Sebastià Pujol i Ribes
mestre d'aixa català
Sebastià Pujol Ribes (Palamós, segle xviii - Lloret de Mar?, segle XIX) fou un mestre d'aixa català, conegut com Es Ferreret.[1] Procedent de Palamós, va instal·lar-se a Lloret de Mar,[2] on fou un dels principals mestres d'aixa del municipi entre 1815 i 1856, juntament amb Bonaventura Ribas i Agustí Macià. La seva drassana va especialitzar-se en la construcció de vaixells de gran capacitat com bergantins i pollancres rodones de 150 a 250 tones.[1] Entre d'altres, destaquen els bergantins Santa Eulàlia (1821), conegut com El Primero de Catalunya, Romano (1824), Cristina (1830) o també la bricbarca Nueva Casimira (1851).[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Sebastià Pujol Ribes  segle XVIII Palamós (Baix Empordà) |
| Mort | segle XIX Lloret de Mar (Selva), presumiblement |
| Residència | Lloret de Mar |
| Activitat | |
| Ocupació | mestre d'aixa |
| Activitat | 1815 - 1856 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Ràfols, 1951, p. 395, Vol. 3.
- ↑ Llovet, 1971, p. 90.
- ↑ Llovet, 1971, p. 65-67.
Bibliografia
modifica- Llovet, Joaquim. Constructors navals de l'ex-província marítima de Mataró, 1816-1875. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1971.
- Ràfols, J.F.. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días (en castellà). Barcelona: Millá, 1951.
- Vilà i Galí, Agustí Ma. La Marina mercant de Lloret de Mar : segles xviii i xix. [Lloret de Mar]: Ajuntament de Lloret de Mar, 1992. ISBN 84-606-0697-X.