Shintarō Ishihara

Shintarō Ishihara
	(2009)
Nom original	(ja) 石原慎太郎
Biografia
Naixement	30 setembre 1932 ; Suma (Japó)
Mort	1r febrer 2022 (89 anys); Ōta (Japó)
Causa de mort	càncer de pàncrees
Membre de la Cambra de Representants del Japó
	2012 – 2014 ; Circumscripció electoral: circumscripció proporcional de Tòquio
14è, 15è, 16è, 17è Governador de Tòquio
	23 abril 1999 – 31 octubre 2012 ; ← Yukio Aoshima – Naoki Inose →
Ministre de Transports del Japó
	6 novembre 1987 – 27 desembre 1988 ; ← Ryūtarō Hashimoto – Satō Shinji →
Ministre de Medi Ambient del Japó
	24 desembre 1976 – 28 novembre 1977 ; ← Shigesada Marumo (en) – Hisanari Yamada (en) →
Membre de la Cambra de Consellers del Japó
	1968 – 1972
Dades personals
Ideologia	Nacionalisme, anticomunisme i Pro-Taiwanese (en)
Religió	Budisme
Formació	Universitat Hitotsubashi
Activitat
Camp de treball	Política i escriptura creativa i professional
Ocupació	polític, dramaturg, guionista, director de cinema, lletrista, crític, periodista, actor, novel·lista, explorador, escriptor, actor de cinema
Partit	Partit de la Restauració del Japó ; Partit Liberal Democràtic
Participà en
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1956) Season of the Sun (en) ; (1989) The Japan That Can Say No (en) ;
Família
Cònjuge	Noriko Ishihara
Fills	Nobuteru Ishihara, Yoshizumi Ishihara, Hirotaka Ishihara, Nobuhiro Ishihara
Germans	Yūjirō Ishihara
Premis
	(29 abril 2015) Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent; (1988) premi Taiko Hirabayashi; (1955) premi Bungakukai al millor debutant; (1955) premi Akutagawa, per l'obra Season of the Sun (en) ;
Lloc web	sensenfukoku.net

Shintarō Ishihara (japonès: 石原慎太郎) (Suma, 30 de setembre de 1932 - Ōta, 1 de febrer de 2022). Els seus orígens resideixen a la prefectura de Hyōgo, del Japó. Va ser un polític i escriptor, populista i polèmic nacionalista japonès. Governador de Tòquio entre 1999 i 2012.

Antic líder de la dreta radical del Partit de la Restauració del Japó,^[1] un dels ultranacionalistes més destacats de la política japonesa moderna.[2][3] Destacà pels seus comentaris misògins, comentaris racistes, opinions xenòfobes i odi als xinesos i coreans, inclòs l'ús del terme pejoratiu anticuat "sangokujin".^[2]^[3]

També crític de les relacions entre el Japó i els Estats Units, la seva carrera artística va incloure una novel·la premiada, best-sellers i treballs també en teatre, cinema i periodisme. El seu llibre de 1989, The Japan That Can Say No,^[4] en coautoria amb el president de Sony, Akio Morita (publicat el 1991 en anglès), va demanar als seus compatriotes que s'enfrontessin als Estats Units.^[5]

Després d'una primera carrera com a escriptor i director de cinema, Ishihara va servir a la Cambra de Consellers de 1968 a 1972, a la Cambra de Representants de 1972 a 1995 i com a governador de Tòquio de 1999 a 2012. Va renunciar a la governació per breument. co-dirigeix el Partit Sunrise, després es va unir al Partit de la Restauració del Japó i va tornar a la Cambra de Representants a les eleccions generals de 2012.^[6] Va buscar la reelecció sense èxit a les eleccions generals de novembre de 2014, i va deixar oficialment la política el mes següent.[8]

Els membres de la Cambra de Representants Nobuteru Ishihara i Hirotaka Ishihara són els seus primer i tercer fills; l'actor i pronosticador del clima Yoshizumi Ishihara és el seu segon fill.^[7]

Eleccions a Governador de Tòquio

Elecció	Candidat	Vots	Percentatge	Resultat
1975	Shintaro Ishihara	2.336.359	43,87%	No
1999	Shintaro Ishihara	1.664.558	30,47%	Sí
2003	Shintaro Ishihara	3.087.190	10,2%	Sí
2007	Shintaro Ishihara	2.811.486	50.52%	Sí
2011	Shintaro Ishihara	2.615.120	43,4%	Sí

Referències

↑ Rydgren, Jens. The Oxford Handbook of the Radical Right (en anglès). Oxford University Press, 2018-02-01, p. 772-773. ISBN 978-0-19-064418-5.
↑ Aoki, Mizuho. «Controversial to the end, Shintaro Ishihara bows out of politics» (en anglès americà). Japan Times, 16-12-2014. [Consulta: 1r gener 2023].
↑ Kyodo. «Ishihara slammed for racist remarks» (en anglès americà), 10-03-2001. [Consulta: 1r gener 2023].
↑ Nader, Laura. What the Rest Think of the West: Since 600 AD (en anglès). Univ of California Press, 2015-09-08, p. 415. ISBN 978-0-520-28578-1.
↑ Malek, Abbas; Kavoori, Anandam P. The Global Dynamics of News: Studies in International News Coverage and News Agenda (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2000, p. 36. ISBN 978-1-56750-462-0.
↑ Vanderborght, Y.; Yamamori, T. Basic Income in Japan: Prospects for a Radical Idea in a Transforming Welfare State (en anglès). Springer, 2014-10-09. ISBN 978-1-137-34808-1.
↑ «Ishihara Shintaro | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r gener 2023].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shintarō Ishihara

[1] Rydgren, Jens. The Oxford Handbook of the Radical Right (en anglès). Oxford University Press, 2018-02-01, p. 772-773. ISBN 978-0-19-064418-5.

[2] Aoki, Mizuho. «Controversial to the end, Shintaro Ishihara bows out of politics» (en anglès americà). Japan Times, 16-12-2014. [Consulta: 1r gener 2023].

[3] Kyodo. «Ishihara slammed for racist remarks» (en anglès americà), 10-03-2001. [Consulta: 1r gener 2023].

[4] Nader, Laura. What the Rest Think of the West: Since 600 AD (en anglès). Univ of California Press, 2015-09-08, p. 415. ISBN 978-0-520-28578-1.

[5] Malek, Abbas; Kavoori, Anandam P. The Global Dynamics of News: Studies in International News Coverage and News Agenda (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2000, p. 36. ISBN 978-1-56750-462-0.

[6] Vanderborght, Y.; Yamamori, T. Basic Income in Japan: Prospects for a Radical Idea in a Transforming Welfare State (en anglès). Springer, 2014-10-09. ISBN 978-1-137-34808-1.

[7] «Ishihara Shintaro | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r gener 2023].

[1]