Segimon Comas i Vilar
Segimon Comas i Vilar (o Segimon Comes i Vilar) (Sant Quirze de Besora, ca. 1685 [1] – Barcelona, 1740)[2] fou un sacerdot, doctor en ambdós drets, catedràtic de lletres humanes de la Universitat de Barcelona i primer president de l'acadèmia literària de Barcelona.[3]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1685  Sant Quirze de Besora (Osona) | ||
| Mort | 1740 (54/55 anys) Barcelona | ||
| Catedràtic d'universitat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, jurista | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona | ||
| Membre de | |||
J. R. Carreras i Bulbena l'identificà, l'any 1927, com a Segimon Comas i Codinach, nascut a Sant Quirze de Besora el 21 de desembre de 1867.[4] No obstant, segons la recerca d'Albert Rossich, aquesta identificació seria errònia, i Carreras hauria confós Segimon Comas i Vilar amb un altre santquirzenc.[5]
Consta que, el 1700, com a estudiant de la tercera classe de gramàtica, participà en la "Magestuosa poetica fiesta, celebre en tres lenguas, latina, castellana, y catalana, que [...] la Palestra literaria de la Excelentissima Ciudad de Barcelona [...] consagra a [...] Don Carlos Segundo, y Doña Mariana de Neoburg,"[6] així com al "Rhetorico poetico festejo, erudito en tres lenguas, latina, castellana, y catalana, que [...] la Universidad Literaria de la Excelentissima Ciudad de Barcelona [...] dedica al [...] Principe Darmstad".[7] En els anys 1705 i 1706 apareix com a membre de l'Acadèmia de Sant Tomàs, de Barcelona, en tant que organitzador ("majoral") de la festa o acte acadèmic anual en honor de sant Tomàs d'Aquino, el dia de la seva festivitat; i el 1711 també apareix com a membre de tal acadèmia, amb motiu de l'aprovació dels seus estatuts.[1][8] El 1709 fou contractat com a professor de l'Estudi General de Barcelona, segurament poc després de ser ordenat sacerdot.[1]
Suprimit l'Estudi General per Felip V el 1714, Comas tingué un destacat protagonisme en aplegar al seu voltant estudiants joves de famílies rellevants de la ciutat,[2] el que va acabar donant lloc posteriorment a l'inici de les activitats, el 1729, de l'acadèmia literària de Barcelona (en aquell moment encara innominada), que s'anomenaria posteriorment Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[9] Tal acadèmia es va començar reunint a la casa sacerdotal on residia Segimon Comas, el Col·legi de Sant Sever del carrer Tallers.[9] En la reunió preparatòria de l'1 d'abril de 1729 el propi Comas i el pare mestre Tomàs Massanés, dominic, van ser nomenats presidents interins per a les quatre primeres sessions.[9] Per tant, Segimon Comas esdevingué el primer president de l'Acadèmia de Bones Lletres.[2] Fou rector de la parròquia de Sant Cugat del Rec, de Barcelona,[10] on exercí el sacerdoci fins a la seva mort.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rossich - 2007, pàg. 5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Diccionari biogràfic de l'ABL
- ↑ Rossich - 2007, pàg. 1.
- ↑ Carreras Bulbena - 1927, pags. 180-183.
- ↑ Rossich - 2007, pàg. 2-6.
- ↑ Magestuosa poetica fiesta... - 1700 o post.
- ↑ Rossich - 2007, pàg. 4.
- ↑ Voltes Bou - 1961, pàg. 343.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Rossich - 2007, pàg. 6.
- ↑ Rossich - 2017, pàg. 2.
Bibliografia
modifica- «Magestuosa poetica fiesta, celebre en tres lenguas, latina, castellana y catalana, que para demostracion de sus progressos en humanas letras la palestra literaria de ... Barcelona ... consagra a ambas magestades ... don Carlos Segundo y doña Mariana de Neoburg ...». Llibres impresos s. XVI - XVIII. Biblioteca de Catalunya, 1700 o post..
- Carreras i Bulbena, Josep Rafael «Estudis biogràfichs d'alguns benemèrits patricis que ilustren aquesta Academia. Proemi - Primera època» (pdf). Butlletí de la reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Vol. 13, nº 96 a 97 Julio a Diciembre de 1927 [Consulta: 21 març 2018].
- Voltes, Pere M. «Estatutos aprobados por la academia de Santo Tomás de Aquino de Barcelona, en 1711» (pdf). Analecta Sacra Tarraconensia. Biblioteca Balmes [Barcelona], nº 34-2, 1961, pàgs. 341-360 [Consulta: 22 març 2018].
- Rossich, Albert. «Segimon Comas i Vilar, acadèmic i preceptista». A: El (re)descobriment de l'edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: Universitat de Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007 [Consulta: 21 març 2018].
- Esquerrà Alibés, Marià. Segimon Comas : importància i contextualització històrica d'un universitari i acadèmic del set-cents (pdf). Universitat Oberta de Catalunya, juny de 2011 [Consulta: 21 març 2018].
- Rossich i Estragó, Albert. «Comes i Vilar, Segimon». A: Pere Molas i Eulàlia Duran. Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012, pàgs. 124-125. ISBN 97884938885.
Enllaços externs
modifica- Comas i Vilar, Segimon. «Brevis rethoricae cursus / ex Ciceronianis praecipue praeceptis et orationibus summa diligentia collectus a reverendo Sagismundo Comas et Vilar, praesbitero et utriusque juris doctore in Barcinonensi Universitate publico humanarum literarum proffessore». A: Reproducció digital del manuscrit de [1773 o ant]. -- 100 f.. Localització: Biblioteca de Catalunya, sig. Ms. 1242. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2003.