Şamaxı

Şamaxı és esmentada amb el nom de Kamachia per Claudi Ptolemeu al segle ii.

Tota l'edat mitjana va ser capital del Shirvan entre els segles VIII i XV i residència dels emirs o Xirvanxahs de la dinastia yazídida el segle ix i X, portant per un temps el nom de Yazidiyya. Un terratrèmol la va destruir la capital i Akhistan I va fer de Bakú la nova capital.^[1] Guillaume de Rubrouck, explorador i frare, hi va estar a la tornada de la visita a la cort del gran kan mongol al segle xiii. El 1538 Shirvan va passar a Pèrsia.

Al segle xvi els anglesos hi van establir una factoria comercial dirigida pels viatger Anthony Jenkinson, després enviat extraordinari del xa de Pèrsia al tsar Ivan IV el Terrible i al kanat de Bukhara. Adam Olearius que va visitar Şamaxı el 1636, diu que la població estava formada per turcs (àzeris), perses, armenis i alguns georgians cadascun amb la seua llengua i amb el turc (àzeri) com a llengua comuna.^[2] Vers 1720 la població de Şamaxı va arribar a uns 60.000 habitants molts dels quals armenis o estrangers.^[3] Des de 1721 fou capital del kanat de Shirvan, conegut també com a kanat de Şamaxı. Els russos hi van entrar per primer cop el 1723 però se'n van retirar tot seguit deixant la zona en mans dels otomans (1723-1735) fins al tractat Turco-persa d'aquest darrer any que la va deixar a Pèrsia.

El 1742 Şamaxı fou presa i destruïda per Nàdir-Xah Afxar de Pèrsia, que com a càstig per als seus habitants per la seva desobediència i per ser sunnites, va construir una nova ciutat a 16 km a l'oest al peu de la principal cadena de muntanyes del Caucas. La nova Xemakha o Xamakhi (Yeni Xamakha) fou sovint residència dels kans però finalment fou abandonada i l'antiga ciutat (Khoja Xamakha) reconstruïda. El kanat fou ocupat per Rússia el 25 de desembre de 1805 esdevenint vassall del tsar; la seva possessió pels russos va quedar confirmada pel tractat de Gulistan del 1813. El kan Mustafa va morir el 1820 i el kanat fou abolit.

El 1833 segons la Penny Cyclopaedia la major part de la població del Xirvan eren tàtars (un nom donat al segle xix i començaments del XX als turcs amb aportacions perses i/o àrabs, posteriorment àzeris) i la majoria era també musulmana, però hi havia un nombre considerable d'armenis, alguns jueus i alguns gitanos; els mascles musulmans eren 62.934, els armenis 6.375 i els jueus 332 o sigui en total 69.641, el que portaria la població del Shirvan a no menys de 300.000; la mateixa font diu que el cens oficial donava 2.233 famílies per la ciutat, el que donaria una població d'entre 12.000 i 15.000 persones, descens atribuït a la devastació de les guerres.^[4] Segons el Brockhaus & Efron Encyclopedic Dictionary, vers el 1930 Şamaxı tenia 20.008 habitants (10.450 mascles i 9.558 femelles) dels quals el 79% eren àzeris, el 18% armenis, i el 3% russos.^[5] Fins al devastador terratrèmol de 1859, Şamaxı fou capital del Govern de Şamaxı dins l'Imperi Rus, però després la capital fou traslladada a Bakú i el govern va agafar aquest nom. Llavors Şamaxı va entrar en decadència.

• 1191, que provoca greus destruccions
• 1667, considerat el pitjor, que hauria deixat 80.000 morts i va destruir totalment un terç de la ciutat
• 1859, que va causar el trasllat de la capital a Bakú
• 1902, terratrèmol que va destruir la mesquita Juma.

•   Tsolakert, Turquia

• Abbas Sahhat — poeta i dramaturg.^[6]
• Aghasadyg Garaybeyli — actor
• Alexsey Chernyayevsky - mestre
• Aliheydar Garayev — Comissari del poble el 1920.^[7]
• Khagani Shirvani — poeta.
• Leonti Gurtyev — Heroi de la Unió Soviètica.^[8]
• Mirza Alakbar Sabir — poeta.^[9]
• Muhammad Hadi — poeta.^[10]
• Seyid Azim Shirvani — poeta.^[11]
• Sultan Majid Afandiyev — Comissari del Poble (1921–1924).^[12]
• Sultan Majid Ganizade — escriptor i traductor.^[13]
• Zeynalabdin Shirvani — geograf i viatger, historiador i antropòleg, educador i poeta.

• Каталог землетрясений Российской Империи (Catalog de terratrèmols a l'Imperi Rus).
• Enciclopèdia Britànica de 1911.

• Districte de Shamakhi (Rayon de Şamaxı)