Science. Henry Wager Halleck.[92]
  • 1863. CAMPAIGNS OF 1862 AND 1863 ILLUSTRATING THE PRINCIPLES OF STRATEGY. EMIL SCHALK.[93]
  • 1863. Elements of Military Art and History. George Washington Cullum.[94]
  • 1870. Der Gebirgskrieg (La guerra a les muntanyes). Franz Kuhn von Kuhnenfeld.[95][96]
  • 1871. Abrégé de l'art de la guerre. Louis-Nathaniel Rossel.[97]
  • 1873. Difesa dell'Italia secondo i principii sviluppati dal generale Franz von Kuhn. Orazio Dogliotti.[98]
  • 1876. Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono. Alberto Guglielmotti.[99]

Any 1900

modifica

Any 2000

modifica
  • 2006. Irregular Enemies and the Essence of Strategy: Can the American Way of War Adapt? [107]
  • 2009. Schools for Strategy: Teaching Strategy for 21st Century Conflict.[108]

Referències

modifica
  1. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «tàctic». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 874. ISBN 9788441225169. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Haskew et al., 2008, p. 17.
  3. ↑ 3,0 3,1 Holmes et al., 2001, p. 893–894.
  4. ↑ Holmes, 2001, p. "Introduction".
  5. ↑ Haskew et al., 2008, p. 12–17.
  6. ↑ Haskew et al., 2008, p. 7–8.
  7. ↑ Haskew et al., 2008, p. 54–62.
  8. ↑ Thucydide; Levesque Histoire de Thucydide. Lefèvre, 1840, p. 241–. 
  9. ↑ Jenofonte. Las obras de Xenofonte ateniense. en la Imprenta Real de la Gazeta, 1781. 
  10. ↑ J.-Jacques de Beaux de Beausobre. Commentaires sur la défense des places d'AEneas le Tacticien, le plus ancien des auteurs militaires: avec quelques notes, le tableau militaire des Grecs du mesme temps, les écoles militaires de l'antiquité et quelques autres pièces. chez Pissot, 1757. 
  11. ↑ Poliorketika. Aeneas Tacticus: How to Survive Under Siege
  12. ↑ Apollodore de Damas; Athenaeus Mechanicus; Philon de Byzance Veteres mathematici. ex Typographia regia, 1693. 
  13. ↑ PHILON DE BYZANCE. TRAITÉ DE FORTIFICATION.
  14. ↑ Technē and Method in Ancient Artillery Construction: The Belopoeica of Philo of Byzantium. Mark J.Schiefsky.
  15. ↑ Cayo Julio César. La guerra de las Galias. en la Imprenta Real, por Don Pedro Julián Pereyra, 1798. 
  16. ↑ Cayo Julio César. Los comentarios de Cayo Julio César: Los comentarios de la guerra civil. en la Imprenta Real, por D. Pedro Julian Pereyra, se hallará en casa de D. Antonio Baylo, 1798. 
  17. ↑ Julius Caesar. C. Julii Caesaris quae extant omnia: De bello alexandrino; De bello africano; De bello hispaniensi, J. Celsi Commentarii de vita Julii Caesaris. C. Boutesteyn & S. Luchtmans, 1713. 
  18. ↑ Caius JULIUS CESAR. Los comentarios de Cayo Julio Cesar. I. Real, 1798, p. 346–. 
  19. ↑ Caius JULIUS CESAR. Los comentarios de Cayo Julio Cesar. I. Real, 1798, p. 445–. 
  20. ↑ Heron Alexandrinus. Liber de machinis bellicis, nec non liber de geodaesia. Fran. Franciscus, 1572, p. 17–. 
  21. ↑ Flavio Josefo. Historia de las guerras de los judios y de la destruccion del templo y ciudad de Jerusalen. en la oficina de don Benito Cano, 1791. 
  22. ↑ Sextus Julius Frontinus. Sextus Julii Frontini Strategematicon libri IV.: Euisdem de aquae ductibus urbis Romae liber. Ad optimorum librorum fidem. Sumptibus et typis B.G. Teubneri, 1855, p. 18–. 
  23. ↑ Hyginus (Gromaticus.). Liber de munitionibus castrorum: Textum ex codicibus constituit, prolegomena, commentarium, tabulas duas. Vandenhoeck et Ruprecht, 1848. 
  24. ↑ Hyginus Gromaticus. De munitionibus castrorum.
  25. ↑ Apollodore de Damas; Athenaeus Mechanicus; Philon de Byzance Veteres mathematici. ex typographia regia, 1693. 
  26. ↑ Arrian's Array against the Alans.
  27. ↑ Polyaenus di Lampsaco (di Lampsaco). Gli Stratagemmi di Polieno tradotti da Lelio Carani. dalla tipografia di Gio. Battista Sonzogno, 1821, p. 53–. 
  28. ↑ Polyaenus. Strategems of War; Translated from the Original Greek by R. Shepherd, 1793, p. 2–. 
  29. ↑ Michael E. Jones. The End of Roman Britain. Cornell University Press, 1998, p. 157–. ISBN 0-8014-8530-4. 
  30. ↑ Notitia Utraque Cum Orientis Tum Occidentis Ultra Arcadii Honoriique Caesarum Tempora, illustre vetustatis monumentum, imo thesaurus prorsum incomparabilis: Praecedit aute[m] D. Andreae Alciati Libellus, De magistratib. civilibusq[ue] ac militaribus officiis, partim ex hac ipsa Notitia, partim aliunde desumptus. ¬Cui ¬succedit Descriptio urbis Romae, quae sub titulo Pub. Victoris circumfertur: & altera urbis Constantinopolitanae incerto autore ... ¬Subiungitur ¬Notitiis ¬vetustus ¬liber De Rebus Bellicis ad Theodosium Aug. & filios eius Arcadium atq[ue] Honorium, ut uidetur, scriptus, incerto autore. ¬Item, ne quid de antiquo exemplari omitteretur, Disputatio Adriani Aug. & Epicteti philosophi. Frobenius et Episcopius, 1552. 
  31. ↑ Mauricio (Emperador de Oriente.). Strategikon: (sobre el general). Ministerio de Defensa, Secretaría General Técnica, 2014. ISBN 978-84-9781-944-2. 
  32. ↑ Military review. Escuela de Comando y Estado Mayor del Ejército de EE. UU., 1994, p. 1–. 
  33. ↑ Maurice (Emperor of the East). Maurice's Strategikon: Handbook of Byzantine Military Strategy. University of Pennsylvania Press, 3 gener 2001, p. 13–. ISBN 0-8122-1772-1. 
  34. ↑ Flavius Vegetius Renatus. Epitoma rei militaris. In aedibvs B.G. Tevbneri, 1869. 
  35. ↑ Flavius Vegetius Renatus; Bono Giamboni Di Vegezio Flavio dell'arte della guerra libri 4, 1815, p. 38–. 
  36. ↑ Imperator Leo (Imperium Byzantinum, IV.). Trattato brieve dello schierare in ordinanza gli esecciti et dell'apparecchiamento della guerre di Leone Imperatore, 1586, p. 3–. 
  37. ↑ A Tenth-Century Byzantine Military Manual: The Sylloge Tacticorum. Taylor & Francis, 14 juliol 2017. ISBN 978-1-317-18640-3. 
  38. ↑ Nicephorus II Phocas (Emperor of the East). Liber de velitatione bellica Nicephori Augusti e recens. C.B. Hasii, 1828. 
  39. ↑ Kekaumenos. Raccomandazioni e consigli di un galantuomo: Stratēgikon. Edizioni dell'Orso, 1998. ISBN 978-88-7694-320-1. 
  40. ↑ Cecaumeni Strategicon.
  41. ↑ Belgrano, Luigi Tommaso; Imperiale di Sant'Angelo, Cesare, eds. (1901). Annali Genovesi di Caffaro e de'suoi continuatori, dal MCLXXIV al MCCXXIV
  42. ↑ «Texte intégral du Livre des saintes paroles et des bons faiz nostre roy saint Looys de Jehans de Joinville». Arxivat de l'original el 2007-06-03. [Consulta: 5 gener 2020].
  43. ↑ Louis Sébastien Le Nain de Tillemont. Vie de Saint Louis, roi de France. chez Jules Renouard et Cie, 1849. 
  44. ↑ Ramon Llull. Diui Raymundi Lulli ... Libellus de fine: in quo traditur modus & doctrina quo possunt omnes infideles ad fidei catholicae veritate[m] breuiter reduci & Terra Sancta è manibus infidelium recuperari : nunc de nouo correctvs et notis marginalibus ac indice ornatus. typis Raphaelis Moya, 1665, p. 111–. 
  45. ↑ Raymond Lulle. Quomodo Terra Sancta recuperari potest: Tractatus de modo convertendi infideles. gràficas Miramar, 1954. 
  46. ↑ Ali Cherefeddin. Histoire de Timur-Bec, connu sous le nom du grand Tamerlan, empereur des Mogols et Tartares. chez Reinier Boitet, 1723, p. 3–. 
  47. ↑ Michael (of Rhodes); Pamela O. Long; David McGee The book of Michael of Rhodes: a fifteenth-century maritime manuscript. MIT Press, 30 setembre 2009. ISBN 978-0-262-12308-2. 
  48. ↑ Creating Shapes in Civil and Naval Architecture: A Cross-Disciplinary Comparison. BRILL, 30 juny 2009, p. 223–. ISBN 978-90-474-2691-2. 
  49. ↑ Fermin Lacaci y Diaz. Estudio histórico sobre la marina de los pueblos que se establecieron en España hasta el siglo XII de nuestra era. Imp. de M. Tello, 1876, p. 203–. 
  50. ↑ Una versió valenciana quatrecentista desconeguda de la «Obsidionis Rhodie» de Guillaume Caoursin
  51. ↑ Niccolò Machiavelli. Libro dell' arte della guerra. Barbèra, 1869, p. 23–. 
  52. ↑ Stolonomie.
  53. ↑ Johannes Georgius Fennis. La Stolonomie et son vocabulaire maritime marseillais: édition critique d'un manuscrit du XVIe siècle et étude historique, philologique et étymologique des termes de marine levantins, avec un glossaire, une bibliographie et un index. Apa-Holland universiteits pers, 1978. 
  54. ↑ Diego Nunez Alba. Dialogos de la vida del Soldado, en que se quenta la conjuracion, y pacificacion de Alemana ... en los anos de 1546 y 1547 y juntamente se descrive la vida del Soldado. Andr. de Portonaris, 1552. 
  55. ↑ Fernão de Oliveira. Arte da guerra do mar: estratégia e guerra naval no tempo dos descobrimentos. Edições 70, 2008. ISBN 978-972-44-1561-1. 
  56. ↑ Lauro Gorgieri. Trattato della guerra, del Soldato, del Castellano, e come ha da essere uno generale di esercito, 1555, p. 90–. 
  57. ↑ Balbi di Correggio, Francisco. The Siege of Malta, 1565. Boydell Press, 2005, p. 29-30. ISBN 1843831406. 
  58. ↑ Julius Ferretti. De re et disciplina militari aureus tractatus. Bologninus Zalterius, 1575, p. 7–. 
  59. ↑ Bernardino de Mendoza. Theorica y practica de guerra. Plantiniana, 1596. 
  60. ↑ ¡Baltasar Ayala. Balthazaris Ayalae [...] De iure & officijs bellicis, & disciplina militari, libri III.. ex officina Martini Nutij, 1597. 
  61. ↑ Francesco Ferretti. Arte militare. Ad instantia di Francesco Manolesso, 1608, p. 171–. 
  62. ↑ Girolamo Cattaneo. Dell'arte militare libri cinque: ne' i quali si tratta il modo di fortificare, offendere, et diffendere vna fortezza, et l'ordine come si debano fare li alloggiamenti campali, [et] formare le battaglie .... appresso Pietro Maria Marchetti, 1608, p. 2–. 
  63. ↑ Imperiale Cinuzzi. Della disciplina militare antica e moderna ... Di nuouo ampliata di molte inuenzioni militari, e del vero modo di pacificare con parole qual si voglia nimicizia. [With an engraved portrait.]. Bonetti, 1620, p. 180–. 
  64. ↑ Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage Par I. Hobier.... Par Denys Langlois, 1622. 
  65. ↑ Hugo Grotius. The Rights of War and Peace: Including the Law of Nature and of Nations. B. Boothroyd, 1814. 
  66. ↑ Gabriel Naudé. Syntagma de studio militari. Jac. Facciotii, 1637, p. 502–. 
  67. ↑ «EXCELLENT OBSERVATIONS AND NOTES, Concerning the Royall Navy and Sea-Service.WRITTEN By Sir Walter Rawleigh». Arxivat de l'original el 2016-10-11. [Consulta: 7 gener 2020].
  68. ↑ Raimondo Montecuccoli. Arte universal de la guerra del Principe Raymundo Montecucoli.... por Rafael Figuero, 1697. 
  69. ↑ Antoine de Pas marquis Feuquières. Mémoires contenant les maximes sur la guerre. Dunoyer, 1750. 
  70. ↑ Guillaume Le Blond (M.). Elemens de la guerre des sieges, ou Traité de l'artillerie, et de l'attaque, et de la defense des places a l'usage des jeunes militaires ...: Traité de la defense des places, avec un memoire contenant plusieurs observations generales sur la visite des places; et un petit dictionnaire .... chez Charles-Antoine Jombert, 1743, p. 92–. 
  71. ↑ Jacq. fr Chastenet de Puysegeer. Art de la guerre par principes et par règles. Ch. Ant. Jombert, 1749, p. 17–. 
  72. ↑ Traité de la difference entre la guerre offensive et défensive: où l'on a repondu particulierement à la question: Qui est l'aggresseur ou le premier assaillant lors du commencement d'une guerre?, 1756, p. 6–. 
  73. ↑ P. P. A. BARDET DE VILLENEUVE. Science de la marine: le service et l'art de la guerre sur mer, etc. Les Van Duren, 1757, p. 6–. 
  74. ↑ Joseph Amyot. Art militaire des chinois, ou recueil d'anciens traites sur la guerre, composés avant l'ere chrétienne, par différents généraux chinois. Ouvrages sur lequels les aspirant aux grades militaires sont obligés de subir des exàmens. On y a joint dix précepts adressés aux troupes par l'empereur Yong-Tcheng, ... Traduit en francois, par le P. Amiot ... revu & publié par m. Deguignes. chez Didot l'ainé, libraire et imprimeur, rue Pavée, pres du quai des Augustins, 1772, p. 230–. 
  75. ↑ Historia de la milicia española, desde las primeras noticias que se tienen por ciertas, hasta los tiempos presentes. Sancha, 1776, p. 343–. 
  76. ↑ Principes de Strategie, 1817, p. 15–. 
  77. ↑ Heinrich Dietrich von Buelow. Geist des neuern Kriegssystems hergeleitet aus dem Grundsatze einer Basis der Operationen, auch für Laien in der Kriegskunst fasslich vorgetragen von einem ehemaligen preussischen Officier. Campe, 1799. 
  78. ↑ Nouveau dictionnaire historique des sièges et batailles mémorables et des combats maritimes les plus fameux, de tous les peuples du monde, anciens et modernes, jusqu'à nos jours;: ouvrage dans lequel on a soigneusement recueilli les exploits des grands capitaines, les actions héroïques des officiers et soldats de toutes armes, et les stratagèmes militaires les plus singuliers. Gilbert et Cie, 1809, p. 1–. 
  79. ↑ Claude Fortuné RUGGIERI. Pyrotechnie militaire, ou traité complet des feux de guerre et des bouches à feu, etc, 1812, p. 139–. 
  80. ↑ Jean Jacques Barthélemy. Voyage du jeune Anacharsis en Grèce: vers le milieu du quatrième siècle avant l'ère vulgaire. Dabo, 1821, p. 164–. 
  81. ↑ J.-J. Barthélemy. Viage del jóven Anacharsis á la Grecia: á mediados del siglo quarto antes de la era vulgar. Collado, 1813, p. 147–. 
  82. ↑ Napoleon I (Emperor of the French); Charles-Tristan comte de Montholon; Gaspard Baron Gourgaud Mémoires pour servir à l'histoire de France sous Napoléon: Mémoires. Firmin Didot, 1823. 
  83. ↑ Sir Charles Ekins. The Naval Battles of Great Britain: From the Accession of the Illustrious House of Hanover to the Throne to the Battle of Navarin. Baldwin and Cradock, 1828, p. 20–. 
  84. ↑ Girolamo Ulloa Calà. Dell'arte della guerra per Girolamo Ulloa. Tip. Savoiardo e Bocco, 1851, p. 1–. 
  85. ↑ Auguste Frédéric Lendy. The principles of war; or, Elementary treatise on the higher tactics and strategy, 1853. 
  86. ↑ George Twemlow. Considerations on tactics and strategy, by G. Twemlow, 1855. 
  87. ↑ James John Graham. Elementary history of the progress of the Art of War, 1858, p. 7–. 
  88. ↑ Henry Wager Halleck. Elements of Military Art and Science, Or, Course of Instruction in Strategy, Fortification, Tactics of Battles, &c: Embracing the Duties of Staff, Infantry, Cavalry, Artillery, and Engineers : Adapted to the Use of Volunteers and Militia. D. Appleton, 1860, p. 32–. 
  89. ↑ Antoine Henri baron de Jomini. The Art of War. Lippincott, 1862. 
  90. ↑ Antoine Henri baron de Jomini. Précis de l'art de la guerre, ou Nouveau tableau analytique des principales combinaisons de la stratégie: de la grande tactique et de la politique militaire. Anselin, 1838. 
  91. ↑ Antoine Henri baron de Jomini. Précis de l'art de la guerre: ou Nouveau traité analytique des principales combinaisons de la stratégie, de la grande tactique et de la politique militaire; suivi du tableau analytique des principales combinaisons de la guerre et de leurs rapports avec la politique des états, pour servir d'introduction au traité des grandes operations militaires. J. B. Petit, 1840, p. 5–. 
  92. ↑ Henry Wager Halleck. Elements of Military Art and Science: Or, Course of Instruction in Strategy, Fortification, Tactics of Battles, &c., Embracing the Duties of Staff, Infantry, Cavalry, Artillery, and Engineers. D. Appleton, 1862. 
  93. ↑ EMIL SCHALK. CAMPAIGNS OF 1862 AND 1863 ILLUSTRATING THE PRINCIPLES OF STRATEGY, 1863, p. 22–. 
  94. ↑ George Washington Cullum. Elements of Military Art and History: Comprising the History and Tactics of the Separate Arms; the Combination of the Arms; and the Minor Operations of War. D. Van Nostrand, 1863. 
  95. ↑ Der Gebirgskrieg. [With] Karter, 1870, p. 1–. 
  96. ↑ Franz Freiherr von Kuhn. La guerra di montagna. Tip.sociale nello stab.di. S.Filippo Neri, 1872. 
  97. ↑ Louis-Nathaniel Rossel. Abrégé de l'art de la guerre: extraits des oeuvres de Napoléon, Jomini, L'Archiduc Charles, etc.... E. Lachaud, 1871. 
  98. ↑ Orazio Dogliotti. Difesa dell'Italia secondo i principii sviluppati dal generale Franz von Kuhn nell'opera (Der Gebirgskrieg) La guerra in montagna. Tip. C. Voghera, 1873, p. 3–. 
  99. ↑ Alberto Guglielmotti. Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono. Tipografia Tiberina, 1876, p. 21–. 
  100. ↑ AIRCRAFT IN WARFARE. THE DAWN OF THE FOURTH ARM. F. W. LANCHESTER. 1916.
  101. ↑ Charles Oman. A history of the art of war in the sixteenth century. Metheun, 1937. 
  102. ↑ Army History: The Professional Bulletin of Army History. U.S. Army Center of Military History, 1994, p. 29–. 
  103. ↑ Armor. U.S. Armor Association, 2012, p. 2–. 
  104. ↑ Strategic Review. United States Strategic Institute., 1975. 
  105. ↑ Theory and Nature of War: Readings. U.S. Marine Corps Command and Staff College, 1993. 
  106. ↑ Douglas H. Dearth; R. Thomas Goodden Strategic Intelligence: Theory and Application. United States Army War College, Center for Strategic Leadership, 1995, p. 207–. 
  107. ↑ Colin S. Gray. Irregular Enemies and the Essence of Strategy: Can the American Way of War Adapt?. Strategic Studies Institute, U.S. Army War College, 2006. 
  108. ↑ Colin S. Gray. Schools for Strategy: Teaching Strategy for 21st Century Conflict. Strategic Studies Institute, U.S. Army War College, 2009. ISBN 978-1-58487-411-9. 

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàctica militar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tàctica_militar&oldid=34197704»