Sekhmet
Sekhmet[1] (en egipcià sḫmt sekhmet) o Sacmis[2] (en grec Σαχμίς Sachmís) és la deessa lleona, símbol de la força i el poder, en la mitologia egípcia.[3]
Sacmis  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | divinitat egípcia deïtat de la guerra |
| Context | |
| Mitologia | religió de l'antic Egipte |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Ptah |
| Pare | Ra |
| Fills | Nefertem |
| Altres | |
| Part de | mitologia egípcia |
Es considera la deessa de la guerra i també de la venjança. La seva ira era temible, però si s'aconseguia apaivagar-la, atorgava als seus adoradors el domini sobre els seus enemics i el vigor i l'energia per a vèncer la debilitat i la malaltia. Se la representa amb cap de lleona i cos de dona, amb cabells llargs i generalment coronada amb el disc solar. En certs textos, se la relaciona amb la deessa gata Bastet, adduint que Sekhmet és la forma encolerida de Bastet i que, quan s'apaivaga la lleona, aquesta es transforma en gata. Tanmateix, aquesta versió no sembla gaire correcta. Es diu que quan l'emperador Amenhotep III es va posar malalt, va encarregar 600 retrats d'aquesta deessa.
Història
modificaLa primera referència inequívoca coneguda sobre Sekhmet s'ha trobat al complex mortuori de Niuserre de la Dinastia V d'Egipte.[4] Sembla que va ser una figura relativament menor a l'antic regne que es va tornar molt més important en el nou regne.[4] Al voltant de 700 es van construir estàtues de Sekhmet per al Temple d'Amenofis III durant el regne mitjà.[5]
Sekhmet és adorat per alguns pagans moderns, especialment aquells que segueixen l'espiritualitat de la deessa.[5]El culte pot incloure estàtues modernes de Sekhmet, però també d'aquelles de les col·leccions dels museus.[5]
Referències
modifica- ↑ «Sekhmet». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ Padró, Josep; Piedrafita, Concepció «La transcripció catalana dels noms propis egipcis». Nilus, 1992, pàg. 4-11.
- ↑ Mark, Joshua J. «Los dioses egipcios: La lista completa» (en castellà). World History Encyclopedia, 14-04-2016. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Lange, Eva «The lioness goddess in the Old Kingdom Nile Delta: a study in local cult topography». Sapientia Felicitas: Festschrift für Günter Vittmann, 2016, pàg. 301-324..
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ciaccia, Olivia «Seeking Sekhmet: The veneration of Sekhmet Statues in contemporary museums» (en anglès). Pomegranate, 23, 1-2, 2021, pàg. 34–63. DOI: 10.1558/pome.18653. ISSN: 1743-1735.
