Serra de la Barcella
La Barcella o Serra de la Barcella, és una formació muntanyosa orientada d'est a oest i alçada variable. L'extrem oest és la inserció al massís del Mondúber, amb l'alçària més gran -uns 275 m-. L'extrem est, acaba de sobte amb un pendent pronunciat però de poca alçària -uns 120 m- d'una petita plana que si continuem cap a ponent presenta un puig amb un cim de 199.08 m. La inserció de la serra de la Barcella en el massís del Montdúver a prop del Pla de la Vella assoleix uns 275 metres. Administrativament, la serra serveix de fita dels termes de Xeresa al sud i Xeraco al nord, al llarg d'uns pocs quilòmetres. La vessant sud a la part est de la serra té un pendent molt més suau que el vessant nord, la qual cosa ha afavorit l'establiment de parcel·les de cultiu agrícola.
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Safor (País Valencià) | |||
| Localització | La Safor | |||
| ||||
| Serralada | Sistema Prebètic | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 275 | |||
L'aprofitament agrícola s'ha centrat en el cultiu de cítrics d'ençà la perforació de pous d'extracció d'aigua subterrània.
La vegetació natural, per causa de l'activitat agrícola, ramadera i dels incendis forestals, està degradada, i la coberta arbòria és exclusivament de Pinus halepensis.
Troballes arqueològiques.
modificaEn Nicolás Primitivo Gómez trobà al cim d'aquesta serra restes de murs i un molí barquiforme en conglomerat de gres i quars, que va adscriure a l'edat del bronze valencià.[1]
Vegeu també
modifica
Referències
modifica- ↑ Aparicio J., Gurrea V., Climent S.. Carta Arqueològica de la Safor (en castellà). Gandia: Institut d'Estudis Comarcals Alfons el Vell. Ajuntament de Gandia., 1983, p. 240. ISBN 8450090911.