Servand i Germà de Cadis

Servand i Germà
	Gravat amb els dos sants, s. XIX
Biografia
Grup	duet de germans
	Servandus (en) ( - ) (23 d'octubre)Germanus (en) ( - ) (23 d'octubre)
Naixement	Servandus, Germanus; S. III; Emerita Augusta, actual Mèrida (Extremadura, Espanya)
Mort	305 ; San Fernando (província de Cadis)
Sepultura	Catedral de Sevilla (Servand) i Santa Eulàlia de Mèrida (Germà)
Període	Imperi Romà
màrtirs
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	23 d'octubre
Iconografia	Com a soldats, els dos junts, amb palma de martiri o canya alta, amb cadenes trencades als braços i una creu
Patró de	Cadis, Mèrida, San Fernando

Servand i Germà (Mèrida, Extremadura, últim quart del segle iii - San Fernando, Andalusia, c. 305) foren dos germans cristians, morts màrtirs durant les persecucions romanes. Són venerats com a sants per l'Església catòlica.

Hagiografia

La tradició diu que eren dos germans d'Emerita Augusta (actual Mèrida). Foren decapitats, per no voler abjurar del cristianisme, cap al 305 al Conventus Gaditanus, a la rodalia de Cadis; la tradició assenyala com a lloc del martiri l'Ermita del Cerro de los Mártires a San Fernando.

Una tradició posterior, apòcrifa i sense fonament, els fa anacoretes a una ermita propera a Mérida, on feien vida eremítica i predicaven als que hi anaven. El prefecte Viator, enutjat per aquestes conversions, els va detenir i torturar, portant-los presos i a peu en el seu viatge cap a Àfrica, i en arribar a Cadis, els va fer matar. Aquesta tradició en situa la mort el 290.

Una altra tradició, també inversemblant, els fa soldats de l'exèrcit romà i fills de sant Marcel el Centurió.^[1]

Veneració

Hi ha proves del seu culte a Cadis en dues inscripcions de 662 i 674.^[2] Avui són els sants patrons de Mèrida i Cadis (en foren proclamats en 1619), i copatrons de San Fernando. Els dos germans havien estat sebollits al lloc del martiri, però abans de l'època visigòtica se'n van traslladar les restes: les de Germà a Mèrida i les de Servand a Sevilla, a la catedral. A la catedral de Santander es venera un crani de Sant Servand.

Referències

↑ De la mateixa manera, altres sants hispànics van esdevenir, sense cap fonament històric, fills de Sant Marcel: Celedoni i Ermenter (patrons de Calahorra), Claudi, Luperc i Victori (morts a Lleó), Facund i Primitiu de Sahagún o Faust, Genar i Marcial de Còrdova (màrtirs a Còrdova).
↑ Borst, Arno. Der Karolingische Reichskalender und seine Überlieferung bis ins 12. Jahrhundert (en alemany). vol.3. Hahnsche Buchhandlung, 2001, p. 1423. ISBN 3775209026.

Estàtues dels dos sants a Cadis, 1887
Escultura en or i ivori (Cadis, Museo Casa del Obispo), obra filipina del s. XIX
L'Ermita del Cerro, a San Fernando.

[1] De la mateixa manera, altres sants hispànics van esdevenir, sense cap fonament històric, fills de Sant Marcel: Celedoni i Ermenter (patrons de Calahorra), Claudi, Luperc i Victori (morts a Lleó), Facund i Primitiu de Sahagún o Faust, Genar i Marcial de Còrdova (màrtirs a Còrdova).

[2] Borst, Arno. Der Karolingische Reichskalender und seine Überlieferung bis ins 12. Jahrhundert (en alemany). vol.3. Hahnsche Buchhandlung, 2001, p. 1423. ISBN 3775209026.

[1]